La Creu de Guerra (en grec: Πολεμικός Σταυρός, Polemikos stauros) és una condecoració militar de Grècia, atorgada per heroisme en temps de guerra tant a grecs com a aliats estrangers. Hi ha hagut tres versions de la creu, la versió de 1917 que cobreix la Primera Guerra Mundial, la versió de 1940 que cobreix la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Grega, i la versió de 1974 que cobreix les missions de manteniment de la pau dels anys següents.

Versió de 1917

Establiment i història La primera versió va ser establerta pel Govern de "Defensa Nacional" venizelista el 28 de febrer de 1917, i confirmada per Reial Decret el 31 d'octubre, poc després de l'entrada de tota Grècia a la Primera Guerra Mundial. La seva creació es va inspirar en la Creu de Guerra francesa, i es va atorgar al personal militar de totes les branques per actes de valor al front de Macedònia (1916-1918), l'Expedició Aliada a Ucraïna (1919) i la Guerra greco-turca de 1919-1922 (rarament després de 1920 a causa de les seves connotacions venizelistes). A més, a partir de 1919, la primera classe es va poder atorgar a les banderes de guerra de regiments distingits.

Disseny i premis La medalla va ser dissenyada per l'escultor francès André Rivaud, i era una medalla de plata que consistia en una espasa vertical sobre una corona circular, amb una placa horitzontal que porta l'antic lema espartà "Η ΤΑΝ Η ΕΠΙ ΤΑΣ" ("[torna a casa] amb el teu escut o sobre ell") a sota. El revers porta la inscripció "ΕΛΛΑΣ" ("Grècia") i a sota les dates "1916–1917".La cinta era negra, vorejada de blau i de 35–37 mm d'amplada.

La creu s'atorgava en tres classes, distingides pels dispositius que hi havia a la cinta: la tercera classe era llisa, la segona classe amb una estrella de cinc puntes de bronze i la primera classe una fulla de palma de bronze. Els premis posteriors es designaven amb l'addició d'estrelles de cinc puntes de plata a la cinta.

Versió de 1940

Establiment i història Les associacions venizelistes de la creu de 1917 van fer que, quan Grècia es va trobar de nou en guerra l'octubre de 1940 després de la invasió italiana, el govern dictatorial, fermament reialista , va triar un disseny completament diferent en lloc de simplement restablir la versió antiga. La nova medalla va ser instituïda per Reial Decret l'11 de novembre de 1940 (Llei Obligatòria 2646/1940) i es va continuar atorgant durant la Segona Guerra Mundial. Va ser reautoritzada el 19 d'abril de 1947 per a la Guerra Civil Grega (1946-1949) i prorrogada fins al 1952, cobrint la participació grega a la Guerra de Corea. Es va atorgar al personal militar grec i aliat (principalment britànic i més tard nord-americà), així com a banderes de guerra de regiments.

Disseny i premis El disseny de la medalla és essencialment una modificació de la Creu de guerra francesa, amb una creu patent de bronze amb el monograma reial (dues gammes creuades i una corona) del rei Jordi II, sobre dues espases creuades i coronada per una corona reial. El revers porta la data "1940".La cinta presenta tres bandes iguals alternes de vermell, blau i vermell.

La creu es va atorgar en tres classes, que es distingien pel color de la corona: bronze per a la 3a classe, plata per a la 2a i or per a la 1a classe. Fins al 1942, el primer premi podia ser de qualsevol classe, però segons la Llei Obligatòria 3120/1942, el primer premi sempre s'havia de concedir a la 3a classe. Fins a tres premis posteriors van romandre a la mateixa classe (indicats pel nombre de corones en miniatura a la cinta), però els premis cinquè i vuitè van ascendir la medalla a les classes 2a i 1a respectivament. Existeixen diverses variacions perquè es van utilitzar molts fabricants, alguns a Grècia i altres al Regne Unit, amb petites variacions en l'estil de la corona i la creu, així com en el disseny de l'anvers (en algunes versions, la data es troba dins d'un cercle).

Versió de 1974

El 1974, durant els darrers mesos de la junta militar grega i després de l'abolició de la monarquia el juny de 1973, la junta va promulgar la Llei 376/74 sobre medalles militars, que revisava les regulacions vigents fins aleshores. Especificava que la Creu de Guerra tindria tres classes, amb la primera classe reservada per a oficials superiors i banderes de guerra, la segona classe per a oficials de nivell mitjà i la tercera classe per a oficials inferiors, suboficials i tropa.

A causa de la caiguda de la junta i la restauració de la democràcia uns mesos més tard, la medalla no es va redissenyar oficialment en aquell moment. El 1985, es va tallar una versió provisional. Va conservar el mateix disseny bàsic que la versió de 1940, però sense el símbol reial, que va ser substituït per una corona de roure, i les corones, que van ser substituïdes per versions de bronze, plata i or de l'Escut nacional de Grècia per a les classes 3a, 2a i 1a respectivament. El revers portava la llegenda "ΕΛΛΗΝΙΚΗ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑ" ("República Hel·lènica"). Quatre medalles de la classe 1a van ser atorgades a banderes de guerra d'unitats que participaven en missions de manteniment de la pau de l'ONU.

El disseny es va finalitzar amb el Decret Presidencial 159 del 17 de març de 2003. Conserva el disseny bàsic de les creus de 1940 i 1985, però l'emblema nacional s'ha traslladat al centre de la creu, en versions de bronze, plata i or per a les classes 3a, 2a i 1a respectivament.

Referències

Fonts

Categoria:Símbols de Grècia Categoria:Creus en condecoracions