va ser un noble i home d'estat espanyol. Va ser V duc d'Alba de Tormes, II duc consort de Huéscar, VII marquès de Còria, V comte de Salvatierra de Tormes, V comte de Piedrahíta, VI comte de Lerín i conestable de Navarra, X senyor de Valdecorneja, gran d'Espanya, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, virrei de Nàpols i Majordom major del rei Felip IV d'Espanya.
Vida Antonio Álvarez de Toledo era fill de Diego Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán —que alhora era fill del III duc d'Alba de Tormes, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel— i de Brianda de Beaumont. El 1599 Felip III li va concedir el Toisó d'Or., Julián de,Historia de la insigne orden del Toyson de Oro (1787), vol. I, págs. 276-277.
Va succeir el seu oncle, Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán, IV duc d'Alba de Tormes, l'únic fill del qual va morir abans que ell.
En el seu càrrec de virrei de Nàpols degué afrontar els començaments de la guerra de la Valtellina i de la guerra entre el duc de Savoia i la república de Gènova pel marquesat de Zucharello, les males collites i carestia de 1624, els terratrèmols al març i abril de 1626, els atacs dels turcs contra les costes del regne de Nàpols i els constants requeriments econòmics del Comte-Duc d'Olivares.Virreyes de Nápoles de José Raneo, anotado por Eustaquio Fernández Navarrete, págs. 417-438, incluido en la Colección de documentos inéditos para la historia de España, vol. XXIII.
En 1629 el rei li va conferir el càrrec de majordom major que, si bé era superior jeràrquicament al de Sommelier de Corps tenia moltíssima menys influència que aquest ocupat en aquell temps pel duc de Medina de les Torres.
Antonio Álvarez de Toledo va ser mecenes de l'insigne escriptor Lope de Vega, qui li va dedicar al duc algunes de les seves obres més conegudes com l'Arcàdia, en la qual li va incloure com un dels seus personatges. Uns versos del poeta serveixen per a il·lustrar la seva relació amb la casa d'Alba:
Família Va contreure un primer matrimoni, segons el, pressionat pel seu oncle Fernando, amb Catalina Enríquez de Cabrera, filla dels ducs d'Alcalá de los Gazules. Després es va casar amb Mencía de Mendoza Enríquez de Cabrera (m. 30 de setembre de 1619), filla del V duc d'El Infantado, Íñigo López de Mendoza. Aquest matrimoni no va ser del grat del rei Felip II, probablement perquè el monarca volia «evitar un excessiu enlairament de la Casa de Toledo». D'aquest matrimoni van néixer vuit fills. Fernando Álvarez de Toledo y Mendoza, el seu successor en els títols nobiliaris; Alonso Antonio, I marquès de Villamagna en 1624; María Álvarez de Toledo, esposa d'Álvaro Pérez Osorio, IX marquès d'Astorga; Ana Álvarez de Toledo, casada amb Antonio Enríquez de Ribera, II marquès de Villanueva del Río; i unes altres quatre filles; Luisa, Mencía, Brianda i María Álvarez de Toledo.
Referències
Categoria:Virreis de Nàpols Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Diplomàtics espanyols Categoria:Cavallers del Toisó d'Or