Reticulopteris és un gènere extint de falgueres amb llavors de la família extinta †Neurodontopteridaceae i de l'ordre extint de les medul·losals (Medullosales). Va viure principalment durant el període Carbonífer, especialment durant el Pennsilvanià. Aquests vegetals fòssils es caracteritzen principalment pel patró de venació reticulat (en forma de xarxa) de les seves fulles o pínnules.
Morfologia El tret més distintiu d'aquest gènere extint és la seva venació o nervadura en forma de xarxa (anastomosada). Les venes laterals de les pínnules es connecten entre si creant un patró reticular molt característic. La morfologia de les seves pínnules més petites acostumen a tenir forma de llengua (lingüiformes), mentre que les pínnules més grans tendeixen a ser més triangulars.
Evolució i clima Es considera que aquest gènere extint va evolucionar a partir del gènere Neuropteris (que té una nervadura oberta i no connectada). El desenvolupament d'aquesta xarxa de venes tancada s'interpreta com una adaptació evolutiva per a retenir millor l'aigua davant un clima progressivament més sec durant el Westfalià mitjà.
Espècie tipus i distribució L'espècie més coneguda i representativa és Reticulopteris muensteri. S'han trobat abundants fòssils d'aquesta planta en conques carboníferes d'arreu d'Europa (com a Alemanya o Espanya) i de l'Amèrica del Nord (com a Nova Escòcia, Canadà). Els fragments es troben sovint associats a dipòsits de carbó o en lodes de pissarra argilosa properes a antigues línies de costa.
Espècies i varietats destacades Com que es tracta d'un gènere de forma basat en la morfologia de les fulles, la classificació de noves espècies depèn directament de la descoberta de frondes ben conservades on es pugui analitzar microscòpicament l'estructura cel·lular de la cutícula foliar.
Dins de la paleobotànica, s'han descrit i estudiat diverses espècies i tàxons associats a aquest gènere: Reticulopteris muensteri (sovint escrit R. münsteri): És l'espècie tipus i la més representativa del gènere. Es caracteritza per pínnules mitjanes de forma de llengua (lingüiforme) i una xarxa de nervis ben definida però amb mallat ampli. És un fòssil guia clau de l'estatge Westfalià (Carbonífer superior o Pennsilvanià) a Europa i l'Amèrica del Nord. Els seus fòssils s'han trobat àmpliament a les conques carboníferes del Carbonífer superior d'Europa central i occidental (com a la conca del Ruhr a Alemanya o a Dobrudja a Bulgària). S'ha demostrat filogenèticament que va evolucionar a partir del gènere d'hàbitats més humits del gènere Neuropteris (concretament de Neuropteris obliqua), adaptant la seva venació tancada com a resposta a un clima més sec durant el Westfalià mitjà. Reticulopteris muensterii var. dawsonii: Una varietat poc comuna trobada en els cèlebres jaciments de conservació excepcional de Mazon Creek a Illinois, EUA. Els seus fòssils solen estar preservats amb un detall extraordinari dins de nòduls de siderita. Reticulopteris coriacea: Espècie descrita originalment l'any 1960 per la paleobotànica russa A. I. Kiritchkova. Els seus fòssils s'han identificat principalment en estrats de l'era Mesozoica a la zona dels Monts Urals, a l'antiga Unió Soviètica. Reticulopteris germarii (Espècie reassignada): És una espècie més tardana i evolucionada, típica del Carbonífer superior (Estefanià mitjà-superior) i del Permià inferior (Autunià). Les seves pínnules són més lineals i allargades, posseeixen una làmina foliar més gruixuda (adaptació a climes més secs) i mantenen un nervi central molt marcat fins gairebé la punta, del qual neix una reticulació molt tancada i espessa. S'ha descrit àmpliament en conques espanyoles (com a Astúries) i catalanes (com al Ripollès). Trobareu bibliografia antiga que la inclou dins d'aquest gènere, però estudis de l'estructura epidèrmica realitzats l'any 1993 van demostrar que pertanyia a un llinatge diferent, per la qual cosa es va proposar el nou gènere Barthelopteris (Barthelopteris germarii) per als exemplars de l'Estefanià i l'Autunià.
Referències
Categoria:Plantes del Carbonífer Categoria:Medul·losals