Salvador Nonell i Bru (Mataró, 5 d'agost de 1918 - Mataró, 4 de setembre de 2004) va néixer a Mataró, a la masia cal Bonminyó el 5 d'agost de 1918, el tercer fill de Salvador Nonell i Comes i de Maria de les Neus Bru i Ramis, de tradició cristiana el seu pare fou precursor de les famoses Mataro's potatoes.

Va estudiar els ensenyaments primaris i el batxillerat al col·legi salesià de Mataró, participà de l'aleshores tan dinàmic moviment catòlic juvenil com a membre de les Congregacions Marianes, fou també membre de la Federació de Cristians de Catalunya (FJC), els fejocistes. A causa del terror roig del 1936, amb 18 anys ell i el seu germà van ajudar a capellans i religiosos perseguits per les milícies anarquistes. Com el seu germà nascut cap al 1911, havia estat del Sometent, les patrulles revolucionàries van anar a fer registres a casa seva per si hi tenien armes.

Quan Josep Samsó i Elias, rector de la basílica de Santa Maria i arxipreste de Mataró, sacerdot que l'influí notablement, va ser assassinat l'1 de setembre de 1936 per un escamot de milicians anarquistes de la columna Malatesta, en Salvador va assabentar-se es va traumatitzar i va començar a plantejar-se fugir a la zona franquista.

Per les seves profundes conviccions religioses i el seu odi a servir a l'exèrcit de la República l'agost de 1937 va amagar-se a la masia de Can Sants de Maià de Montcal (la Garrotxa), on vivien uns parents seus, mentre esperava el moment de poder passar la forntera d'amagat. El 6 de setembre de 1938 va marxar juntament amb Josep Maria Bosch i Fort, també parent de la família de Can Sants, pels boscos evitant als carabiners fins que al final del dia van arribar a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), a tocar de la frontera. L'endemà a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), els gendarmes francesos els van expedir una autorització per quedar-se durant 48 hores, mentre que una fonda van adreçar-los a una casa de Perpinyà on la senyora que hi vivia ajudava els espanyols fugits de la zona republicana, que els va acompanyar a l'oficina que agents de l'Espanya franquista tenien oberta a la capital del Roselló, on van citar-los a l'estació de Perpinyà per anar en tren fins a Donibane Lohizune a Lapurdi per entrar a la zona franquista per Irun on els van enviar a la caserna de Loiola a Sant Sebastià.

Al Govern Militar de Sant Sebastià, a on van haver de donar les dades, un home que coneixia Salvador Nonell perquè el seu fill estudiava als Salesians de Mataró va avalar-los a tots dos i els va parlar del Terç de Montserrat; llavors només sentir el nom de la Moreneta, immediatament Nonell va decidir allistar-s'hi igual com va fer Josep Maria Bosch. L'11 de febrer de 1928 ja eren al seminari de San Carlos de Saragossa i l'endemà es van incorporar al Terç a Mazarete.

Va participar en les campanyes d'Extremadura i a la batalla de l'Ebre.

Fou ordenat de prevere l'any 1945, celebrant la seva primera Missa a Sant Josep. El seu pas com a vicari per Sitges i Sant Pau del Camp en ple Raval. Més tard, mossèn Nonell fou nomenat rector de la parròquia de Sant Pere de la Gornal-Clariana al Penedès on va exercir el seu ministeri quaranta tres anys seguits. Va restaurar del tot l'església de Sant Pere de la Gornal, la de Sant Marçal de Castellet i el santuari de Montanyans. Aixecà de bell nou un santuari dedicata a la Mare de Déu de Montserrat (1973) a Clariana, de la qual era molt devot. L'any 1977 coincidint en les seves Noces d'Argent de prevere fou declarat per l'Ajuntament fill adoptiu dels pobles de la Gornal i Clariana.

Va fundar Hispania Martyr, per a la recollida d'informació i promoció dels processos de canònics de canonització dels màrtirs de la persecució religiosa de 1936-1939.

El 5 d'agost de 1965 va publicar Así eran nuestros muertos, unes biografies de cadascun dels tres-cents dinou morts al Terç Montserrat, del 1600 combatents que hi van formar part, sempre acabava caracteritzant-los de maneres positives, encara que no els hagues conegut. Com també publica la biografia de Dr. Samsó i la del mossèn Lluís Miquel Ticó.

Referències

Categoria:Religiosos mataronins Categoria:Morts a Mataró Categoria:Morts el 2004 Categoria:Nascuts el 1918