El coll d'Üthürzeheta, també anomenat coll d'Iturzaeta o port de Larraine (en basc suletí Üthürzehetako lepoa, altres noms en basc Iturzaetako lepoa o Larraineko lepoa, en castellà Puerto de Larrau, en francès Port de Larrau), és un pas de muntanya del Pirineu basc situat al límit entre la comunitat autònoma de Navarra i la regió històrica de Zuberoa, aquesta última actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània. Al seu cim s'hi troba la frontera entre els estats espanyol i francès.

Segons el Mapa Topogràfic de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya té una alçada de 1.577 m, mentre que segons el de l'Institut national de l'information géographique et forestière, aquesta és de 1.578 m.

Es troba al límit entre el municipi d'Otsagabia, al sud, i la comuna de Larraine, al nord. Al coll conflueixen les carreteres NA-2011, amb inici a la vall de l'Anduña i que connecta amb la carretera NA-140 prop de l'indret anomenat Pedroandia, i la carretera departamental D 26, que recorre les valls del Larraineko ühaitza o gave de Larraine i de l'Ühaitza (en francès Saison) des de l'entorn de la localitat d'Atharratze. Està situat entre els cims de l'Ohri (2.017 m), al nord-oest, i de l'Axurterrigaña (1.660 m), al sud-est.

Les aigües del seu vessant nord s'escolen a través del riu Üthürzeheta, el qual neix a prop del coll i, després d'unir-se a d'altres cursos d'aigua i superar les gorges d'Holtzarte, forma el Larraineko ühaitza, a la conca de l'Ador, mentre que les del seu vessant sud van a parar al barranc d'Andrilla, que després d'unir-se amb d'altres barrancs forma el riu Anduña. Aquest s'uneix amb el Zatoia a Otsagabia, punt a partir del qual rep del nom de Zaraitzu, principal afluent de l'Irati, a la conca de l'Ebre. Aquest coll, per tant, fa de divisòria de les aigües que van a parar a l'oceà Atlàntic de les que ho fan a la Mediterrània.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant nord, incloent-hi el pas pel coll d'Erroimendi (1.362 m), comença a l'indret anomenat Lojibar (), a la vall del Larraineko ühaitza, té 14,8 km de longitud, en què se superen 1.215 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 8,2 % i un tram de pendent màxim del 18 %. Es tracta d'una ascensió irregular, amb la majoria de sectors d'1 km amb pendents d'entre el 8 % i el 12 %. Així, el primer quilòmetre és al 8 %, mentre que el segon és a l'11 %, sent aquest un dels sectors més durs de la pujada. Entre els quilòmetres 2 i 3, en què es passa per la localitat de Larraine, el pendent suavitza al 5 %, per de seguida tornar a enfilar-se al 8 % o 9 % en els tres quilòmetres següents. Entre els quilòmetres 6 i 7 es troba el sector més costerut d'aquest vessant, al 12 %, seguit de dos sectors d'un quilòmetre al 9 %, en el primer dels quals se supera el coll d'Erroimendi, intercalats amb el segon sector a l'11 % de l'ascensió, entre els quilòmetres 8 i 9. Després de 3 quilòmetres molt suaus, al 2 %, entre els quilòmetres 10 i 13, la part final de l'ascensió torna a ser ben dreta, amb un quilòmetre al 9 % i uns darrers 800 m al 10 %.

Pel vessant sud, l'ascensió té el seu inici a Itzaltzu, a la vall de Zaraitzu, té una longitud de 15,6 km, i és molt més assequible, ja que supera un desnivell de 768 m, amb un pendent mitjà del 4,9 % i una rampa màxima del 14,9 %. Els primers 5 km són molt planers, amb sectors d'un quilòmetre amb pendents d'entre l'1 % i el 2 %. En els següents 3 quilòmetres, el pendent se situa entre el 4 % i el 6 %, mentre que entre els quilòmetres 8 i 9, es troba el sector més costerut d'aquest vessant, al 10 %. A partir d'aquí, el pendent es mou entre el 5 % i el 7 %, abans d'afrontar uns darrers 600 m molt planers, a l'1 %, i on es troba un túnel d'uns 160 m.

Ciclisme miniatura|Carlos Sastre, Juan Mauricio Soler i Iban Mayo durant l'ascensió al coll d'Üthürzeheta en la setzena etapa del Tour de França de 2007 miniatura|Coll d'Erroimendi en la setzena etapa del Tour de França de 2007 Tour de França El coll d'Üthürzeheta s'ha superat en dues ocasions al Tour de França, ambdues pel vessant nord i totes elles classificades de fora de categoria (HC) al Gran Premi de la Muntanya.

