miniatura|Distribució global de l'esdeveniment de fa uns 4.200 anys. Les zones ratllades es van veure afectades per condicions humides o inundacions, i les zones puntejades per sequera o tempestes de pols.Another map for reference in The initial source where this map comes from had the map caption the wrong way around: En climatologia, l'esdeveniment de 4.200 AP (abans del present) es caracteritza per un període de sequera severa a llarg termini i d'aridificació del sòl, que marca l'inici de l'estatge Megalaià, el tercer i últim de l'època de l'Holocè.
Començant cap al 2200 abans de Crist, el més probable és que va durar tot el segle XXII aC. Des d'un punt de vista històric, s'ha plantejat la hipòtesi que aquest extrem fenomen va ser la causa del col·lapse del Regne Antic a Egipte, l'Imperi Accadi a Mesopotàmia i la cultura Liangzhu a la zona baixa del riu Iang-Tsé, a la Xina. La sequera també pot haver iniciat el col·lapse de la civilització de la vall de l'Indus, amb part de la seva població desplaçant-se cap al sud-est, així com la migració de persones de parla indoeuropea a l'Índia. Alguns científics no estan d'acord amb aquesta conclusió, citant altres proves que l'esdeveniment no va ser una sequera global i no va succeir en una línia de temps clara.
Causes Les proves de modelització suggereixen que l'esdeveniment de fa uns 4.200 anys va ser el resultat d'un debilitament significatiu de la circulació meridional de capgirament de l'Atlàntic (en anglès, Atlantic Meridional overturning circulation, AMOC), que va interrompre els corrents oceànics globals i va generar precipitacions i canvis de temperatura en diverses regions. La Zona de Convergència Intertropical (ZCIT o en anglès ITCZ) es va desplaçar bruscament cap al sud. Les proves suggereixen que l'augment de la variabilitat d'El Niño-Oscil·lació Austral (en anglès, El Niño-Southern Oscillation (ENSO) també va tenir un paper rellevant en la generació de les condicions climàtiques associades a l'esdeveniment. El vulcanisme explosiu a Islàndia també s'ha proposat com a causa, tot i que el baix contingut de sofre dels volcans islandesos ha portat altres estudis a suggerir que va tenir un impacte insignificant en el clima global.
Evidència científica miniatura|Variabilitat climàtica de l'Holocè, incloent-hi l'esdeveniment de fa 4.200 anys. Una fase d'aridesa intensa al voltant del 2200 aC està registrada en evidències físiques a l'Àfrica del Nord, l'Orient Mitjà, la Mar Roja, la península Aràbiga, el subcontinent indi i el centre del continent nord-americà. També hi ha evidència científica que les glaceres de les serralades de l'oest del Canadà van avançar al voltant d'aquella època. L'evidència de l'esdeveniment de fa uns 4.200 anys al nord d'Europa es pot observar, tant al nucli de gel del Projecte de mostres de gel del nord de Groenlàndia (en anglès, North Greenland Ice Core Project, NGRIP), com a la línia d'arbres de la vall alpina de Kauner, tal com es visualitza en el gràfic combinat.Holm, Hans J. (2011a): Archäoklimatologie des Holozäns: Ein durchgreifender Vergleich der „Wuchshomogenität“ mit der Sonnenaktivität und anderen Klimaanzeigern („Proxies“). In: Archäologisches Korrespondenzblatt 41-1, S.119-132. També s'han trobat proves en una colada de cova italiana, la capa de gel del Kilimanjaro i en el gel de les glaceres andines. Al voltant del 2100 aC, l'inici del procés d'aridificació a Mesopotàmia també va coincidir amb un esdeveniment de refredament a l'Atlàntic Nord, conegut en anglès, com a Esdeveniment Bond 3. Evidence for the 4.2 ka event in Northern Europe can be observed in both the NGRIP ice core and the tree line of the Alpine Kauner-valley, as visualized in the combined graph
El 2018, la Comissió Internacional d'Estratigrafia va dividir l'època de l'Holocè en tres períodes o estatges, amb l'Holocè superior, des del 2250 aC aproximadament, designat com l'estatge Megalaià. No obstant, la justificació d'aquesta divisió és debatuda, ja que alguns científics creuen que l'esdeveniment no va ser una sequera global i no va succeir dins d'un període de temps clar. Així, per exemple, Jessica Tierney, paleoclimatòloga de la Universitat d'Arizona a Tucson, afirma que els defensors de la nova partició "van agrupar erròniament proves d'altres sequeres i períodes humits, de vegades segles després de l'esdeveniment".
Referències
Categoria:Accad Categoria:Primer Període Intermedi d'Egipte Categoria:Regne Antic d'Egipte Categoria:Civilitzacions de l'Orient Pròxim i Mitjà