O Quinze és l'òpera prima i la novel·la més popular de l'escriptora brasilera Rachel de Queiroz, publicada el 1930. El títol fa referència a la gran sequera de 1915, que l'autora va patir durant la infància. El llibre té 26 capítols i Queiroz va escriure'l durant un període de malaltia, a 19 anys. Es considera àmpliament la seva obra mestra.
Sinopsi La trama es desenvolupa en dos plànols, el primer centrat en el vaquer Chico Bento i la seva família, l'altre en la relació amorosa entre Vicente, un terratinent i ramader de caràcter aspre, i la seva cosina Conceição, una mestre de la capital.
Conceição es presenta com una jove a qui li agrada llegir llibres, inclosos aquells amb tendències feministes i socialistes, cosa que sorprèn la seva àvia, Mãe Nácia, representant de les velles tradicions. La jove passava les vacances a la fazenda familiar a Logradouro, prop de Quixadá. Tot i tenir 22 anys, no semblava que estigués pensant en casar-se, però sempre va estar enamorada del seu cosí Vicente. Ell era l'amo que cuidava del bestiar; era maleducat i, fins i tot, violent.
Recepció i crítica literària Publicada el 1930, en una tirada de mil exemplars, va tenir un impacte inesperat a Rio de Janeiro i São Paulo. Amb només 20 anys, Rachel de Queiroz s'acabava de fer un nom en la vida literària del país amb la seva novel·la realista sobre el drama de la pobresa i la sequera. Juntament amb A Bagaceira, de José Américo de Almeida, aquesta obra va donar un fort impuls a l'anomenada generació de 1930, que va renovar la literatura brasilera i va exercir una forta influència en el neorealisme en llengua portuguesa.
Segons Gilberto Amado, en un comentari sobre l'obra, va escriure: «En una noia de 20 anys, floreix una producció tan perfecta i tan pura que continua, sola, sense parangó, a través dels segles».
Per al poeta Augusto Frederico Schmidt, va escriure la novel·la sobre la sequera de 1915 amb un fervor immens: «El llibre sorprèn per la seva experiència, el seu repòs, el seu domini de l'emoció, i això fins a tal punt que em vaig inclinar a suposar que la senyora Rachel de Queiroz era simplement un nom que amagava un altre nom. Tot el que passa a O Quinze, dins d'una atmosfera de realitat absoluta, succeeix amb la més perfecta naturalitat, que es manté al llarg de tot el llibre, sense cap caiguda».
O Quinze va tenir un gran impacte en la literatura brasilera des del seu llançament i va despertar la desconfiança d'alguns, com ho va testimoniar l'escriptor Graciliano Ramos en una crítica del 1937: «O Quinze va arribar sobtadament a mitjans dels anys 30 i va fer més mal a la ment de la gent que la novel·la de José Américo, perquè era un llibre escrit per una dona i, el que realment va causar sorpresa, per una dona jove. Era realment escrit per una dona? No m'ho vaig creure. Després de llegir el volum i veure el retrat al diari, vaig negar amb el cap: No hi ha ningú amb aquest nom. És una broma. Una noia així escrivint una novel·la! Deu ser un pseudònim d'un home amb barba».
Referències
Bibliografia complementària
Categoria:Obres literàries brasileres Categoria:Novel·les de la dècada del 1930 Categoria:Novel·les en portuguès Categoria:Obres del 1930