La primera vegada en què aquest coll es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1996, en una etapa amb inici a Argelèrs de Gasòst i final a Pamplona i que inclogué el pas de fins a set dificultats muntanyoses, entre elles els colls de Solor, Aubisca, Maria Blanca i Soudet, amb el coll d'Üthürzeheta l'únic de fora de categoria i que s'escalà a uns 110 km de l'arribada. Aquesta etapa es concebé com un homenatge al navarrès Miguel Indurain, fins llavors guanyador de les cinc edicions anteriors de la prova, en passant per la seva localitat natal, Atarrabia, on s'establí un esprint especial a tan sols 7 km de la meta. Aquella etapa, però, certificaria l'adeu del pentacampió al Tour de França, ja que ben aviat començaren les hostilitats entre els millors de la general, les quals van culminar amb l'esfondrament d'Indurain al coll d'Üthürzeheta, perdent, junt amb el suís Tony Rominger i el basc Abraham Olano, fins llavors segon i tercer a la classificació general, respectivament, més de vuit minuts envers el vencedor de l'etapa, el suís Laurent Dufaux i el portador del mallot groc, el danès Bjarne Riis, entre d'altres. El primer al cim fou el francès Richard Virenque, fet que li permeté consolidar el lideratge a la classificació del Gran Premi de la Muntanya.

Onze anys més tard, en l'edició de 2007, es passà aquest coll per darrer cop al Tour de França. En aquella jornada, el coll d'Üthürzeheta fou el primer, uns 80 km després de la sortida a Ortès, d'una etapa amb final al cim de l'Aubisca i que també inclogué el pas pels colls de Laza, de la Pèira Sant Martin i de Maria Blanca. El primer en passar-hi fou el basc José Vicente García Acosta, que formava part d'un grup d'escapats. El vencedor de l'etapa fou el líder a la classificació general, el danès Michael Rasmussen, que s'imposà en solitari, ampliant així l'avantatge respecte l'espanyol Alberto Contador. Tot i això, la direcció del propi equip, el Rabobank, el feu retirar de la competició per sospita de dopatge.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant199617HCArgelèrs de GasòstPamplonaNord200716HCOrtèsAubiscaNord

Volta a Espanya El coll d'Üthürzeheta s'ha inclòs una vegada a la Volta a Espanya.

En l'edició de 2023, el coll d'Üthürzeheta fou l'antepenúltima dificultat muntanyosa d'una jornada amb final a l'estació d'esquí de Larra-Belagua. Com en el cas del Tour de França, el coll es va ascendir pel seu vessant nord i es va classificar de categoria especial al Gran Premi de la Muntanya. El primer al cim fou el belga Remco Evenepoel, el qual formava part d'un duet d'escapats amb el francès Romain Bardet i que s'emportà la victòria final en solitari després d'atacar en la darrera ascensió. Amb aquesta victòria, el jove corredor belga es refé de la desfeta en l'etapa anterior amb final al coll del Tormalet, on perdé 27 minuts i tota esperança de victòria a la classificació final.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202314HCSauvatèrraLarra-BelaguaNord

Activitats Excursionisme miniatura|Primers metres del sender d'ascens a l'Ohri, amb l'aparcament del coll d'Üthürzeheta al cantó superior esquerre de la imatge El coll d'Üthürzeheta és, quan el pas pel coll no està tancat per meteorologia adversa, el punt d'inici més senzill per accedir a l'Ohri. Aquest és el primer cim dels Pirineus que supera els 2.000 m d'altitud des de l'oceà Atlàntic i és una de les muntanyes més emblemàtiques del País Basc.

D'altra banda, el coll és punt d'inici o final de dues etapes del sender de gran recorregut GR 12 o Sender d'Euskal Herria. Així, l'etapa 9 uneix el refugi d'Azpegi, a la vall d'Aezkoa, amb el coll d'Üthürzeheta a través de la selva d'Irati. Té una longitud de 31,2 km i supera un desnivell positiu de 1.985 m i un de negatiu de 1.455 m. D'altra banda, l'etapa 10 enllaça el coll d'Üthürzeheta amb el refugi de Belagua, a la vall homònima, tot recorrent la línia de muntanyes que separen Navarra de Zuberoa. Té 16,6 km de longitud, un desnivell positiu de 694 m i un de negatiu de 852 m.

Esquí miniatura|Abrics per a la caça del tudó al vessant nord del coll d'Üthürzeheta, a l'altura del coll d'Erroimendi Al vessant sud del coll, prop del cim anomenat Pikatua (1.407 m), a uns 4 km del primer i en l'edifici que antigament allotjava la duana, es troba el Centre de Muntanya Irati-Abodi, des d'on parteixen diversos itineraris d'esquí de fons i raquetes que recorren la selva d'Irati i la serra d'Abodi.

Caça Al voltant del coll es du a terme la caça del tudó durant el pas migratori postnupcial, generalment de setembre a octubre. Per a aquesta finalitat, hi ha disposats al voltant del coll diversos abrics des d'on els caçadors disparen als tudons en pas. El coll d'Üthürzeheta és un dels principals punts de pas de l'espècie a l'oest dels Pirineus, tot i que en els darrers anys el gruix de la migració s'ha desplaçat a la costa atlàntica com a conseqüència de la forta pressió cinegètica a què aquesta espècie està sotmesa als colls pirinencs occidentals.

Referències

Categoria:Geografia de Navarra Categoria:Geografia dels Pirineus Atlàntics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus