"La victòria dels Dàleks" (títol original en anglès "Victory of the Daleks")La victòria dels Dàleks a Doctor Who Català és el tercer episodi de la cinquena temporada del programa de televisió britànic de ciència-ficció Doctor Who, emès per primera vegada el 17 d'abril de 2010 a BBC One. Fou escrit per Mark Gatiss i dirigit per Andrew Gunn.

A l'episodi, el Doctor (Matt Smith) i la seva companya Amy Pond (Karen Gillan) arriben a Londres durant the Blitz, on Winston Churchill (Ian McNeice) ha utilitzat "Ironsides", una creació científica del professor Bracewell (Bill Paterson) per ser utilitzada com a armes en l'esforç bèl·lic. Tanmateix, el Doctor reconeix els Ironsides com els seus arxienemics, els dàlek, que planegen destruir la Terra activant un dispositiu situat dins de Bracewell, un androide.

Desitjant incorporar els populars dàleks a la sèrie, el productor creador Steven Moffat va ordenar a Gatiss que escrivís un episodi sobre Churchill i els dàleks. L'episodi introdueix un nou "Paradigma" de dàleks, que van ser dissenyats per Gatiss per ser més grans i vistosos que la variant anterior. "La victòria dels dàleks" va ser vist per 8,2 milions d'espectadors a BBC One i BBC HD, quedant en segon lloc la nit que es va emetre. La recepció de la crítica va ser mixta; les actuacions de McNeice i Paterson van ser elogiades, però alguns van considerar que l'episodi havia estat massa precipitat i que hauria funcionat millor si s'hagués repartit en dos episodis.

Argument Sinopsi miniatura|esquerra|Els Ironsides camuflats a la Gran Bretanya de l'època de la Segona Guerra Mundial, tal com es mostra a la Doctor Who Experience. L'Onzè Doctor i l'Amy aterren a les Sales de Guerra del Gabinet durant la Segona Guerra Mundial. Com que el Doctor va arribar tard, Winston Churchill es va dirigir als avenços científics del professor Edwin Bracewell, inclosos dispositius robòtics anomenats "Ironsides", que són reconeguts immediatament pel Doctor com els seus arxienemics, els dàlek, però que actuen com a invents de Bracewell. El Doctor ataca els dispositius, cridant "Jo sóc el Doctor i vosaltres sou els Dàleks!" Sense que el Doctor i els humans ho sàpiguen, una nau Dàlek està en òrbita prop de la Lluna; En sentir el testimoni del Doctor, que acaba de ser transmès pels Ironsides, els Dàleks a bord l'utilitzen per activar un dispositiu Progenitor i alertar els seus camarades a la Terra. Els Dàleks revelen la seva intenció i exposen Bracewell com un androide abans de tornar a la seva nau. El Doctor els segueix a la TARDIS, deixant l'Amy enrere per a la seva protecció.

El Doctor amenaça de destruir la nau, inclòs ell mateix, abans que el Progenitor completi, com a part del complot dels Dàleks per restaurar la seva raça, però els Dàleks disparen un raig d'energia a Londres que il·lumina tota la ciutat minuts abans d'un atac aeri de la Luftwaffe, deixant els aliats del Doctor vulnerables i creant un punt mort.

Quan el Progenitor es completa, cinc Daleks nous amb carcasses més grans i redissenyades emergeixen de la Cambra del Progenitor. Desintegren els models "impurs" més antics, que moren voluntàriament. Al mateix temps, l'Amy convenç Churchill i Bracewell perquè utilitzin els coneixements tecnològics que han obtingut dels Dàleks per modificar tres Spitfires perquè puguin volar a l'espai. Els pilots ataquen i destrueixen el plat a la part inferior de la nau Dàlek que disparava el raig d'energia.

Abans que l'últim pilot de l'Spitfire pugui destruir la nau, els Dàleks activen la font d'energia dins de Bracewell que conté un forat de cuc inestable que consumirà la Terra si s'allibera. El Doctor, debatut entre derrotar els Dàleks o salvar la Terra, ordena a l'Spitfire que aturi el seu atac i torna a la Terra. Amb l'ajuda del Doctor, l'Amy aconsegueix convèncer Bracewell que és més humà que màquina, desactivant el dispositiu. Els Dàleks, que han jugat amb la compassió del Doctor per la Terra, anuncien la seva victòria i la seva nau fa un salt en el temps. El Doctor i l'Amy retiren tota la tecnologia Dàlek avançada, excepte Bracewell, tot i que Churchill vol utilitzar-la per a la guerra.

