Emily Howard Jennings Stowe, fou la segona dona metgessa amb llicència al Canadà i la primera a exercir-hi. Va ser una destacada activista pels drets de les dones i pel sufragi femení. Stowe va fundar el moviment sufragista al Canadà i va fer campanya per a la creació de la primera facultat de medicina del país destinada a dones.
Primers anys Emily Howard Jennings va néixer al municipi de Norwich, comtat d’Oxford, Ontario. Filla dels agricultors Hannah Howard i Solomon Jennings. Mentre que el seu pare era un metodista convers, Hannah, la seva mare, havia estat educada en un seminari quàquer als Estats Units. Howard va criar les seves filles com a quàqueres, en una comunitat que animava les dones a participar i rebre una educació. Va educar Stowe i les seves cinc germanes a casa i els va ensenyar habilitats en curació amb herbes.
El 1852, després de treballar a una escola local durant set anys, va decidir sol·licitar l'admissió al Victoria College, a Coburg, Ontario. Rebutjada per ser dona, va sol·licitar l'admissió a l' Escola Normal de l'Alt Canadà, que Egerton Ryerson havia fundat recentment a Toronto. Hi va ingressar el novembre de 1853 i es va graduar amb honors el 1854.
Stowe va ser contractada com a directora d'una escola pública de Brantford, Ontario, fet que la convertí en la primera dona a dirigir una escola pública a l'Alt Canadà. Hi va exercir com a professora fins contraure matrimoni el 1856.
El 1856 es casà amb John Fiuscia Michael Heward Stowe. En el transcurs dels set anys següents, la parella tingué tres fills, dos nois i una noia. Després del naixement del darrer fill, el seu marit emmalaltí de tuberculosi, circumstància que va despertar novament el seu interès per la medicina. Amb una formació prèvia en remeis d’origen vegetal i en medicina homeopàtica, iniciada ja a la dècada de 1840, Emily Stowe va abandonar definitivament la docència i optà per orientar la seva trajectòria professional cap a la medicina.
Carrera mèdica Stowe va aplicar per estudiar a l'Escola de Medicina de Toronto el 1865, però la seva sol·licitud va ser denegada. El seu vicerector li va dir: "Les portes de la Universitat no estan obertes a les dones i confio que mai ho estaran". Incapaç d'estudiar medicina al Canadà, Emily Stowe es va llicenciar als Estats Units al New York Medical College for Women, un centre homeopàtic, el 1867. El mateix any, va tornar al Canadà i va obrir una consulta mèdica a Toronto, al carrer Richmond, que se centrava en el tractament d’infants i dones. Stowe va guanyar certa rellevància local a partir de conferències públiques sobre la salut de les dones i va mantenir una base de clients estable a través d'anuncis als diaris.
A mitjan dècada de 1860, el sistema de llicències mèdiques del Canadà va començar a exigir que els metges homeòpates i els formats als Estats Units obtinguessin la llicència mitjançant la realització de cursos addicionals i la superació d’un examen. El 1869, la sol·licitud de Stowe a la Universitat de Toronto per a cursos de química i fisiologia va ser denegada. El 1870, el president de l' Escola de Medicina de Toronto, el Dr. William Thomas Aikins, va concedir un permís especial a Stowe i a la seva companya d’estudis Jennie Kidd Trout per assistir a classes, un requisit per als metges amb llicències estrangeres. Davant l’hostilitat tant del professorat com de l’alumnat masculins, Stowe es va negar a sotmetre’s als exàmens orals i escrits i va abandonar l’escola.
El 1879, una jove de dinou anys anomenada Sarah Lovell va morir, i Stowe va ser acusada d'haver-li practicat un avortament. Stowe va declarar que havia receptat a Lovell una trentena part de la dosi total del fàrmac que podria causar avortaments espontanis, una quantitat insuficient per causar-ne un. Molts membres i líders masculins de la comunitat mèdica de Toronto van sortir en la seva defensa. Tot i que el jurat forense va dictaminar que Lovell s'havia enverinat voluntàriament, Stowe va ser acusada de practicar un avortament mèdic. Stowe va ser absolta després d'un breu judici durant el qual va obtenir el suport públic.
