El plec ileocecal és un plec peritoneal de la regió ileocecal que s'estén entre la porció terminal de l'ili i el cec, el mesoapèndix o l'apèndix vermiforme. Forma el límit anterior del recess ileocecal inferior, una petita prolongació de la cavitat peritoneal situada darrere del plec.Standring, Susan (ed.). Gray's Anatomy: The Anatomical Basis of Clinical Practice. 41a ed. Elsevier, 2016. Vegeu «Ileocecal Fold», Complete Anatomy.
En la nomenclatura anatòmica internacional rep el nom llatí de plica ileocaecalis i també es descriu com a plec ileocecal inferior. No s'ha de confondre amb el plec vascular del cec, que pot rebre el nom de plec ileocecal superior i conté els vasos cecals anteriors.Federative International Programme for Anatomical Terminology (FIPAT). Terminologia Anatomica, 2nd edition (TA2), Part 3. 2.07. Halifax: Dalhousie University, 2019, entrades 3715–3717 i 3787–3789, p. 158 i 160. En català, el TERMCAT recull plec ileocecal com a denominació principal i plec de Treves i plec ileoapendicular com a sinònims complementaris.TERMCAT. «plec ileocecal». Diccionari d'anatomia. Consulta: 29 juliol 2026.
El plec és conegut històricament com a plec sense sang de Treves, en referència al cirurgià anglès Frederick Treves. El qualificatiu sense sang expressa sobretot que, a diferència del plec vascular del cec, no sol conduir un vas arterial de calibre important; no implica que sigui necessàriament del tot avascular.Reid, D. G. «Notes on the Retro-Colic Fossa, Splenic Process of Peritoneum, and Bloodless Fold of Treves». Journal of Anatomy and Physiology, 47 (Pt 4), 1913, p. 479–485. PMID: 17232975; PMCID: PMC1288972.
Terminologia i delimitació del concepte La Terminologia Anatomica 2 distingeix dos plecs peritoneals pròxims a la unió ileocecal. La plica caecalis vascularis o plec vascular del cec correspon al plec ileocecal superior de part de la bibliografia tradicional. La plica ileocaecalis, objecte d'aquest article, correspon al plec ileocecal inferior i també conserva com a sinònim històric anglès bloodless fold of Treves. Aquesta distinció és important perquè les dues estructures delimiten recessos diferents i tenen relacions vasculars diferents.
La denominació catalana plec ileoapendicular, recollida com a sinònim pel TERMCAT, posa l'accent en la continuïtat freqüent del plec amb el mesoapèndix o amb l'apèndix. Aquesta relació també explica que els manuals descriguin una inserció distal variable al mesoapèndix, a l'apèndix o al cec. La forma plec de Treves és un epònim i, per tant, aporta informació històrica però no descriu la posició ni les insercions de l'estructura. En textos anatòmics contemporanis es prefereix habitualment la denominació descriptiva.
Els termes fossa ileocecal inferior, fosseta cecal inferior i recess ileocecal inferior s'han utilitzat per a l'espai situat darrere del plec. La nomenclatura internacional actual adopta recessus ileocaecalis inferior, és a dir, recess ileocecal inferior. En aquest context, recess designa una prolongació potencial de la cavitat peritoneal, no una cavitat independent ni una estructura de la llum intestinal.
El plec ileocecal tampoc no és la vàlvula ileocecal. La vàlvula és una estructura de la paret intestinal que envolta l'orifici pel qual l'ili desemboca al cec, mentre que el plec de Treves és una duplicatura externa del peritoneu situada a la regió ileocecal. La proximitat dels dos elements explica que en descripcions antigues s'empressin expressions poc precises com lligament ileocecal o vel ileocecal, però aquests termes no formen part de la denominació anatòmica preferent.Gray, Henry; Lewis, Warren H. (ed.). Anatomy of the Human Body. 20a ed. Filadèlfia: Lea & Febiger, 1918, làmines 1043–1045 i descripció de les fosses ileocecals.
