L'Alqueria de Bàrtol, situada a la partida de Faitanar, prop del Camí Vell de Torrent, constitueix un dels exemples més destacats de les grans alqueries tardomedievals de l'Horta de València desaparegudes durant la segona meitat del . Malgrat el seu avançat estat de ruïna, continua sent una peça de notable interès patrimonial i arqueològic, raó per la qual fou incorporada al Catàleg de béns de naturalesa rural de l'Ajuntament de València. Les restes conservades aporten informació valuosa sobre la configuració i l'evolució d'aquest tipus d'explotacions agràries, estretament vinculades al procés de colonització i reorganització territorial posterior a la conquesta feudal del . miniatura|esquerra|Alqueria de Bàrtol, mur - Horta de València La documentació històrica conservada sobre l'alqueria és escassa, fet habitual en moltes construccions rurals tradicionals de l'Horta. Per aquest motiu, el coneixement dels seus orígens es fonamenta principalment en l'anàlisi arquitectònica de les estructures conservades. Segons Miguel del Rey Aynat, autor de la fitxa patrimonial incorporada a la revisió del catàleg municipal entre 2003 i 2008, l'edifici principal corresponia a una gran alqueria baixmedieval d'època cristiano-feudal. No obstant això, l'estudi dels murs de tapia i d'altres elements constructius permet situar-ne l'origen entre els entre el i , sense que puga descartar-se l'existència de fases anteriors.

La configuració del conjunt, caracteritzada per un ampli recinte emmurallat i una estructura complexa, ha portat alguns investigadors a relacionar-lo amb els primers assentaments rurals establerts després del Repartiment de València. Al llarg de la seua història, l'alqueria va constituir una important explotació agrícola vinculada a propietaris destacats. Durant el , les terres associades al conjunt pertangueren a la casa ducal d'Almodóvar, una de les principals nissagues de la noblesa valenciana.

Les fonts orals recollides entre antics habitants i descendents de famílies vinculades a l'alqueria han permés reconstruir parcialment la seua organització interna i el seu funcionament. El recinte comptava amb diverses cases independents, corrals, pallisses, quadres, pous, un forn, magatzems i altres dependències agrícoles. També disposava d'una capella i d'una ermita situada extramurs, on se celebraven oficis religiosos per als habitants de l'alqueria i del seu entorn. Tal com s'arreplega a la documentació patrimonial elaborada per Miguel del Rey Aynat, el conjunt estava format per l'alqueria principal i un ampli nombre de dependències annexes distribuïdes al voltant de diversos patis. Entre aquestes s'incloïen habitatges de colons, magatzems, corrals i altres construccions auxiliars relacionades amb l'explotació agrària.

Les fotografies històriques conservades mostren que el conjunt es mantenia dempeus i en plena activitat agrícola durant les primeres dècades del . Una de les imatges més conegudes, reproduïda per Ángel Martínez i Andrés Giménez en l'obra La València desaparecida, documenta l'aspecte de l'alqueria al voltant de la dècada de 1940, poc abans de l'inici del seu procés de degradació. Des de la segona meitat del , l'abandonament progressiu, els enderrocaments i els espolis han provocat la desaparició de bona part de les estructures originals.

Descripció miniatura|esquerra|Alqueria de Bàrtol - Ruïnes d'una portaminiatura|Alqueria de Bàrtol a principis del - Horta de València

L'alqueria s'emplaça en una zona d'horta actualment molt transformada, envoltada per edificacions disperses i infraestructures modernes que han alterat profundament el paisatge històric. Malgrat aquesta degradació de l'entorn, les ruïnes encara permeten identificar la importància i la complexitat del conjunt original.

Des del punt de vista constructiu, l'edifici combinava diferents tècniques i materials característics de l'arquitectura rural valenciana. S'hi conservaven murs de tapia, fàbriques de rajola de grans dimensions atribuïbles a època foral, arcs de mig punt construïts amb maó i cantonades reforçades amb carreus. La diversitat i qualitat d'aquests elements evidenciaven la importància econòmica de la propietat i la seua llarga evolució constructiva. miniatura|Alqueria de Bàrtol, cavallerisses - Horta de València L'alqueria figura actualment en el catàleg patrimonial municipal amb la referència EPE_SUR_19.01. Es localitza en sòl urbà i disposa de la categoria de Bé de Rellevància Local. Encara que no figurava protegida en el Pla General de 1989, fou incorporada a la revisió del catàleg patrimonial realitzada entre 2003 i 2008 a causa del seu interès històric i arqueològic.

La fitxa de protecció estableix la necessitat de preservar les ruïnes i el seu entorn immediat, mantenint la relació amb el parcel·lari històric i el camí tradicional d'accés a l'alqueria. Igualment, recomana la integració de les restes en una zona verda o espai públic adequat, acompanyada dels estudis arqueològics necessaris per afavorir-ne la interpretació i la valorització cultural. Tanmateix, moltes d'aquestes mesures continuen pendents de desenvolupament.

En l'actualitat, les restes conservades es troben en avançat estat de deteriorament, si bé encara constitueixen un dels testimonis més significatius de les grans alqueries medievals que configuraren el paisatge històric de l'Horta de València.

Bibliografia

Referències

Categoria:Alqueries de València