El Col·legi de Metges i Cirurgians d'Ontario va concedir a Stowe una llicència per exercir la medicina el 16 de juliol de 1880, basant-se en la seva experiència des de 1850, el tetsimoni del Dr Aikins, i el seu aprenentatge amb el Dr. Joseph J. Lancaster. Aquesta llicència va convertir Stowe en la segona dona amb llicència mèdica al Canadà, després de Trout.
El 13 de juny de 1883, Stowe va liderar un grup de simpatitzants en una reunió al Toronto Women's Suffrage Club. Durant l'acte, es va presentar una resolució que declarava "l'educació mèdica per a les dones és una necessitat reconeguda i, en conseqüència, s'han de proporcionar instal·lacions per a aquesta instrucció".
La seva filla, Augusta Stowe-Gullen, va esdevenir la primera dona a graduar-se en medicina al Canadà.
Drets de les dones Durant la seva etapa estudiant medicina a Nova York, Stowe va conèixer Susan B. Anthony i va presenciar de les divisions internes del moviment sufragista americà. Desprès d'assistir també a una trobada d'un club de dones a Cleveland, Ohio. Stowe va adoptar una estratègia gradualista que potseriorment aplicaria a la seva feina al Canadà.
El 1876, Stowe va fundar el Toronto Women's Literary Club, entitat que el 1883 passaria a anomenar-se Canadian Women's Suffrage Association. Aquest fet ha portat alguns a considerar Stowe la mare del moviment sufragista al Canadà. El Literary Club va fer campanya per millorar les condicions laborals de les dones i va pressionar les escoles de Toronto perquè n'acceptessin l'accés a l'educació superior. El 1883, una reunió pública de l'Associació pel Sufragi va conduir a la formació de l' Ontario Medical College for Women, la primera facultat de medicina per a dones del país. Quan el 1889 es va fundar la Dominion Women's Enfranchisement Association, Stowe es va convertir en la seva primera presidenta, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Existia una tensió entre el compromís de Stowe entre la seva causa feminista i la lleialtat de classe. En un episodi que podria demostrar el domini d'aquesta última va ser quan Stowe va trencar el secret professional en revelar al seu ocupador que una pacient, la serventa Sara Ann Lovell, havia sol·licitat un avortament (Vegeu Judici per avortament d'Emily Stowe). Malgrat això, Stowe va criticar durament el programa econòmic de la Política Nacional Canadenca el 1892. Creia que no ajudaria a la classe treballadora i que, en canvi, era un acord corrupte impulsat per les grans empreses.
Després de fracturar-se el maluc al Congrés de Dones de l'Exposició Colombiana el 1893, Stowe es va retirar de la medicina. El 1896, ella i la seva filla Augusta van participar en un "parlament fictici" format íntegrament per dones. En aquest simulacre, les dones debatien una petició d'una delegació masculina que reclamava el dret al vot. Stowe, en el paper de fiscal general, va utilitzar els mateixos arguments que el Parlament canadenc havia presentat contra les sufragistes per denegar la petició. Stowe va morir el 1903, catorze anys abans que les dones canadenques obtinguessin el dret a vot.
Vida personal Fins al 1879 s'havia considerat quàquera, però aquell any es va decantar pel l'unitarisme i va començar a assistir a la Primera Congregació Unitària de Toronto . [ <span title="This claim needs references to reliable sources. (July 2020)">cal citació</span> ]
Llegat Stowe va ser la primera directora d'una escola pública a Ontario, la primera metgessa a exercir la medicina al Canadà i una defensora dels drets de les dones durant tota la seva vida que va ajudar a fundar l'Associació Canadenca pel Sufragi Femení.
Diversos centres educatius fan homenatge a la seva figura. La escola primària pública de la seva ciutat natal, Norwich Township (Emily Stowe Public School), així com una altra escola a Courtice, Ontario. L'any 2018, la seva trajectòria va ser reconeguda amb la inclusió al Saló de la Fama de la Medicina Canadenca.
Referències
Vegeu també Jessie Gray
Categoria:Feministes canadencs Categoria:Persones d'Ontario Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Morts a Toronto