San Lorenzo (en honor a sant Llorenç màrtir) és un municipi al departament de San Marcos de la regió sud-occident de la República de Guatemala. En aquest municipi va néixer el general Justo Rufino Barrios, qui va ser anomenat «El Reformador» quan va triomfar la Revolució Liberal de 1871 i governà Guatemala de 1873 a 1885. Després de la Independència de Centreamèrica el 1821, San Lorenzo formà part del departament Quezaltenango/Soconusco, i el 1838 va passar a l'Estat de Los Altos, el qual va ser aprovat pel Congrés de la República Federal de Centre Amèrica en aquest mateix any. En el nou estat va haver-hi constants revoltes pageses i tensió amb Guatemala, fins que les hostilitats van esclatar en 1840, i el general conservador mestís Rafael Carrera va recuperar la regió per a Guatemala.

Història El poblat de San Lorenzo fou fundat entre finals del segle XVII i principis del segle XVII. pertanyent a Quetzaltenango. Amb el pas del temps, va anar creixent, i poblant-se amb nous habitants descendents del mestissatge dels indígenes que provenien dels municipis veïns del Departament de San Marcos i els espanyols, procedents de San Carlos Sija.

El municipi va ser elevat de categoria el 25 de maig de 1812, quan li va ser atorgada una administració de govern. Va ser integrat amb un alcalde, un síndic i dos regidors.

Després de la Independència de Centreamèrica La constitució de l'Estat de Guatemala promulgada l'11 d'octubre de 1825 —i no l'11 d'abril de 1836, com a nombrosos historiadors han reportat incorrectament — va crear els districtes i els seus circuits corresponents per a l'administració de justícia segons el Codi de Lívingston traduït a l'espanyol per José Francisco Barrundia y Cepeda; San Lorenzo va estar en el circuit Del Barrio que pertanyia al Districte N.°10 (Quezaltenango), juntament amb San Marcos, San Pedro, San Antonio, Maclén, San Cristóbal Cucho, Izlamá, Coatepeque, Tejutla, San Pablo, Tajumulco, Santa Lucía Malacatán, San Miguel Ixtahuacán, Zipacapa i Comitancillo.

L'efímer Estat de Los Altos miniatura|esquerra|267x267px|Retrat oficial del capità general Rafael Carrera amb la banda presidencial amb els colors de la bandera de Guatemala instituïda en 1858. En 1840 va reprendre per la força l'Estat de Los Altos al qual pertanyia San Lorenzo i va derrotar al president de la República Federal de Centre Amèrica, el general hondureny Francisco Morazán. A partir del 3 d'abril de 1838 San Lorenzo formà part de la regió que va formar l'efímer Estat de Los Altos i que va forçar al fet que l'Estat de Guatemala es reorganitzés en set departaments i dos districtes independents el 12 de setembre de 1839: Departaments: Chimaltenango, Chiquimula, Escuintla, Guatemala, Mita, Sacatepéquez i Verapaz Districtes: Izabal i Petén

La regió occidental de l'actual Guatemala havia mostrat intencions d'obtenir major autonomia respecte a les autoritats de la ciutat de Guatemala des de l'època colonial, perquè els criolls de la localitat consideraven que els criolls de la capital que tenien el monopoli comercial amb Espanya no els donaven un tracte just. Però aquest intent de secessió fou esclafat pel general Rafael Carrera, qui va reintegrar a l'Estat de Los Altos a l'Estat de Guatemala en 1840 i després va vèncer contundentment al president de la República Federal de Centre Amèrica, el general liberal hondureny Francisco Morazán a la Ciutat de Guatemala uns quants mesos després.

Geografia El municipi de San Lorenzo té una extensió territorial de 25 km² convertint-ho en un dels més petits del departament de San Marcos. El municipi de San Lorenzo es troba a una distància de 23 km de la capital departamental San Marcos, i està envoltat per municipis d'aquest departament.

Limita amb els termes municipals de: Comitancillo (nord), Tejutla i San Marcos (oest), Río Blanco (est), San Antonio Sacatepéquez i San Pedro Sacatepéquez (sud). La capital municipal de San Lorenzo gaudeix d'un clima temperat (Köppen: tipus Cwb).

Govern municipal Els municipis es troben regulats en diverses lleis de la República, que estableixen la seva forma d'organització, el relatiu a la conformació dels seus òrgans administratius i els tributs destinats per a aquests. Encara que es tracta d'entitats autònomes, es troben subjectes a la legislació nacional i les principals lleis que els regeixen des de 1985 són:

+Principals lleis que regeixen als municipis de GuatemalaNúm.LleiNotes1Constitució Política de la República de GuatemalaTé una regulació legal específica per als municipis en els articles 253 al 262.2Llei Electoral i de Partits PolíticsLlei de caràcter constitucional aplicable als municipis en el tema de la conformació de les seves autoritats electes.3Codi MunicipalDecret 12-2002 del Congrés de la República de Guatemala. Té la categoria de llei ordinària i conté preceptes generals aplicables a tots els municipis, i inclusivament conté legislació referent a la creació dels municipis.4Llei de Servei MunicipalDecret 1-87 del Congrés de la República de Guatemala. Regula les relacions entra la municipalitat i els servidors públics en matèria laboral. Té la seva base constitucional en l'article 262 de la constitució que ordena l'emissió d'aquesta.5Llei General de DescentralitzacióDecret 14-2002 del Congrés de la República de Guatemala. Regula el deure constitucional de l'Estat, i per tant del municipi, de promoure i aplicar la descentralització i desconcentració econòmica i administrativa.El govern dels municipis està a càrrec d'un Consell Municipal mentre que el codi municipal —llei ordinària que conté disposicions que s'apliquen a tots els municipis— estableix que «el consell municipal és l'òrgan col·legiat superior de deliberació i de decisió dels assumptes municipals […] i té la seva seu en la circumscripció de la capçalera municipal»; l'article 33 de l'esmentat codi estableix que «[li] correspon amb exclusivitat al consell municipal l'exercici del govern del municipi».

El consell municipal s'integra amb l'alcalde, els síndics i regidors, electes directament per sufragi universal i secret per a un període de quatre anys, podent ser reelegits.

Ciutadans distingits Justo Rufino Barrios: president de Guatemala de 1873 a 1885.

Turisme El lloc històric més representatiu de San Lorenzo és la finca «Justo Rufino Barrios», ja que va anar allí on va néixer l'expresident i líder de la Reforma Liberal, Justo Rufino Barrios. El lloc és considerat com un monument històric per a tots els liberals de Guatemala.

Vegeu també Aeroport Internacional La Aurora

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Portal d'Informació Pública de la Municipalitat de Sant Lorenzo

Categoria:Municipis de Guatemala