La prolongació del QT és una mesura de la repolarització ventricular retardada, la qual cosa significa que el múscul cardíac triga més del normal a recarregar-se entre batecs. És un trastorn elèctric que es pot veure en un electrocardiograma (ECG). Una prolongació excessiva del QT pot desencadenar taquicàrdies com ara la torsade de pointes (TdP). La prolongació del QT és un efecte secundari establert dels antiarrítmics, però també pot ser causada per una àmplia gamma de medicaments no cardíacs, com ara antibiòtics, antidepressius, antipsicòtics, antihistamínics, opioides i medicaments complementaris. En un electrocardiograma, l'interval QT representa la suma dels potencials d'acció a les cèl·lules del múscul cardíac, que poden ser causats per un augment del corrent entrant a través dels canals de sodi o de calci, o per una disminució del corrent sortint a través dels canals de potassi. En unir-se i inhibir la proteïna "ràpida" del canal de potassi rectificador intern, certs fàrmacs són capaços de disminuir el flux exterior d'ions de potassi i allargar la durada de la repolarització miocardíaca de fase 3, produint una prolongació del QT.
Vegeu també Síndrome del QT llarg
Categoria:Arrítmies