és una política nord-americana que, des del 1991, actua com a delegada del Districte de Columbia a la Cambra de Representants dels Estats Units, si bé no disposa de dret a vot.

Biografia Va néixer a Washington D.C., filla de Vela (cognom de soltera Lynch), una mestra, i de Coleman Holmes, un funcionari. Es va llicenciar a l’Antioch College el 1960, va cursar un màster en Estudis Americans a la Universitat Yale (1963)Voices of the Civil Rights Movement i es va doctorar en dret a la Yale Law School (1964).

Durant la seva etapa universitària es va involucrar de manera activa en el moviment pels drets civils i va treballar amb el Comitè de Coordinació Estudiantil No Violent. Quan va acabar els estudis a Antioch, ja havia estat arrestada per haver participat i organitzar assegudes i protestes a Washington D.C., Maryland i Ohio. Mentre estudiava dret, va viatjar a Mississipí durant l’«Estiu de la Llibertat», on va col·laborar amb importants activistes dels drets civils, com ara Medgar Evers.

A finals dels anys seixanta i principis dels setanta també es va implicar en el moviment feminista. L'any 1970 va formar part del consell assessor fundador de Women's Rights Law Reporter, la primera revista jurídica dels Estats Units centrada exclusivament en els drets de la dona. Així mateix, va signar el «manifest de la dona negra», un document clau del feminisme afroamericà.

Trajectòria professional Un cop obtinguda la llicenciatura en dret, va exercir com a ajudant legal del jutge A. Leon Higginbotham, Jr. El 1965, va ser nomenada directora legal adjunta de l'ACLU (Unió Estatunidenca per les Llibertats Civils), càrrec que va mantenir fins al 1970. Aquell mateix any, va representar seixanta treballadores de Newsweek que havien presentat una denúncia davant la Comissió per a la Igualtat d'Oportunitats en l'Ocupació dels EUA al·legant que la revista tenia una política que només permetia als homes ser reporters. Les dones van guanyar la demanda, i la publicació va acceptar que les periodistes també poguessin exercir aquesta professió.

Com a jurista, es va centrar sobretot en qüestions de llibertat d'expressió, i va aconseguir, entre altres fites, guanyar un cas davant el Tribunal Suprem dels Estats Units en representació del Partit Nacional pels Drets dels Estats, una formació d'ultradreta. Va exercir com a professora auxiliar a la facultat de dret de la Universitat de Nova York durant un període molt curt, entre 1970 i 1971. El 1970, l'alcalde de Nova York, John Lindsay, la va posar al capdavant de la Comissió de Drets Humans de la ciutat, i va liderar les primeres audiències sobre discriminació de les dones realitzades als Estats Units. Feministes de tot el país van viatjar a Nova York per testificar, mentre que Norton va aprofitar aquestes sessions com a plataforma per sensibilitzar l'opinió pública sobre l'aplicació de la Llei de Drets Civils de 1964 a les dones i sobre la discriminació per raó de gènere.

El president Jimmy Carter la va designar com la primera dona presidenta de la Comissió d'Igualtat d'Oportunitats en l'Ocupació dels Estats Units el 1977. Durant els anys que va ostentar el càrrec va publicar el primer conjunt de regulacions de la Comissió que descrivia el que constituïa l'assetjament sexual i declarava que l'assetjament sexual era una forma de discriminació sexual que violava lleis federals de drets civils.

Es va incorporar com a docent a la facultat de dret de la Georgetown University el 1982. El 1990, al costat de 15 dones afrodescendents més un home, van constituir el col·lectiu que a rebre el nom de Dones Afroamericanes per a la Llibertat Reproductiva.

Delegada a la Cambra de Representants L'any 1990 va ser triada com a delegada demòcrata (sense vot) a la Cambra de Representants dels Estats Units. Va vèncer la regidora Betty Ann Kane a la primària, tot i que a última hora es va revelar que Norton i el seu marit, tots dos advocats, no havien presentat les declaracions de l'impost sobre la renda del Districte de Columbia durant els set anys anteriors (entre 1982 i 1989). La parella Norton va acabar pagant més de 80.000 dòlars en impostos endarrerits i multes.

A les primàries del Partit Demòcrata va obtenir el 39% dels vots, i a les eleccions generals va arribar al 59%. Va començar a exercir el seu càrrec el 3 de gener de 1991 i, des d'aleshores, ha estat reelegida cada dos anys.

L'activista contra l'energia nuclear William Thomas i la seva «Vigília per la Pau a la Casa Blanca» van ser la seva font d'inspiració per presentar el projecte de llei sobre desarmament nuclear i reconversió econòmica, que obligaria els Estats Units a inutilitzar i desmuntar el seu arsenal nuclear. Des del 1994, Norton ha estat proposant diferents variants d'aquesta iniciativa legislativa.

Així mateix, ha donat suport a una iniciativa legislativa que, si prosperés, concediria al Districte de Colúmbia un representant amb dret a vot a la Cambra de Representants. Tot i que el projecte de llei sobre el dret de vot del Districte de Colúmbia de 2009 va ser aprovat pel Senat dels Estats Units el 26 de febrer de 2009, es va quedar encallat a la Cambra de Representants.

L’any 2010, al setembre, els mitjans nacionals van posar en dubte la seva conducta tram que Norton fes públic un missatge de veu on demanava finançament electorals a un lobbista que defensava els interessos d’un projecte sota el seu control. Norton va defensar-se al·legant que el missatge era «habitual» entre les peticions que fan tots els congressistes, i que la crida es va fer des d’una seu de campanya que no estava finançada amb diners públics.

L'agost del 2014, després que la junta electoral del Districte de Colúmbia aprovés sotmetre a referèndum la legalització de la marihuana a les eleccions de novembre d'aquell any, ella es va comprometre a protegir el Districte contra qualsevol intent del Congrés d'impedir que es votés aquesta qüestióminiatura|Eleanor Holmes Norton, Hands Off DC Ral·li, 13 de febrer de 2017|center

Referències

Categoria:Professors de la Universitat de Nova York Categoria:Alumnes de la Yale Law School Categoria:Membres del Partit Demòcrata dels Estats Units Categoria:Polítics de Washington DC Categoria:Alumnes de la Universitat Antioch Categoria:Polítics estatunidencs del segle XXI Categoria:Polítics estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1937