Louis Nicolas Alfred Tonnellé, conegut com a Alfred Tonnellé (Tours, França, 5 de desembre de 1831 - Saint-Cyr-sur-Loire, 14 d'octubre de 1858) va ser un escriptor, poeta i alpinista francès. Durant una sola expedició a l'estiu de 1858, va aconseguir diverses primeres ascensions i va deixar un diari que és una de les obres més importants de l'alpinisme pirinenc.
Biografia Nascut a Tours el 1831, Alfred Tonnellé era fill de Louis Tonnellé (1803–1860), membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina, cirurgià i director de l'Escola de Medicina i Farmàcia de Tours, i nét de Louis-Henry-Jérôme Tonnellé (1770–1847), també metge. La seva mare, Amélie Riffault, originària de Blois, també era filla d'un metge. Alfred Tonnellé era l'únic fill de la parella. Ja de ben jove va revelar ràpidament grans habilitats intel·lectuals. Alumne brillant al liceu de Tours, va entrar al segon curs de secundària al liceu Louis-le-Grand de París als 16 anys. Mentre continuava els seus estudis clàssics, va rebre instrucció durant sis anys d'un tutor alemany, cosa que li va permetre aprendre l'idioma. El seu pare també el va presentar al pare Alphonse Gratry, capellà de l'École Normale Supérieure, les conferències del qual van despertar la passió d'Alfred per la filosofia. El 1850, va guanyar el primer premi del Concurs General de llatí. L'any següent, es va llicenciar en lletres i en ciències a la Sorbona. Amb vint anys, Alfred Tonnellé traduïa grec, anglès i alemany amb facilitat, i era un apassionat de la filosofia, la música, la pintura, l'arquitectura i l'arqueologia. Va traduir les obres de Wilhelm von Humboldt.
Viatge als Pirineus Considerat un dels grans pirienistes del segle XIX, el 1858, va anar a visitar els seus amics, Alfred Mame, el reconegut impressor i editor de Tours, i la seva família, als Pirineus. Sortint de Tours el 5 de juliol, va agafar el tren cap a Bordeus, després Tolosa i finalment una diligència cap a Luchon. En arribar, captivat per la regió, volgué anar més enllà de les rutes convencionals, descobrint variants i nous itineraris. Els dies 15 i 16 va pujar a l'Aneto, llavors anomenat Néthou, amb els seus companys. El 30 de juliol, en marxar aquests, Alfred va decidir quedar-se. La seva atenció s'havia centrat en un cim esmolat que l'atreia irresistiblement: la Forcanada, o Fourcanade, en aranès Malh des Pois (2.881 metres), encara sense escalar. El dia 31 va partir amb dos guies. El diumenge 1 d'agost, després de cercar i trobar la ruta correcta, va arribar al cim. El coll que portava al cim més tard portaria el seu nom: el Coll Alfred (2.879 m). El descens el va fer cap a Vielha, a la Vall d'Aran. El dia 2 van fer una excursió al voltant del massís de la Maladeta, fins a Benasc, i d'allà van tornar a Luchon. El dia 7, Tonnellé va partir amb el guia Jean Redonnet, conegut com a Michot, cap a Héas i el Circ de Troumouse, des d'on va continuar cap al Mont Perdut via Gavarnia. A la Bretxa de Roland va conèixer dues persones, entre elles Henry Russell, amb qui va pujar al cim. En el descens, va decidir tornar per Espanya, concretament per la Vall d'Arrassàs (actual Vall d'Ordesa), després per les valls de l'Alt Aragó, una regió completament desconeguda en aquell moment, fins a la Vall de Gistau, la Vall d'Astos, i de tornada a França pel coll del Port d'Oô.
El 18 d'agost va sortir de Luchon, guiat per un membre de la família Lafont-Prince, amb destinació a Perpinyà, via Espanya. A la Vall d'Aran i Andorra, Tonnellé va tenir la temptació de pujar al Canigó, però el mal temps li ho va impedir. Finalment, després de moltes voltes, el dia 29 va arribar a Perpinyà. Va continuar el seu viatge, visitant Narbona, Carcassona i Besiers. El seu amic Heinrich es va unir a ell. El 17 de setembre eren a Marsella. Tonnellé va tenir atacs de febre, que va tractar amb quinina, i que no van disminuir la seva energia. Va continuar sol, encara fent turisme i omplint els seus quaderns. El 27 de setembre, des de Roanne, ja esgotat, va tornar a Tours amb tren. La febre tifoide s'havia apoderat de ell i va morir el 14 d'octubre, amb vint-i-sis anys.
La seva mare recopilà els quaderns del diari que havia escrit i els convertí en un llibre, Trois mois aux Pyrénées et dans le Midi en 1858: journal de voyage. Josep M. Cuenca l'ha traduït al català i el 2000 l'ha publicat Garsineu Edicions amb el títol Tres mesos als Pirineus. Diari de viatge. 1858.
Referències
Categoria:Nascuts el 1831 Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Alpinistes francesos Categoria:Morts a Indre i Loira Categoria:Alumnes de la Universitat de París - Sorbonne Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Esportistes de Tours