Gentiana angustifolia és una espècie de planta amb flors del gènere Gentiana de la família de les gencianàcies. És un oròfit exclusiu dels Pirineus, els Alps i la serralada Cantàbrica que viu en prats de muntanya de l'estatge subalpí més o menys pedregosos, clarianes de bosc...sobre pedra calcària. A Catalunya és molt rara, als Pirineus Centrals i a la serra de Boumort. Per això se l'ha inclòs a l'annexe I (en perill) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció Dintre del extens gènere Gentiana s'han fet diverses subdivisions: Flora Iberica descriu la secció Ciminalis on hi ha quatre espècies pirinenques semblants que tenen en comú ser plantes arrapades al terra, amb la majoria de les fulles reunides en una roseta basal d'on surt una tija més o menys curta, amb una única flor amb els pètals soldats, grossa i en forma de campana, que acaba en cinc lòbuls més o menys triangulars. Son la Gentiana clusii (que viu a l'Aragó), Gentiana acaulis, Gentiana alpina i la Gentiana angustifolia.
La genciana angustifolia és una herba que no arriba a un pam d'alçada. És una espècie perenne, hemicriptòfita, amb una soca engruixida, ramificada i freqüentment amb estolons que poden mesurar fins a 20 cm. És una planta acaule (sense tija). Les fulles s'agrupen en roseta basal, tenen d'2 a 7 cm de llarg, són lanceolades, el·líptiques o estretament oblanceolades, més o menys dures, coriàcies. Al centre de la roseta surt un curt pedicel (com a molt 1-9 cm), amb dos parells de bractèoles i amb una única flor pentàmera de color blau violaci a la part exterior.
Per diferenciar-la de les altres espècies properes, cal fixar-se en alguns petits detalls: les dents del calze són ovalades (més estretes per llur base). Les fulles són relativament més llargues , bastant més llargues que amples, d'un color verd fosc lluent (vegeu imatge adjunta). Les flors normalment tenen un color blau violaci, fan uns 4-5(6) cm de llargada.
Hàbitat i distribució És una espècie típica de fissures i replans rocosos, prats i matollars pedregosos, preferentment sobre roca calcària, viu a l'alta muntanya, a l'estatge subalpí, fins a uns 2100 m d'altitud amb una àrea de distribució disjunta que comprèn els Alps, els Pirineus, muntanyes basques i la serralada cantàbrica. Als Països Catalans es troba exclusivament a les comarques de Lleida (als Pirineus centrals i Boumort), Andorra i la Catalunya del Nord.
Taxonomia Aquesta espècie fou descrita a la part occidental dels Alps, el Delfinat de França, per Dominique Villars, l'any 1787.
Alguns autors consideren que les petites diferències amb Gentiana acaulis, amb la que comparteix l'espai en algunes ocasions, no són prou importants i la cataloguen com una subespècie: Gentiana acaulis subsp. angustifolia (Vill.) Nyman.
Dintre d'aquesta espècie s'han descrit dues formes diferents: la subespècie angustifolia típica dels Alps només tindria una única citació que correspondria a les poblacions de Boumort. Es caracteritza per tenir les fulles oblanceolades (amb la part més ample a la part distal de la fulla) i normalment amb la punta arrodonida. Aquesta subespècie (o l'espècie en sentit estricte) seria la que estaria catalogada com a espècie en perill d'extinció.
La resta de poblacions ibèriques correspondrien a una subespècie occidentalis, endèmica dels Pirineus i la serralada cantàbrica, que té les fulles lanceolades o el·líptiques, amb l'àpex normalment agut o acuminat. Hom ha descrit aquest tàxon com una espècie independent: Gentiana occidentalis Jakow.
Enllaços externs fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat imatges de l'espècie amenaçada a florasilvestre.es
Referències
Categoria:Gencianàcies