L'encobriment freudià és una teoria, introduïda per la treballadora social Florence Rush el 1971, que sosté que Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi, va ignorar i va descartar intencionalment l'evidència que els seus pacients havien estat víctimes d'abusos sexuals. Rush sosté que Freud, en desenvolupar la seva teoria de la sexualitat infantil, va interpretar les afirmacions d'abús sexual dels seus pacients com a símptomes de desig incestuós reprimit, i no pas com a fets reals. Per tant, Freud va afirmar que els infants que denunciaven abús sexual per part d'adults havien imaginat o fantasiejat aquesta experiència.Connell, Noreen and Wilson, Casandra, eds. Rape: The First Sourcebook for Women by New York Radical Feminists New American Library, 1974 p. 65Rush, Florence, The Best Kept Secret: The Sexual Abuse of Children, Prentice Hall, 1980
Florence Rush va presentar aquesta teoria a The Sexual Abuse of Children: A Feminist Point of View, en la sèrie de conferències sobre violació de New York Radical Feminists (NYRF) a l'abril de 1971. La teoria també va ser publicada en el seu llibre The Best Kept Secret: sexual abuse of children, l'any 1980.
Desenvolupament de la teoria Aquesta teoria de l'encobriment (encara que amb un nom diferent) va rebre més difusió el 1984 amb la publicació del llibre The Assault on Truth: Freud's Suppression of the Seduction Theory de l'expsicoanalista Jeffrey Moussaieff Masson, que va arribar independentment a la mateixa conclusió que Rush a través de la revisió de cartes i publicacions inèdites com a director dels Arxius de Sigmund Freud.
Al principi de la seva carrera, Freud creia que les nenes sovint experimentaven abús sexual, perquè la majoria de les seves pacients dones reportaven les seves històries en què el perpetrador era gairebé sempre una figura masculina adulta. Freud veia principalment pacients amb l'antic diagnòstic victorià comú: la histèria. Els símptomes reportats en les seves pacients histèriques incloïen pèrdua de la parla i l'apetit, vòmits compulsius, ceguesa temporal, paràlisi i convulsions. Llavors va establir una relació causal entre l'abús sexual i la neurosi, anomenant-la «teoria de la seducció», en la qual assenyalava que les nenes eren «seduïdes» per un adult que traïa la seva confiança. Segons Florence Rush, aquesta incriminació dels pares per part dels seus pacients, els qui possiblement eren de la mateixa classe social que Freud i, per tant, coneguts, el va inquietar profundament i el va portar a abandonar la teoria de la seducció. Freud, llavors, per a no incriminar la majoria d'homes de la societat, en abandonar la seva primera teoria, va preferir pensar que serien fantasies, més que una realitat, i si hi hagués una seductora en fantasia o en la realitat, seria més aviat la mare, tant per a nens com per a nenes. D'aquí sorgí el complex d'Èdip. Altres feministes que van donar suport a les afirmacions de Rush són Susan Brownmiller, Louise Armstrong i Diana Russell.
Freud va haver de desfer-se públicament de la seva teoria anterior, canviant la seva interpretació del que li contaven els seus pacients. Per a eliminar la responsabilitat dels pares, Freud va considerar necessari qüestionar les percepcions i motivacions de les seves pacients canviant la veracitat femenina per la fantasia d'haver estat seduïdes pel pare."The Freudian Coverup" article
Des de la dècada del 1970, diversos autors independents han argumentat que Freud va abandonar la seva convicció inicial que hi havia un problema d'abús infantil substituint-la per la seva teoria d'Èdip, il·lustrant les formes en què va ocultar o alterar la informació proporcionada pels seus pacients. L'encobriment freudià va exposar la negativa a anomenar l'agressor i, a més, l'intent d'un home d'ocultar pràctiques sexuals il·legals, immorals i de vegades mortals. Als homes victorians els era permès gaudir del sexe prohibit, sempre que aconseguissin mantenir ocultes les seves indiscrecions. Freud, que considerava que el tabú de l'incest era vital per a l'avanç de la civilització, semblava exigir només que el sexe prohibit es practiqués amb tacte i discreció perquè la imatge de la respectabilitat victoriana no es pertorbés de cap manera. Per tant, qualsevol intent de la nena o de la seva família d'assenyalar l'agressor exposa els seus propis suposats motius sexuals innats i l'avergonyeix més que no pas a l'agressor, així, doncs, l'ocultació esdevé el seu únic recurs."The Freudian Coverup: A Reappraisal"
El 1981, Masson va ser acomiadat del seu càrrec de director dels Arxius de Sigmund Freud poc després de suggerir públicament que la teoria de la seducció de Freud podria haver estat vàlida.
