La riuada de València de 1949, també coneguda com a riuada de les Barraques, va ser una inundació que es va produir el 28 de setembre d'eixe any. Va afectar principalment les comarques de l'Horta, del Camp de Túria i la part oriental de la Foia de Bunyol. Va arribar a la ciutat de València cap a les sis de la vesprada.
Context de 1949 El 28 de setembre de 1949 va desbordar-se el riu Túria com no ho havia fet des de 1897. La població censada a València el 1950, era de , dels quals només el 15% tenia més de cinquanta-quatre anys, i per això la memòria personal de l'anterior gran riuada, de la qual ja havia passat mig segle, estava molt difuminada. En comparació, la riuada de 1957 va afectar una població que ja havia patit la del 1949 i tenia presents les conseqüències. La situació d'extrema pobresa de postguerra feia que al mateix caixer del Túria visquessen entre 8.000 i 10.000 persones en poblats de barraques. miniatura|Ampit del costat sud de la llera del riu a València, en aquest lloc dotat d'una protecció suplementària per evitar que les crescudes afectaren directament al mur. A València, la jurisdicció d’este espai estava en conflicte constant entre l'Ajuntament i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Això portava a una situació de tolerància cap a molts d'estos usos, tot i que no es va deixar de mostrar preocupació per la salut del llit del riu. Els treballs extractius, com ara el de graves per a la construcció, provocaven irregularitats que feien malbé l'estat del caixer. Algunes feines obstaculitzaven el curs de l’aigua i afavorien la insalubritat, alhora que feien les crescudes foren molt més perilloses. Tant a València com a altres termes, i de la mateixa manera al Túria com al Carraixet, els llits fluvials sovint presentaven zones cultivades.Al plànol municipal de 1929 hi ha dins del llit del Túria diverses zones grafiades com zona cultivada inundable.
El 1949, els ampits del riu Túria a la ciutat de València existien fonamentalment a la riba dreta, al sud del riu. Encara que quan es va començar a construir el 1592 només cobrien el tram entre el pont del Real i el de la Mar, posteriors ampliacions els van estendre fins a Mislata, de manera que el 1949, la riba sud de Túria a València estava coberta en tot el recorregut per aquesta barrera protectora. Una altra qüestió era la riba nord. En el plànol del Pare Tosca (1704), s'observa que ja estaven construïts al marge esquerre els ampits des del pont de Sant Josep fins a més enllà del pont del Mar. No obstant això, la construcció del tram entre Campanar i el pont de Sant Josep no va ser aprovada pel Consell de Ministres fins a 1953, per tant, després de la riuada de les barraques.
La setmana del 28 de setembre de 1949, la màxima autoritat civil de la província, el governador civil Ramón Laporta Girón estava a Madrid. Per això, les seues responsabilitats van quedar al càrrec del secretari general del Govern Civil, Luis Llorente. Es va decidir perllongar fins a la matinada del diumenge 2 d'octubre el retorn de Laporta a València per a facilitar les gestions amb els diversos ministeris.
El 1949 les infraestructures d'alerta de crescuda del riu eren nul·les. Als afectats pràcticament els va agafar de sorpresa la crescuda del riu.
A finals dels quaranta, no hi havia a Llíria cap sistema de clavegueram ni de conducció d’aigües pluvials eficient.
Causes Els anys del 1946 al 1949 varen ser relativament humits pel que fa al vessant mediterrani de la península Ibèrica, finalitzant la forta sequera precedent. El registre pluviomètric mitjà per a la demarcació del Xúquer, que inclou també el Túria i majoria de rius del País Valencià llevat del Segura, va ser , lleugerament per damunt de la mitjana del període 1941-1960, que va ser de . Pel que fa als episodis de precipitació intensa, habituals al territori, la singularitat de 1949 rau en la regularitat de la distribució temporal i espacial, llevat del mes de juliol, molt sec (). Al llarg de 1949 es produïren tres aiguats importants. Les dues primeres crescudes es varen produir del 15 al 20 de febrer i del 20 al 29 de març. Afectaren principalment al Xúquer i, tot i que varen produir alguns danys materials, no varen provocar mortaldat.
