L'església de Santa Eulàlia d'Alaior és l'església parroquial d'Alaior, a Menorca. Està situada al carrer de Santa Eulàlia, a la part alta del nucli urbà, sobre el turó al voltant del qual es va formar la població medieval. És un dels principals monuments del municipi i ha estat declarada Bé d'Interès Cultural.
Història La parròquia de Santa Eulàlia fou fundada l'any 1301 per Jaume II de Mallorca, juntament amb la parròquia de Sant Llorenç de Binixems. Pocs anys després, el 1304, el mateix monarca adquirí l'alqueria d'Ihalor amb la voluntat d'impulsar-hi una nova pobla, origen de l'actual Alaior.
Durant els segles i , el nucli primitiu d'Alaior es va desenvolupar al voltant de l'església parroquial, situada a la part més alta del turó. L'església medieval, probablement d'estil gòtic, és poc coneguda, però algunes fonts assenyalen que se'n podrien conservar elements a la façana principal i en part del mur lateral.
Al segle XVI, davant l'amenaça d'incursions turques i barbaresques, el temple fou fortificat i s'hi construí una torre perquè pogués servir de refugi a la població en cas d'atac.
A començaments del segle XVII, el creixement demogràfic d'Alaior feu necessari bastir un nou temple parroquial. La Universitat d'Alaior ja en plantejà la necessitat l'any 1615, però les obres no s'iniciaren fins més endavant. El juliol de 1673, la comunitat de preveres proposà formalment la construcció d'una nova església i el Consell de la Universitat consultà el mestre picapedrer mallorquí Pere Amorós. Les obres començaren poc després, entre 1674 i 1676, i es prolongaren fins al 1690. El 1735 es va obrir un pas per connectar les capelles laterals.
A partir de la dècada de 1990, l'església fou objecte d'un procés de restauració impulsat per una comissió constituïda el 1995, amb la col·laboració d'institucions autonòmiques, insulars i municipals. Les obres de restauració finalitzaren l'any 2010.
Arquitectura L'edifici actual correspon essencialment a la reconstrucció del segle XVII. Presenta una nau única de grans dimensions, de 34 metres de llargada i 12 d'amplada, amb sis capelles a cada costat obertes a la nau mitjançant arcs de mig punt i comunicades entre elles. Tot i que conserva alguns elements barrocs, el conjunt respon sobretot a una església d'estil renaixentista amb influència manierista.
La capella major és de planta trapezoidal i s'obre directament a la nau a través d'un arc de mig punt concebut com un arc de triomf. Darrere la capella major hi ha un cor amb absis semicircular cobert amb una copinya. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons, que descarreguen sobre contraforts visibles a l'exterior.
La capella de Nostra Senyora del Roser, situada a la cinquena capella del costat de l'Epístola, fou construïda al segle XVIII. Té planta rectangular, tres trams de volta de creueria i absis. A la quarta capella del mateix costat hi ha el portal lateral de Sant Pere, damunt del qual hi havia un orgue destruït l'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, juntament amb els retaules del temple.
La façana principal és un dels elements més destacats de l'edifici. Consta de dos cossos rectangulars sobreposats, gairebé cecs, separats per una balustrada. Al cos inferior hi ha la portada, formada per una arcada ogival que emmarca una altra portada barroca més interior. Al cos superior s'obre la rosassa, flanquejada per dues torres octogonals rematades amb xapitells. També sobresurt la torre quadrada del campanar, que domina visualment el conjunt urbà d'Alaior.
Referències
Categoria:Esglésies de Menorca Categoria:Monuments històrics d'Alaior Categoria:Edificis d'Alaior