Continuïtat Es fan diverses al·lusions a aventures anteriors de Dalek. A The Power of the Daleks (1966), un dàlek ressuscitat va declarar "Sóc el vostre servent!", de manera similar a la frase "Sóc el vostre soldat" que s'utilitza en aquest episodi. El Doctor també expressa el desig de veure "la fi final" dels Daleks una cita directa de The Evil of the Daleks (1967), quan el seu segona encarnació expressa l'esperança que els Daleks finalment hagin estat destruïts per sempre.

El Doctor fa referència als esdeveniments de l'anterior invasió Dalek de la Terra (a "La Terra robada" i "El final del viatge") quan parla amb l'Amy sobre els dàleks, preocupant-se quan l'Amy no recorda aquests esdeveniments. Al final de l'episodi, es mostra una esquerda a la paret darrere d'on havia estat aparcada la TARDIS. L'esquerda, que va aparèixer per primera vegada a l'habitació de l'Amy quan era petita, ha estat un tema recurrent; a "Carn i pedra" el Doctor descobreix que té el poder d'esborrar les coses de l'existència, la raó per la qual l'Amy no pot recordar els dàleks.

Doblatge al català L'episodi va ser doblat al català.La victòria dels Dàleks a eldoblatge.com

Personatge Actor/actriu Veu en catalàOnzè DoctorMatt SmithManuel GimenoAmy PondKaren Gillan Isabel VallsWinston ChurchillIan McNeiceArseni CorsellasEdwin BracewellBill PatersonPep SaisGuàrdia antiaeriColin ProckterToni PujòsLilian BreenSusanna FieldingInés MoraledaCoronel ToddJames AlbrechtJordi SalasBlancheNina de CosimoPilar MoralesDàlek MilitarNicholas PeggPep Sais

Produccció miniatura|Per investigar, Gatiss va visitar les Cabinet War Rooms, que es van replicar per a un set de l'episodi. El productor creador Steven Moffat volia recuperar els dàleks, ja que eren populars entre els nens i s'havien convertit en "un dels habituals". Va declarar el març de 2010 que ell i l'equip de producció havien considerat redissenyar el dàleks. Mark Gatiss, el guionista de l'episodi, va rebre instruccions de Moffat perquè escrivís un episodi sobre "Churchill contra els Dàleks". Al principi, Gatiss no estava segur de què fer amb la premissa, però després es va entusiasmar amb fer una pel·lícula de guerra, que li agradava, i la seva pròpia història de Dalek. Per investigar, va visitar les Churchill War Rooms reals i va llegir diaris i relats de primera mà de la guerra. La inspiració de Gatiss va ser el serial de 1966 The Power of the Daleks, tot i que mai l'havia vist perquè estava perdut, i els representava com a més astuts i silenciosos, un aspecte que va qualificar de "molt espantós, més que quan només estan donant ordres".

Quan Gatiss va escriure el primer esborrany de l'episodi, Matt Smith no havia estat escollit com el Doctor. Gatiss va escriure aquest primer esborrany per a un Doctor genèric, tot i que Moffat va comentar que sonava com Jon Pertwee i Gatiss hi va estar d'acord. Un cop escollit Smith, Gatiss va veure Party Animals, una sèrie de televisió que Smith havia protagonitzat anteriorment, així com qualsevol altra cosa en què Smith aparegués que pogués trobar. Gatiss els va utilitzar per "descarregar els seus patrons de parla" i examinar la seva energia i fraseig.

