El Castell de Guadalest és un municipi situat al País Valencià, dins de la comarca de la Marina Baixa. Forma part del partit judicial de La Vila Joiosa i és conegut pel seu nucli històric emmurallat, d'origen medieval, que inclou diversos elements patrimonials com el castell de Sant Josep i el castell del Rei.

Nom Pel Decret 6/2002, del 8 de gener 2002, el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar el canvi de denominació del municipi de Guadalest per la seua forma tradicional en valencià: el Castell de Guadalest. També el BOE núm. 68, del 20 de març del 2002, va publicar el Decret de la Generalitat Valenciana, que determinava la recuperació del nom complet i originari del municipi.

Geografia miniatura|esquerra|Embassament i la penya de l'Alcalà amb la Xortà al fons El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa a la vall de Guadalest, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella. Són les seues principals altures els Parats (1.147 m), el morro Blau (1.124 m) i el morro Blanc (1.084 m).

El riu Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen a l'embassament de Guadalest, proper a la vila.

El municipi té un clima mediterrani, però difereix un poc del de la costa, amb hiverns més frescos i estius més suaus i agradables. Pel seu relleu accidentat s'estenen, en les zones altes, els pins i la garriga, mentre que als vessants amb terrasses i a la vall, es cultiven cítrics, oliveres, garrofers i ametllers.

Límits El terme municipal limita amb els de poblacions com Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca); i amb Castell de Castells (a la Marina Alta).

Accés Per arribar al Castell de Guadalest, hi ha dues maneres possibles, una és agafar la carretera CV-70, entre Alcoi i Callosa d'en Sarrià, carretera que creua la vall de Guadalest, travessant poblacions com ara Benimantell, Benifato i el mateix Guadalest. L'altra possibilitat és agafar la mateixa carretera CV-70 a Polop.

Història Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dona a Bernat de Sarrià, en la família del qual roman fins a 1335, període en què el llinatge Sarrià abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall. Posteriorment tornà a la corona, des de la qual va passar a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia. A la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dona a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609, en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 tenen lloc dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, adquirixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; el 1708, durant la Guerra de Successió, el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic.

Demografia i economia El cens de 2003 dona la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra de dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.

Política i govern Alcaldia Des de 2023 l'alcalde del Castell de Guadalest és Joan Gadea Pons, del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 2011

Edificis d'interés miniatura|Casa dels Orduña La vila es construí al redós del castell de l'Alcazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, d'una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i d'altra, a la voladura de la fortificació durant la Guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i hi trobem: Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep. Musulmà, del . Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 l'arrasaren. Actualment se'n conserven algunes torres. Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'hi arriba per un túnel obert en la roca. Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el . Actualment seu del Museu Municipal. Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Durant quatre-cents anys fou la més important de la vall. L'edifici actual es va edificar entre 1734 i 1753 per José Sierra en estil barroc, sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de Jaume I (). La Guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, el 1962, a remodelar-la, quan s'escurçà la longitud de la planta i se'n perderen el creuer i la cúpula. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els contraforts, nau coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera. La façana és simple, amb una portada de regust gòtic i rematada per una finestra amb un vitrall que representa l'Assumpció. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època. Presó. Edificació del que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani se'n conserven les masmorres. Torre penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble. Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés.

Museus Hem comentat la proliferació de museus de curiositats, dels quals donem tot seguit relació: Museu del Pessebre i casetes de nines. Museu d'Instruments de tortura. Museu de Microminiatures Museu Etnològic de Guadalest. Edifici del . Museu microgegant. Museu de Vehicles Històrics Vall de Guadalest.

Gastronomia L'arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.

Festes Sant Gregori. Se celebren el cap de setmana més proper al 9 de maig, que és l'onomàstica del sant. També reben el nom de «Festes de la Joventut», ja que són la gent jove la que s'encarrega de tota l'organització. Festes Patronals. Tenen lloc del 14 al 17 d'agost en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció. Se celebren actes en honor de la patrona i els actes centrals són el trasllat de la imatge a l'església, l'ofrena de flors a la verge i la processó per tot el poble. Romeria a Gines. Tercer cap de setmana de setembre en honor de santa Anna i sant Joaquim, patrons del llogaret de Gines.

Referències

Enllaços externs

Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat . País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment. Secció "Poble a poble" del Diari Parlem , d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor. Institut Valencià d'Estadística .