El 27 de setembre de 1949 un front de pluges afectà la meitat sud peninsular. Hi va haver riuades i inundacions a diverses parts de la península. A Andalusia es van produir incidents a Osuna i Jaén, i talls de ferrocarril a Algesires i la província de Màlaga. Hi va haver episodis de pluges torrencials a Àvila, a Almadén i a la província de Badajoz. Al port d'Alacant els pesquers no van poder fer-se a la mar. Entre les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Túria, va caure una tempesta molt forta a la serra Calderona, on neixen el barranc del Carraixet i algunes rambles que desemboquen al mateix barranc o al Túria. La descàrrega va donar lloc a crescudes sobtades de tots els barrancs i en conseqüència del riu.
El cabal màxim de la crescuda del Túria del 28 de setembre de 1949 va ser calculada en a l’estació d’aforament d’Aigües Potables de Manises. La mateixa magnitud pel que fa a la riuada del 14 d’octubre de 1957 va ser , mentre que el 10 de novembre de 1897 fou . El 29 d'octubre de 2024, en el moment de la destrucció de l'estació d’aforament de la rambla de Poio per la força de les aigües el cabal d'eixe barranc era de .
Un altre punt on es va produir una forta precipitació va ser al terme de Xiva, produint-se la sobreeixida del barranc de Xiva (també anomenat de Poio, de Torrent i de Catarroja).
Cal assenyalar que el fenomen meteorològic va presentar variacions locals força considerables. El mateix dia a Castelló de la Plana, el desbordament del riu Sec va produir dotze morts i quantiosíssims danys materials. Però mentre a Llíria hi havia molt seriosos problemes, a la veïna Casinos ni plovia ni es desbordaven els barrancs.
Esdeveniments Desbordament del riu Túria La riuada del Túria es va formar per les aportacions dels afluents per l'esquerra -baixant de la serra Calderona al nord- a la conca baixa del riu. En afectar la conca baixa, l’embassament en construcció de Benaixeve (aleshores anomenat del Generalísimo) no va produir cap efecte de laminació. Les aigües van avançar per les aldees de la Pobleta, Osset i Artaix, al municipi d'Andilla, la revinguda de la rambla d’Artaix nodrí el Túria mitjançant la rambla Castellarda. Com que era una crescuda del tram inferior, aigües avall de l’embassament en construcció de Benaixeve, tampoc va suposar cap efecte de laminació.
Al terme de Llíria van caure 165 litres per m² entre les 2 i les 4 de la vesprada, en dues hores de tempesta de calamarsa, pluja i vent. Va haver-hi tres morts a causa de la tempesta elèctrica. Hi hagué problemes a la canyada de Cela i les partides d’Olosa i la Foia, què esdevingué una àmplia llacuna que cobria de cultius. A la Pobla de Vallbona, també al Camp de Túria, va quedar detingut per la inundació un tren que havia sortit de València a les 13.40 h. L'aigua sobrepassava la plataforma ferroviària pel que el passatge va romandre aïllat sense llum ni menjar fins a les 5 de la matinada, quan es va fer el seu salvament amb barques. miniatura|Marques a l'ampit sud del riu Túria a València, corresponents als punts d'ancoratge de diverses estructures -molt a sovint, sostres de barraques- que estaven construïdes dins de la llera. Cap a les 17.30 h es va fer evident la crescuda de les aigües del Túria a Manises. Trenta minuts més tard ja hi havia aigua per sobre del pont que la uneix amb Paterna.
