va ser un fitogeògraf, ecòleg paisatgista, historiador cultural i conservacionista estonià.
El 1957 va començar a ensenyar conservació com a assignatura a la Universitat Estatal de Tartu . El 1958 va establir el Cercle de Protecció de la Natura d'Estudiants de Tartu, que suposadament és la comunitat estudiantil més antiga dedicada a la conservació, i el 1966 va establir la Societat Estoniana de Conservació de la Natura. El 1969, Eilart va liderar l'establiment del Parc Nacional de Lahemaa, que va ser el primer parc nacional de la Unió Soviètica. Més tard, també va instruir l'establiment de parcs nacionals a Komi, Armènia i Tadjikistan. Eilart va ocupar la presidència del Comitè de l'Europa de l'Est de la UICN del 1982 al 1990. Va morir als 72 anys a Tartu.
Referències
Categoria:Científics estonians Categoria:Geògrafs Categoria:Alumnes de la Universitat de Tartu Categoria:Professors de la Universitat de Tartu Categoria:Morts a Tartu Categoria:Persones del comtat de Järva Categoria:Natura d'Estònia Categoria:Nascuts el 1933