Giulia Mastrogiovanni Filangeri Tasca di Cutò, (Palerm, 1877 - Roma,2 març 1911) esposa del comte Trigona, va ser una dama de l'alta noblesa siciliana, víctima d'un dels feminicidis més mediàtics d'Itàlia, a inicis del segle XX.
Biografia Nissaga familiar Giulia Mastrogiovanni Tasca Filangeri di Cutò, va ser filla del matrimoni format pel comte Lucio Mastrogiovanni Tasca Lanza i la princesa Giovanna Filangeri di Cutò. Va tenir diversos germans: Lucio, mort prematurament. Beatrice, que va ser l'esposa de Giulio Tomasi, Princep de Lampedusa i mare de l'escriptor Giuseppe Tomasi di Lampedusa, l'autor del Gattopardo. Teresa, esposa del baró Piccolo di Calanovella,mare dels artistes Casimiro i Lucio Piccolo,i de la botànica Agata Giovanna Piccolo.Nicoletta, que va morir en el terratremol de Messina. Alessandro, que va ser diputat socialista, anomenat Il principe rosso,i Maria Concetta, que es va suïcidar el 1924.
La nissaga materna era una de les més antigues i nobles de Palerm. Es remuntava a la conquesta normanda de Sicília i tres dels seus membres havien estat virreis.En canvi, La família paterna, els Tasca, eren de noblesa més recent. El seu avi, Lucio Tasca Mastrogiovanni, era descendent de pagesos, enriquits amb el comerç de gra, que es va casar amb Beatrice Lanza e Branciforte, princesa de Trabia, que va ser ennoblida el 1846.
Vida social miniatura|Retrat del tinent Paternò. Giulia, Va créixer al Palau Filangeri-Cutò de Santa Margherita di Belice i als 18 anys va contreure un matrimoni concertat amb el comte Romualdo Trigona dei Principi di Sant'Elia. D'aquest matrimoni van néixer dues filles, Clementina i Giovanna.
La parella es va moure pels cercles de la l'alta noblesa, cultura i finances. Van freqüentar recepcions a la Vil·la Igiea o la Vil·la dell'Olivuzza dels nobles Ignazio i Franca Florio, amb qui tenien una relació propera. El comte Trigona va arribar a ser alcalde de Palerm i Giulia, primera dama d'honor de la reina Helena.
Després de deu anys de matrimoni, el comte es va fer amant d'una actriu de la companyia de teatre d'Eduardo Scarpetta. A l'agost de 1909, Giulia va conèixer en una recepció, a la Villa Igiea, el baró Vicenzo Paternò del Cugno, un tinent de cavalleria, dos anys més jove, jugador i busca-raons, del qual es va enamorar i va freqüentar, cada cop amb menys discreció, intercanviant correspondència, fent viatges i provocant suspicàcies; fins que el marit, pressionat pels rumors, la va expulsar de casa i li va impedir tenir contacte amb les filles.
Al cap d'un cert temps, no podent soportar la mancança de les nenes, va acceptar de tornar a casa, tot i que, no va trencar definitivament amb el seu amant. Mitjançant l'advocat Serrao, va demanar la separació legal del marit i es va vendre terres i propietats per obtenir els seus propis ingressos. Mentrestant, Paternò, home violent, gelós i arruïnat, va continuar demanant-li diners i, en una ocasió, devant de la seva negativa, després d'una violenta discussió, la va abofetejar i va intentar estrangular-la.
La reina Helena, que estava al corrent de la situació, va convocar Giulia i el seu marit al Palau del Quirinal, a Roma, en un intent de solucionar aquells escàndols i reconciliar-los.
Assassinat Giulia Trigona, després d'aquella agressió, va decidir deixar Paternò, tanmateix, va acceptar de veure'l per última vegada, per recuperar les cartes que li havia escrit. Es van citar en una habitació de l'Hotel Rebecchino, a prop de l'estació Termini de Roma, Allà, Paternó, després de mantenir relacions, la va atacar por l'esquena i la va matar amb 27 ganivetades i a seguidament, va intentar intentar suïcidar-se,amb un tret de pistola a la templa, que li va causar ferides greus, però de les quals es va recuperar.
L'anunci d'aquell crim va causar un gran escàndol a Itàlia i va ser reportat a la premsa internacional.El ministre de l'interior, Giovanni Giolitti, va fer de tot per recuperar la correspondència entre Giulia Trigona i Paternò i la va lliurar al rei Víctor Manuel III, alimentant així les especulacions sobre el seu contingut, suposadament comprometedor per a la cort i la corona.
Paternò, al·legant bogeria, va aconseguir ser enviat al manicomi d'Aversa, on el professor Filippo Saporito va determinar que estava fingint i el va retornar a la presó de Regina Cœli a Roma. El judici va començar el 17 de maig de 1912, al Tribunal d'Assises de Roma, amb les filles de la víctima, Giovanna i Clementina Trigona, com a parts demandants civils.Paternó va ser condemnat el 27 de juny del mateix any, a cadena perpètua.El 1942, va ser indultat pel rei, a petició de Mussolini, i va tornar a Sicília, on es va casar amb la seva cambrera i va morir el 1949.
En el moment dels fets, aquell assassinat va inspirar balades i històries populars a Roma i Sicília. Més tard va ser objecte de diversos llibres, Le pietre dello scandalo, d'Antonio Velani ( 1975), Un ventaglio Blu Savoia, d'Adriana Brown (2001), Un fitto mistero, Immagini e storia del crimine de Giancarlo De Cataldo (2020) i una sèrie de la RAI, Il delitto Paternó (1978)
En la cultura popular L'assassinat de Giulia Trigona va servir de marc narratiu pel primer relat de Madones et putains (2023, edicions Dupuis) de l'autora francesa Nine Antico.
Referències
Categoria:Morts a Roma Categoria:Feminicidi Categoria:Víctimes de violència de gènere Categoria:Nobles sicilians Categoria:Persones de Palerm