Messor ibericus, regularment coneguda com formiga recol·lectora ibèrica, és una mena de formiga granívora del gènere Messor. Se la considera d'especial interès genètic per la xenoparitat, la capacitat única d'engendrar individus d'una altra espècie.

Distribució Es troben per tot Europa del Sud,Concretament, han estat observats a Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Eslovènia, Croàcia, Romania, Bulgària, Grècia i Malta. des de la Península Ibèrica«Antweb.org» Consultat el 5 de juny de 2021. fins a Acaia (Grècia), així en entorns rurals com a urbans. Prefereixen els hàbitats càlids, oberts i secs com matollars, herbassars, vores de camins, turons de pedra, pins oberts, plantacions d'olivera, i fins i tot boscos de roures lluminosos. S'alimenten d'una gran varietat de llavors.

Descripció Com altres espècies de formiga, la recol·lectora construeix colònies subterrànies estables. Els individus són d'un marró vermellós, amb obreres que mesuren entre 4 i 9 mm de longitud i reines de tot just 10 mm. Els seus ulls són petits i els mascles es distingeixen fàcilment dels de Messor structor perquè tenen cabells.

Hibridisme

La manera de reproducció d'una colònia de formigues del gènere Messor depèn essencialment d'una única reina,La gina, la principal reproductora femenina, és l'únic individu diploide en tot moment, ja que els droners són haploides i les formigues recol·lectores són monogínies. que després de procrear durant el vol nupcial, produirà tots els ous que la colònia necessita. Tant les femelles asexuals (obreres o soldats) com els mascles i les noves reines de la colònia són els seus descendents. A més d'això, està ben documentat que algunes reines busquen mascles d'altres espècies per produir formigues híbrides a partir del seu material genètic, que conserven per separat en una espermateca.El darrer ancestre comú es remunta a fa 5 milions d'anys.

El cas del Messor ibericus és un de parasitisme espermàtic, ja que depèn de l'esperma d'una altra formiga per produir les seves obreres, Messor structor. Aquesta relació té precedents, però sol ser desavantatjosa, ja que obliga l'espècie a dependre de l'espècie «hoste» i viure sempre a prop. Algunes poblacions de Messor ibericus que no han desenvolupat la xenoparitat funcionen d'aquesta manera i necessiten capturar mascles de Messor structor regularment. Altres formigues recol·lectores han arribat a desenvolupar formes de mutualismes espermàtic recíproc, en què dues espècies necessiten l'esperma de l'altra per produir obreres, que són totes híbrides.

Xenoparitat No obstant això, la majoria de colònies de Messor ibericus no necessiten capturar mascles de Messor structor i rarament comparteixen territori. La característica única del Messor ibericus que explica aquesta paradoxa va ser desvetllada en un article de 2025 a Nature, en què 18 investigadors principalment de la Universitat de Montpeller (França) van estudiar 120 poblacions salvatges i 50 formiguers artificials. En efecte, les reines de Messor ibericus són capaces de produir descendència mascle de l'espècie Messor structor, que no és una espècie germana, a partir d'ous que només contenen ADN de Messor structor al seu nucli, havent-se eliminat el genoma mitocondrial de la pròpia reina. Això és un exemple d'androgènesis també coneguda com partenogènesi masculina, en què els mascles són clonats fora de la seva pròpia espècie (el darrer ancestre comú es remunta fa 5 milions d'anys) la qual cosa permet a Messor ibericus dotar-se d'obreres a partir d'ous amb el propi ADN i gàmetes de Messor structor, ja que totes les seves obreres són híbrides. Aquest mecanisme permet expandir-se lliurement, com ho ha fet durant milers d'anys. La reina també pot crear descendència masculina de la seva pròpia espècie, cosa que és essencial per a la producció de noves reines.

miniatura|Diagrama (en anglès) del mecanisme de xenoparitat

L'article en qüestió encunya el terme «xenoparitat», de xeno, «estranger», i paritat, «donar a llum», específicament per descriure l'inusual mode reproductiu de Messor ibericus.Havent-se eliminat el genoma mitocondrial de la pròpia reina. D'aquesta manera una reina pot donar lloc a quatre tipus de descendència genèticament diferent per tal de donar suport el seu cicle de vida. Aquesta relació entre espècies també es pot pensar com una forma especialment avançada de domesticació o bé com una forma d'endosimbiosi en què els mascles de Messor structor subsisteixen com orgànuls del superorganisme que és la colònia.

Vegeu també Partenogènesi Apomixi Messor barbarus

Notes

Referències

Enllaços externs

Descripcions històriques des de 1922 a

Categoria:Mirmicins Categoria:Animals híbrids Categoria:Fauna de la península Ibèrica