Veronica verna és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie pròpia de gran part d'Europa i Àsia occidental. És prou rara als Països Catalans en pradells terofítics dels estatges montà i subalpí de Catalunya i el País Valencià.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color blau, rosa o lilós. Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier).
Les veròniques d'aquest grup tenen les flors formalment agrupades en un Raïm (inflorescència) terminal, però habitualment apareixen a l'axil·la d'una bràctea amb aspecte de fulla normal. Llavors, en la pràctica es pot afirmar que les flors solitàries surten a l'axil·la de fulles normals. V. verna pertany a aquesta secció grup i es diferencia (excepte de Veronica dillenii) per les seves fulles oposades de 4–12 mm de llarg i profundament dividides (pinnatipartides) a la part superior, amb 3-7 segments oblongs. En canvi, les fulles inferiors són ovades, amb un petit pecíol i més o menys profundament dentades.
És una herba anual amb tiges ascendents que no arriba a un pam d'alçada. És una planta pubescent, sovint també amb pèls glandulífers. Les flors són petites (2–3 mm de diàmetre), de color blau cel, apareixen a l'axil·la de les fulles superiors i són molt curtament pedunculades, fet que dona un aspecte compacte al raïm. El calze és més llarg que la càpsula (fruit) i té l'estil molt curt que no supera l'escotadura que hi ha entre les dues parts arrodonides del fruit. Aquest caràcter permet diferenciar-la finalment de Veronica dillenii, una espècie molt propera que es pot confondre fàcilment, una mica més robusta, que té aquest estil una mica més llarg i les flors de color blau viu, una mica més grans (4–5 mm de diàmetre).
Vegeu també Veronica dillenii Veronica triphyllos Són espècies properes amb les quals es podria confondre.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en pradells terofítics sobre terrenys silicis de distribució eurasiàtica i (sembla que introduïda per l'home) en alguns indrets dels Estats Units. A la península Ibèrica, on té el seu límit occidental de manera natural, és més o menys comuna pel nord-est i el centre, fent-se més rara gradualment cap al sud i l'oest, encara que arriba a Sierra Nevada o fins i tot al nord de l'Àfrica, sobretot a l'estatge subalpí i l'estatge montà, entre 500 i 2000 m d'altitud. Als Països Catalans viu de manera dispersa tot al llarg dels Pirineus, la Catalunya del Nord i el Montseny i, encara que més rarament, també té algunes localitats on és coneguda a l'Alt Palància, l'Alcalatén o al Racó d'Ademús.
Taxonomia Veronica verna va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.
Referències
Categoria:Veronica