Anatomia Situació general El plec ocupa la part inferior de l'angle format per l'ili terminal i el cec. Se situa a la superfície peritoneal de la regió, per davant de la porció superior del mesoapèndix i a prop de la base de l'apèndix vermiforme. La seva disposició només es comprèn en relació amb els canvis de direcció del peritoneu que recobreix l'ili, el cec i els seus mesos.
En una descripció anatòmica habitual, el plec s'origina a la superfície anteroinferior o a la vora antimesentèrica de l'ili terminal. Des d'allí es dirigeix cap avall i cap a la dreta, travessa la regió de la unió ileocecal i s'uneix a la cara anterior del mesoapèndix. La inserció distal és variable: pot continuar-se amb el mesoapèndix, arribar directament a l'apèndix o fixar-se parcialment al cec. Aquesta variabilitat explica les diferències entre les descripcions dels manuals i entre els noms ileocecal i ileoapendicular.
La porció adherida a l'ili constitueix la vora superior. La vora que mira cap al recess és lliure, sovint corba o còncava, i en les descripcions clàssiques dona al plec una configuració aproximadament triangular. El gruix i l'amplada depenen de la quantitat de teixit conjuntiu i adipós interposat entre les dues fulles peritoneals, així com de l'edat i de la variabilitat individual.Treves, Frederick. «Lectures on the Anatomy of the Intestinal Canal and Peritoneum in Man». British Medical Journal, 1 (1264), 1885, p. 580–583. DOI: 10.1136/bmj.1.1264.580; PMID: 20751205; PMCID: PMC2255923.
Insercions i continuïtats peritoneals A l'extrem ileal, el plec s'uneix habitualment a l'ili en el costat oposat o anteroinferior respecte de la inserció del mesenteri de l'intestí prim. Aquesta relació permet diferenciar-lo de la continuïtat mesentèrica situada més amunt. A mesura que s'acosta al cec, el plec passa per davant de la unió ileocecal i es continua amb el peritoneu del mesoapèndix, del cec o de l'apèndix.
L'expressió s'uneix al mesoapèndix no significa que hi hagi sempre una línia d'inserció uniforme. El mesoapèndix és també una duplicatura peritoneal i la transició entre totes dues estructures pot ser ampla, estreta o difícil de delimitar quan hi ha teixit adipós abundant. En alguns individus, la porció terminal del plec arriba a la superfície de l'apèndix; en d'altres, la seva continuïtat principal és amb el cec.
La vora lliure del plec contribueix a formar l'entrada del recess ileocecal inferior. L'orientació i l'amplitud d'aquesta entrada depenen de la posició de l'ili terminal, del cec i de l'apèndix. No hi ha, per tant, una forma única aplicable a tots els individus. Les descripcions anatòmiques s'han de considerar models generals de relacions tridimensionals variables, no esquemes rígids.
Relació amb el plec vascular del cec Per damunt de la unió ileocecal hi pot haver un altre plec, el plec vascular del cec. S'estén entre el mesenteri de l'ili i el cec i cobreix habitualment els vasos cecals anteriors. La seva vora lliure delimita el recess ileocecal superior. La nomenclatura tradicional també l'ha anomenat plec ileocecal superior, mentre que el plec de Treves ha estat anomenat plec ileocecal inferior.
La distinció entre tots dos plecs explica el qualificatiu històric sense sang. El plec vascular és un trajecte per a vasos identificables, mentre que el plec inferior no es defineix per contenir un pedicle vascular. Això no exclou la presència de petits vasos en el teixit subserós ni converteix el plec en una zona quirúrgica universalment exempta de sagnat. Per aquest motiu, la denominació epònima s'ha d'interpretar com una convenció històrica i comparativa.
