Veronica fruticulosa, la verònica fruticulosa és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie d'alta muntanya que es pot trobar en pastures i roquissars dels Pirineus. En el sentit que proposava Linné, és un oròfit de les muntanyes del sud oest d'Europa. Però segons el criteri de la Flora dels Països Catalans, inclou també una subespècie (que hom anomena Veronica fruticans) amb una àrea de distribució boreoalpina que arriba als països nòrdics d'Europa, Islàndia o Groenlàndia.

Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, sovint amb les venes tenyides de color més fosc, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que convé mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: La verònica fruticulosa és de les que té un petit raïm de flors terminal (que apareix al capdamunt de la tija).

És una petita mata perenne amb la base llenyosa i tiges ascendents, més o menys erectes i que no arrelen als nusos inferiors. Les tiges i les fulles poden ser més o menys piloses, amb pèls curts més o menys corbats. La inflorescència té l'eix amb pèls com les tiges i les fulles, però a més també n'hi ha de glandulífers. Porta entre 8 i 15 flors aproximadament, sovint de color rosa. La càpsula (fruit) és ovalada de 5-8 x 4-5 mm i té un estil tan llarg com ella.

Dintre del grup de les veròniques d'alta muntanya es podria confondre amb altres espècies similars, com Veronica nummularia que té els pedicels de les flors molt curts (<2 mm), i les fulles i les càpsules arrodonides. Veronica alpina i Veronica serpyllifolia també són semblants però tenen tiges fines, no lignificades. Veronica fruticans és una espècie molt propera que té les flors blaves d'11-15 cm de diàmetres i no té pels glandulars al capdamunt de les tiges floríferes.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu a l'estatge alpí, en fissures de roques tant sobre Pedra calcària com silícica o en prats pedregosos, normalment asolellats i més o menys secs de les muntanyes del SW d'Europa: principalment als Alps, els Pirineus i la serralada Cantàbrica. A la península Ibèrica també es pot trobar en alguns indrets del sistema Ibèric i arriba fins a Sierra Nevada. Als Països Catalans n'hi ha cites tot al llarg dels Pirineus axials, davallant una mica cap a les serres prepirinenques.

Taxonomia Veronica fruticulosa va ser descrita inicialment per Linné el 1762.

Segons el criteri de la Flora dels Països Catalans hi ha dues subespècies: La subespècie fruticulosa típica, que és de la que es parla en aquest article, i una Veronica fruticulosa subsp. saxatilis (Scop.) Arcang., amb flors blaves i no glandulosa, que seria sinònim de Veronica fruticans Jacq. i que es troba en indrets semblants.

Referències

Categoria:Veronica