Gatiss va assenyalar que els Dàleks pertanyien a la Segona Guerra Mundial, ja que la seva missió de destruir tot allò que no fos un Dàlek, era un concepte molt nazi. De fet, Terry Nation, el creador dels Dàleks que havia crescut durant la Segona Guerra Mundial, va basar conscientment els Dàleks en els nazis. Smith també va establir un paral·lelisme entre Churchill i el Doctor, ja que tots dos eren molt intel·ligents i també es coneixien des de feia molt de temps. Una escena tallada de l'episodi final explicava com els dos es coneixien des de feia temps. Gatiss va incloure una de les expressions preferides de Churchill, "Keep buggering on" (abreujat KBO), al guió, cosa que estava "encantat" de fer. Ian McNeice, que interpreta Churchill, anteriorment va interpretar el dolent Zeus a l'obra d'àudio del Vuitè Doctor Big Finish Immortal Beloved el 2007 .

Gatiss va escriure al guió que el redisseny dels Dàleks fossin "uns grans malparits... més grans del que els hem vist abans". El peduncle va ser dissenyat per estar a l'alçada de la línia ocular de Smith. Moffat i Gatiss volien que els nous Daleks fossin molt vistosos, similars als Daleks de les pel·lícules dels anys 60. Originalment, Gatiss volia que hi hagués un Dàlek verd, però va decidir que el verd "sembla que no funciona". Nick Briggs, que va posar la veu als Dàleks, va planejar contrarestar els seus colors brillants amb una veu més cruel. Moffat volia incorporar d'alguna manera "Spitfires a l'espai". Es va utilitzar una rèplica d'un Spitfire de la Segona Guerra Mundial davant d'una pantalla verda per rodar les parts d'acció en directe de l'escena i la imatge de l'Spitfire, mentre que la resta de l'escena es va generar per ordinador. La seqüència contenia la frase "Broadsword to Danny Boy", una referència a una frase similar a la pel·lícula El desafiament de les àguiles. Gatiss va posar la veu al pilot de l'Spitfire ell mateix, fent una versió neta i una altra amb la mà sobre la boca. En una entrevista a l'abril de 2010, Gatiss va descriure com va sorgir el cameo:

Emissió i recepció "La victòria dels dàleks" es va emetre per primera vegada al Regne Unit el BBC One 17 d'abril de 2010. Les xifres inicials de la nit van mostrar que l'episodi va ser vist per 6,2 milions d'espectadors a BBC One i 231.000 mirant un transmissió simultània a BBC HD, convertint-lo en el segon programa més vist del dia. Les audiències consolidades finals de BBC One van ser de 7,92 milions i de 381.000 per a BBC HD, cosa que fa un total de 8,2 milions d'espectadors.Això va convertir el programa en el quart més vist de BBC One durant la setmana que va acabar el 18 d'abril i l'onzè més vist de tots els canals de televisió del Regne Unit durant la mateixa setmana. Va ser segon el dissabte 17 d'abril, darrere de Britain's Got Talent, que va aconseguir 11,87 milions d'espectadors. Va renbre un Appreciation Index de 84, una mica per sota dels dos episodis anteriors.

Recepció de la crítica "La victòria dels dàleks" va rebre crítiques diverses. Va rebre una crítica positiva de Daniel Martin de The Guardian. Martin la va qualificar de "la millor que [Mark] Gatiss ha escrit per a la sèrie", i va elogiar la investigació de l'escriptor sobre "la idea dels [dàleks] com a màquines de guerra 'fetes per l'home'" per no ser "tan dura com es podria esperar". També va ser positiu envers l'actuació de McNeice i Paterson, la història en desenvolupament entre el Doctor i l'Amy, i va comparar positivament l'amenaça dels dàleks amb la primera temporada. Patrick Mulkern de Radio Times va aclamar l'episodi com "una victòria per a tots", i va elogiar Gatiss pel personatge del professor Bracewell, comentant favorablement com l'escriptor "el converteix en un robot emotiu com el Data de Star Trek, i dóna a Bill Paterson material digne del seu estatus".

Jordan Farley de SFX va donar a "La victòria dels dàleks" tres estrelles i mitja sobre cinc, elogiant els Daleks redissenyats per ser "igualment intimidants" i l'episodi "molt divertit", tot i que "una mica poc fet". No obstant això, va pensar que la segona meitat va ser "una mica precipitada" i es va preguntar si l'episodi hauria tingut més èxit si hagués estat en dues parts. També es va decebre amb la "manca de diàlegs destacables" i menys "bromes lúdiques i manierismes extravagants" del Doctor.