Estructura Com altres plecs del peritoneu, el plec ileocecal està format per dues superfícies seroses contínues amb el peritoneu visceral dels òrgans veïns. Entre elles hi pot haver una quantitat variable de teixit conjuntiu subserós i de greix. En persones joves el plec i el recess associat acostumen a ser més fàcilment recognoscibles; en adults, el dipòsit de greix pot engruixir el plec i arribar a ocupar o obliterar el recess.
No és un lligament fibrós comparable als lligaments articulars. L'ús antic de lligament ileocecal respon a l'aplicació ampla del mot lligament a duplicatures peritoneals que uneixen òrgans o parts d'òrgans. Des del punt de vista morfològic, la classificació com a plec peritoneal és més precisa.
Recess ileocecal inferior El recess ileocecal inferior és l'espai peritoneal potencial situat darrere del plec. La seva paret anterior és el mateix plec ileocecal; superiorment es relaciona amb l'ili terminal i la seva inserció mesentèrica; a la dreta, amb la paret medial del cec; i posteriorment o inferiorment, segons la configuració, amb la porció superior del mesoapèndix.
La profunditat del recess és molt variable. Pot constituir una butxaca ben definida, una depressió superficial o quedar pràcticament esborrat. En els individus joves sol estar més ben desenvolupat, mentre que en l'adult el teixit adipós pot ocupar-ne l'espai. L'absència d'un recess profund no implica necessàriament l'absència de tot el plec, perquè les dues estructures poden presentar graus diferents de desenvolupament.
El recess inferior forma part d'un conjunt de recessos pericecals. La terminologia internacional en distingeix el recess ileocecal superior, el recess ileocecal inferior, el recess retrocecal i els recessos o solcs paracòlics. Les variants de la rotació intestinal i de la fusió peritoneal poden originar configuracions addicionals al voltant del cec.Doishita, S.; Takeshita, T.; Uchima, Y.; et al. «Internal Hernias in the Era of Multidetector CT: Correlation of Imaging and Surgical Findings». RadioGraphics, 36 (1), 2016, p. 88–106. DOI: 10.1148/rg.2016150113; PMID: 26587890.
El terme recess és preferible a fossa quan es vol seguir la nomenclatura anatòmica internacional actual. Tanmateix, fossa ileocecal inferior i fosseta cecal inferior es mantenen en obres històriques, en peus d'il·lustracions i en alguns repertoris terminològics catalans. En conseqüència, aquests noms poden aparèixer com a sinònims contextuals, però no s'han de confondre amb una depressió òssia o amb una lesió patològica.
Variabilitat anatòmica i canvis amb l'edat La regió ileocecal presenta una variabilitat considerable perquè la posició del cec i de l'apèndix, la longitud i distribució del mesoapèndix, la quantitat de greix i el grau de fusió peritoneal no són constants. El plec pot ser prominent i membranós, curt i gruixut, parcialment cobert de greix o difícil de separar visualment del mesoapèndix.
L'edat modifica principalment l'aparença del recess i el contingut del plec. En anatomia pediàtrica o en individus amb poc greix, la duplicatura pot ser prima i el recess, més evident. En molts adults, el greix subperitoneal omple progressivament la cavitat potencial i fa menys nítids els límits. Aquest canvi no és una malaltia, sinó una variació morfològica habitual descrita pels manuals.
Els estudis anatòmics històrics van donar noms diferents a variants semblants i, de vegades, van agrupar sota fosses cecals recessos que la terminologia moderna separa. En comparar il·lustracions o textos antics cal comprovar, per tant, si l'autor es refereix al recess superior, a l'inferior, al retrocecal o a una variant pericecal.
Rellevància clínica Hèrnies internes pericecals Els recessos que envolten el cec són orificis potencials d'hèrnies internes pericecals. En una hèrnia d'aquest tipus, una ansa intestinal penetra en un recess peritoneal o queda atrapada darrere del cec. La mera presència del plec ileocecal o del recess inferior és una variant anatòmica normal i no equival a una hèrnia; la complicació apareix només quan una víscera s'hi introdueix i queda obstruïda o estrangulada.