En l’àmbit de la mobilitat i el transport, el canvi modal es refereix a la variació de la proporció d’usuaris que utilitzen cada mode de transport. Aquest canvi es pot produir, per exemple, quan se substitueix l’ús de l'automòbil privat pel transport públic, la bicicleta o els desplaçaments a peu. És un indicador clau per analitzar com evolucionen els hàbits de mobilitat en una població.
Transició cap a la mobilitat sostenible Actualment, el repartiment modal continua estant fortament dominat per l’ús de l’automòbil privat de combustió, generant externalitats com els efectes sobre la salut, la dependència energètica, l'impacte ambiental, la contaminació atmosfèrica i acústica, la congestió del trànsit, la sinistralitat viària o l’alta demanda d'espai públic.
Per això, les polítiques de mobilitat tendeixen a afavorir la mobilitat activa sobre la passiva, el transport col·lectiu davant de l’individual, les fonts d'energia renovables davant dels combustibles fòssils i el transport públic davant del privat.
El planejament urbanístic és fonamental per promoure els canvis modals. Així, la creació d'infraestructures ciclistes o exclusives per al transport públic promou l'eficiència d’aquests modes de transport, en un efecte conegut com a demanda induïda. De la mateixa manera, generar restriccions als automòbils privats i implementar tarifes d’ús i aparcament dissuadeixen de l’ús del cotxe.
Vegeu també Dret a la mobilitat Piràmide de la mobilitat Repartiment modal Zona de baixes emissions
Referències
Categoria:Transport