Josep Pujadas i Maspons (Granollers, 1954) és un polític granollerí afiliat al PSC. Ha sigut alcalde de Granollers entre 1986 i 1992, 1996 i 1998 i, finalment, entre 1999 i 2004, moment en què va retirar-se de la política local, passant a ocupar càrrecs a la Generalitat i, posteriorment, al MNAC, on és responsable de Projectes i Promoció. També ha estat membre de la junta del BMG entre 2005 i 2022.

Biografia Nascut el 1954 al barri granollerí de Sant Miquel. Va estudiar a l’Escola Pia i a l’institut de batxillerat de Granollers. Des de molt jove mostra interès en el món de l'esport fomant part de l’equip de futbol Sant Josep i de l'Esport Club Granollers. Cursà estudis universitaris a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1970-1975). Acabats els estudis va treballar com a professor de l'Escola Municipal de Treball entre 1976 i 1981.

Afiliat al PSC des de la seva fundació –abans havia format part del Grup d’Estudiants Revolucionaris i de Convergència Socialista de Catalunya–, va ocupar el càrrec de primer secretari de l’Agrupació de Granollers i fou membre de la Comissió Executiva de la Federació del Vallès Oriental i del Consell Nacional del partit. Formà part de la candidatura del PSC a les primeres eleccions municipals de la democràcia el 1979, i l'octubre d'aquell any entrà a l'Ajuntament en substitució de Joan Martí Torres. Les seves primeres responsabilitats foren les de regidor de Serveis i membre de les comissions informatives de Cultura i d'Ensenyament. L’any 1981 afrontà la delegació d’urbanisme i serveis municipals, càrrec que exercí fins al 1986.

A les eleccions de 1983 va tornar a formar part de la candidatura del PSC, que va obtenir majoria absoluta, i tres anys després, abans d'acabar la legislatura, accedí a l'alcaldia de Granollers en substitució de Rafael Ballús. Encapçalà les candidatures socialistes de 1987 i 1991, amb les quals obtingué la majoria absoluta de regidors del consistori.

L'actuació del regidor trànsfuga Manuel Nériz, elegit en la candidatura del PSC, possibilità l'accés a l’alcaldia del cap de llista de Convergència i Unió, Josep Serratusell. La moció de censura (22 maig 1992) obrí un període d’inestabilitat política fins a la signatura del pacte entre CiU, PSC i ERC l’any 1996, en virtut del qual Pujadas va retornar a l’alcaldia entre 1996 i 1998. Mentrestant, havia estat responsable del Port Vell de Barcelona (1992-1995), director gerent del Consorci de les Drassanes de Barcelona (1993-1997) i comissionat del Consell General del Consorci de les Drassanes de Barcelona (1998). Després de les eleccions de juny de 1999, en què el PSC va resultar la candidatura més votada, es conformà un equip de govern integrat per regidors del PSC i ERC. Arran dels resultats electorals de maig de 2003, es revalidà el pacte entre aquestes dues formacions i s’hi afegí el regidor elegit d’ICV-EUiA. Cridat a formar part de l’organigrama del nou govern de la Generalitat, deixà l’alcaldia de Granollers el 31 de gener de 2004, i va ser substituït en el càrrec per Josep Mayoral.

Josep Pujadas fou una figura destacada de la política granollerina. Els governs municipals presidits per ell van dotar d’equipaments, infraestructures i serveis la ciutat, potenciant el seu paper com a capital comarcal. D’entre les actuacions desenvolupades durant els seus mandats, cal destacar les accions de millora en les diferents zones de la ciutat, en especial en els barris menys dotats de serveis i equipaments; la construcció del Parc de Ponent (1986-1991) i del Palau d’Esports (1992); l’acabament del Teatre Auditori, inaugurat l’any 2002; l’inici de les emissions de Granollers Televisió (1989); la creació del Centre Tecnològic i Universitari (2002) i l’inici de les obres de la nova biblioteca a l'antiga fàbrica de Roca Umbert (2003); l'obertura dels carrers Ramon Llull, Torras i Bages i Magallanes, la plaça Barangé i l'illa de vianants del centre històric de la ciutat; la construcció de l’aparcament soterrat de l’avinguda del Parc (2002); la construcció del parc del Congost i del Parc Firal; els centres cívics de can Bassa, can Gili, Palou i Jaume Oller als barris de Sant Miquel i Tres Torres; l'impuls a les noves construccions escolars del col·legi Ponent i de l'escola bressol Cangur; les obres de la nova seu de l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruera a l'edifici de can Puntas i la construcció de la biblioteca a can Pedrals (1996); la construcció de la nova via del marge dret, l’ampliació del pont de la carretera de Caldes (2003) i la recuperació de l’entorn fluvial com a espai natural i de lleure.

Va ser membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental des de la seva fundació, el 1988, fins al 1995. Entre 1999 i 2003, fou el president de la Comissió de Medi Ambient de la Federació de Municipis de Catalunya i membre dels consells d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Junta de Residus de Catalunya. Fou també el primer president de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), entitat constituïda a Granollers l’any 2002.

El gener de 2004 va ser nomenat director general de Serveis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el setembre de 2004 responsable de Projectes i Promoció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En el 6è congrés de la Federació del PSC del Vallès Oriental, celebrat a Parets el 16 d'octubre de 2004, fou escollit membre de l'executiva amb responsabilitats en política territorial. Des del novembre de 2005 fins al gener de 2022 va ser el president de la Fundació BM Granollers.

Referències

Categoria:Alcaldes de Granollers Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Nascuts el 1954