Crítiques L'historiador Peter Gay, autor de Freud: A Life for Our Time (1988), opina que Freud continuava creient que algunes pacients havien sofert abusos sexuals, però que era difícil diferenciar entre la veritat i la fantasia. Segons Gay, no hi havia cap motiu sinistre o ocult per a canviar la seva teoria: Freud era un científic que buscava els fets i tenia «dret» a canviar els seus punts de vista si se li presentaven noves proves.
Un altre tipus de crítica prové dels estudiosos de Freud que argumenten que el relat anterior conté errors conceptuals. Florence Rush va basar les seves conclusions, afirmen, en informes retrospectius de Freud sobre l'episodi de 1895-97, que difereixen dels articles originals de 1896Schimek (1987); Israëls & Schatzman (1993). i altres documents que mostren que no era cert que les pacients de Freud li haguessin reportat abusos sexuals. Abans dels articles de 1896, Freud no havia informat explícitament de cap cas d'abús sexual en la primera infància (i molt pocs casos de qualsevol mena d'abús sexual).Freud, Standard Edition, vol. 2, 1895, Studies on Hysteria; vol. 3, 1895, "Obsessions and phobias: Their psychical mechanism and their aetiology", p. 71-82; Esterson (1998), (2001). L'essència mateixa de la teoria de la seducció implicava que només els records inconscients, és a dir, aquells que no es recordessin d'abús sexual en la primera infància, ocasionaven símptomes histèrics o obsessius, fet que trenca amb la noció que les pacients l'informessin sobre un abús, sinó que els suposats records estaven reprimits i no eren accessibles en circumstàncies normals.Freud, S.E.3, 1896c, p. 191-192, 204, 211; Paul, R. A. (1985). Freud and the Seduction Theory: A Critical Examination of Masson's "The Assault on Truth", Journal of Psychoanalytic Anthropology, vol. 8, p. 161-187; Schimek (1987); Toews, J. E. (1991). Historicizing Psychoanalysis: Freud in His Time and for Our Time, Journal of Modern History, 63, p. 504-545; McNally (2003), p. 159-169. També succeeix que els informes clínics de Freud de 1896 no es limitaven a les dones en el seu article de 1896 Zur Ätiologie der Hysterie, perquè un terç dels pacients eren homes, encara que no els casos que més va desenvolupar.Freud, 1896c, p. 207-208; Esterson (1998).
Freud va declarar un parell de vegades que aportaria evidència clínica de les seves afirmacions,Freud, 1896b, p. 162; 1896c, p. 203; Esterson (1998), (2001). però mai no ho va fer, cosa.Smith, D. L. (1991). Hidden Conversations: An Introduction to Communicative Psychoanalysis, Routledge, p. 3-15; McCullough (2001); Triplett (2005). The Misnomer of Freud's "Seduction Theory", Journal of the History of Ideas, University of Pennsylvania Press. Nombrosos estudiosos i crítics de Freud han expressat dubtes sobre la validesa de la seva primera afirmació d'haver descobert records inconscients, més endavant fantasies inconscients, d'abús sexual infantil, en la seva majoria menors de quatre anys.Freud, S.E. 3, 1896c, p. 212; Cioffi, F. (1998), p. 199-204; Schimek (1987); Israëls & Schatzman (1993); Hergenhahn (1997), p. 484-485; Allen (1997), p. 43-45; Eissler (2001), p. 107-117; McCullough (2001); McNally (2003), p. 159-169.
Rush sol ser considerada com una de les creadores del «moviment de la memòria recuperada», un suposat moviment mític, criticat per l'acceptació completa i acrítica de les acusacions d'abús, i la percepció que els infants que parlen sobre abús sempre parlen d'una realitat. Finalment, Masson argumenta que Freud va abandonar la teoria de la seducció perquè temia que acceptar les afirmacions d'abús sexual de les seves pacients comprometés l'acceptació de la psicoanàlisi com a disciplina.
Referències
Categoria:Psicoanàlisi Categoria:Abús sexual infantil Categoria:Sigmund Freud