An Enquiry into the Nature and Effects of the Paper Credit of Great Britain, generalment abreujat com a Paper Credit, és un llibre sobre teoria monetària en economia, escrit per Henry Thornton i publicat a la Gran Bretanya l'any 1802. Es considera un text profètic respecte als problemes monetaris moderns, ja que va abordar el risc d'inflació i altres qüestions que començaven a sorgir a mesura que els bitllets desplaçaven l'or com a moneda de curs legal a la Gran Bretanya de principis del segle XIX.Philippe Beaugrand, Henry Thornton, un précurseur de J.M. Keynes, Paris: Presses Universitaires de France, 1981.
Història Durant aquell període, la teoria monetària estava pràcticament estancada, tot i que la tecnologia monetària continuava avançant. Un dels resultats d'això va ser un cicle d'expansió i recessió que es produïa aproximadament una vegada per dècada entre 1760 i 1800. L'últim treball innovador sobre teoria monetària havia estat l'Essay on Money and Coins de Joseph Harris, imprès el 1757, i que encara es considerava una font principal de la teoria del diner en l'època de Thornton.
En el mateix període, els bancs rurals a Anglaterra s'havien tornat més comuns, mentre que el Banc d'Anglaterra havia deixat d'imprimir certificats i s'havia convertit en una mena de prestador en darrera instància per a altres bancs, de manera molt similar a com ho faria la Reserva Federal als Estats Units durant el segle XX. Malauradament, encara era bastant nou en aquest paper i els seus resultats variaven enormement. La seva resposta a la crisi provocada per una nova guerra amb França en la dècada de 1790 va ser contraure sobtadament el crèdit just quan més es necessitava, fet que va provocar una crisi econòmica que només es va reduir quan el govern va intervenir i va ordenar que es reprenguessin les seves activitats.
Després d'una sèrie de topades igualment desastroses entre el govern en temps de guerra i el Banc d'Anglaterra durant la resta de la dècada, el Parlament va començar a crear comitès per examinar el problema i suggerir solucions. Thornton va formar part d'un d'aquests comitès l'any 1797. Ell ja feia un any que treballava en un llibre que examinava l'impacte del paper moneda en l'economia britànica, i sembla que va utilitzar la seva tasca al comitè per ajudar a completar-lo al llarg dels anys següents.
Durant aquest temps, Walter Boyd va publicar un document on argumentava que la impressió irresponsable de paper moneda per part del Banc d'Anglaterra era la causa de molts dels mals financers del país. Tot i que Thornton hi estava d'acord en part, considerava que l'anàlisi de Boyd era simplista i exagerada, i el seu llibre es va convertir en una resposta més equilibrada a aquests atacs. Aquests antecedents van fer que la publicació del seu llibre el 1802 despertés un gran interès, posicionant-lo com la següent gran obra de la teoria monetària.
El llibre Thornton obre el seu llibre explicant les seves intencions en publicar-lo. "La primera intenció de l'autor de les pàgines següents era simplement exposar alguns errors populars que es relacionaven principalment amb la suspensió dels pagaments en efectiu del Banc d'Anglaterra, i amb la influència de la nostra moneda de paper en el preu dels queviures." Però continua dient que aquest pla original s'havia ampliat fins a convertir-se en un tractat econòmic, descrivint-lo d'aquesta manera:
A Paper Credit of Great Britain, Thornton examina primer el dany causat per la contracció de l'oferta monetària i del crèdit. Analitza els factors que poden portar la gent a "conservar els diners", reduint el que ell anomena "rapidesa de circulació" (actualment coneguda com a velocitat de circulació dels diners), i com això pot agreujar una contracció de l'oferta monetària. Afirma que és més probable que la gent retingui diners i actius líquids a mesura que disminueix la seva confiança en l'economia, generant una "pèrdua sostinguda" en l'activitat econòmica.
Tot això va anticipar una teoria monetària molt més avançada un segle més tard, servint de base per a l'economia clàssica i la teoria monetària de l'Escola Austríaca ben entrat el segle XX.
Thornton també explica amb gran detall el funcionament del Banc d'Anglaterra, incloent-hi els motius pels quals imprimia paper moneda i com es regulava això, amb l'impacte tant de l'excés com de la l'escassetat de divises.
Paper Credit també examina l'impacte probable d'inflar l'oferta de diners a un ritme més ràpid que la demanda, i fins i tot el que un segle després es coneixeria com a paritat del poder adquisitiu: l'impacte de les condicions relatives de les economies de dues nacions en el comerç i els diners entre elles. Així mateix, Thornton identifica l'efecte d'estímul d'imprimir diners en excés, incloent-hi el seu efecte secundari nociu que els austríacs anomenarien més tard mala inversió, ja que la demanda exagerada d'una indústria atreia diners o treballadors d'altres sectors potencialment més importants.
De manera molt cèlebre, Thornton examina a continuació el funcionament i l'impacte dels mercats de divises sobre els diners. Assenyala que l'expansió excessiva del paper moneda en una economia provoca una fuga d'or fora del país.
Thornton va explicar el motiu del fracàs d'un intent realitzat a principis del segle XVIII per John Law d'estendre l'ús del paper moneda a França: "Va oblidar que la demanda de paper podia no tenir límits; que l'augment de la quantitat contribuiria a l'alça de les mercaderies: i que el preu de les mercaderies requeriria, i semblaria justificar, un augment encara més gran."
L'impacte Abans de la publicació de Paper Credit, la idea competidora de Walter Boyd era la dominant. Aquesta va ser completament desplaçada pel nou llibre autoeditat de Thornton, convertint-se en la base per a la discussió de la política monetària a partir d'aquell moment.
Aquests diversos arguments no només van ser fonamentals per a obres posteriors de Ricardo i John Stuart Mill, sinó que fins i tot es van arribar a considerar superiors als seus propis predecessors. Ricardo, per exemple, assumia que la inflació només podia causar problemes, en lloc de ser un símptoma d'altres coses. Més tard, Mill va tornar a la posició de Thornton en considerar que la inflació i la fugida d'or de vegades eren causades per desequilibris comercials.
De fet, un segle més tard, tant l'economia neoclàssica com l'Escola Austríaca de pensament econòmic van continuar inspirant-se en Paper Credit, o bé van redescobrir de manera independent les mateixes posicions. Va ser citat per Friedrich Hayek com una influència important; de fet, ell mateix va escriure el pròleg per a la reimpressió de 1939.
Vegeu també Prestador en darrera instància
Referències
Categoria:Obres del 1802 Categoria:Teoria econòmica Categoria:Llibres en anglès Categoria:Llibres d'economia Categoria:Banc d'Anglaterra