A les 19 h el riu cobria els ulls dels ponts del cap i casal, i hi havia preocupació pel risc d'un desbordament immediat. Prop de la presó Model, les aigües arribaven a uns de la coronació del mur de defensa. Malgrat la resistència de l'ampit meridional, les aigües arribaren a Ciutat Vella, especialment al sector de la plaça de Tetuan, pels nombrosos brolladors que sorgien de les boques del clavegueram. Places i carrers foren envaïts per les aigües, amb inundacions de plantes baixes. Les Alberedetes de Serrans registraren un calat de més de mig metre. A les 19.30 h van caure els dos trams centrals de l'anomenat pont de Fusta, un pont metàl·lic que havia estat construït en substitució del que s'havia emportat la riuada de 1897.
El desbordament va afectar amb més intensitat al barri de Campanar, situar al marge esquerre del riu, perquè hi mancava mur defensiu. Seguint aquest marge, les aigües van negar part de les terres de les Tendetes i van inundar baixos fins al carrer de Sagunt.
La situació més tràgica es va viure dins del caixer del Túria, als grups de barraques que s'hi trobaven. Els infrahabitatges van ser arrossegats, i el ritme ràpid amb què es va desenvolupar la inundació ocasionalment impedí desallotjar-les: a les 18 h la situació al caixer era de normalitat, a les 18.30 h les aigües cobrien el caixer de part a part, a les 19 h l'aigua cobria els ulls dels ponts.
Cap a les 20.15 h les aigües van arribar als Poblats Marítims, on arribaren a una altura de mig metre als carrers del Canyamelar i el Cabanyal. El Túria va depassar el pont nou de Natzaret per la insuficiència de desguàs i el temporal litoral. Les feines de salvament al Marítim van haver d'efectuar-se amb embarcacions per la destrucció de la xarxa de comunicacions: a més dels problemes amb el pont nou de Natzaret, l'antic pont metàl·lic va quedar destruït. La baixada de les aigües va deixar al Grau i als altres barris costaners un paisatge de cobert de fang i restes arrossegades per la riuada.
Vora les 21 h les aigües ja havien baixat a la presa de Manises. A les 22.30 h ja eren visibles els ampits a l'altura del pont del Real, on el nivell de les aigües baixava de nivell uns cada deu minuts.
Desbordament del Carraixet Les pluges de la serra de la Calderona provocaren la crescuda del Carraixet i de nombrosos barrancs afluents. A Bétera la revinguda del barranc de Guas, just abans de la confluència amb el Carraixet, va provocar que el nivell de l’aigua assolira els tres metres, va enderrocar totalment sis cases i altres trenta ho foren de manera parcial, el pont del Carraixet i un altre pont menor foren derruïts per les aigües. Pel que fa a pèrdues humanes, el balanç de sis o set morts -el Centre d'Estudis Locals de Bétera consigna la de cinc dones i un home-. Els danys al camp i la ramaderia foren quantiosos.
A Montcada, el Carraixet desbordà a l’altura de la masia de la Marquesa i el corrent va entrar al poble on va afectar cases, va enderrocar murs i va envair corrals. Es formà una gran avinguda que s'estenia des del monestir de Sant Miquel dels Reis fins a Tavernes Blanques i Almàssera. En menys d’una hora les aigües assoliren un nivell entre 1,50 i 2,50 m.
Les aigües provinents de Tavernes van envair en pocs minuts l’horta del terme d'Alboraia. La població va quedar coberta per l’aigua i el fang. L'avinguda va eixamplar-se, va afectar la zona de l'ermita del Miracle dels Peixets i va enderrocar el pont de la via a les pedreres del Puig. La séquia de Vera va desbordar-se i les aigües del Carraixet arribaren fins a la Malva-rosa, on van derrocar al voltant de trenta cases i xalets, però en obrir trencs a la platja, la qual cosa van facilitar el desguàs al mar. Els Poblats Marítims també van ser afectats pel corrent provinent del Túria.
Altres rierols que baixaven de la serra Calderona van causar problemes als termes d'Albalat dels Sorrells i Museros, assolint una altura de dos metres. La rambla de Palos entre la Pobla de Farnals i Massamagrell, on varen depositar una abundant càrrega de sediments.
A la una de la matinada del dia 29 va començar a normalitzar-se la situació a l'Horta Nord.
Desbordament del barranc de Xiva