La Revolta marroquina de 1984, també coneguda com la Revolta del Pa, va ser una sèrie de protestes i disturbis ocorreguts en diverses ciutats del Marroc, especialment al Rif, al gener de 1984. Aquestes manifestacions van sorgir com a resposta a l'augment del cost de vida, les polítiques econòmiques imposades pel govern i la creixent desigualtat social. La repressió governamental va ser brutal, resultant en un nombre indeterminat de morts i arrestos massius.
Context Context econòmic En la dècada de 1980, el Marroc travessava una severa crisi econòmica amb un augment del deute extern de 900 milions de dòlars en 1972 a 12.000 milions en 1980. Entre les principals causes de la deterioració econòmica es destaquen: Dèficit comercial: En 1983, les exportacions cobrien només el 55,8% de les importacions. Caiguda del preu del fosfat en el mercat internacional. Despeses militars excessives, especialment a causa de la Guerra del Sàhara Occidental (cost estimat en un milió de dòlars diaris). Baixa taxa de creixement del PIB, que va passar de 6,8% en el període 1973-1977 a només 0,6% en 1983. Corrupció i burocràcia. Sequeres contínues, que van afectar greument l'agricultura.الديون الخارجية المغربية، حكاية لها تاريخ؛ مقال للحبيب المالكي، صدر سنة 1987 في إطار دراسة من عدة مقالات "الدولة المغربية في الفترة 1850-1985، مترجم من الفرنسية بقلم التيجاني الهمزاوي، عن موقع أطاك المغرب الإدماج والإقصاء في الحقل السياسي المغربي، بقلم عبد الله ساعف، عن موقع عابد الجابري الإدماج والإقصاء في الحقل السياسي المغربي، بقلم عبد الله ساعف، عن موقع عابد الجابري
Davant la incapacitat del país per a pagar el seu deute i sostenir les seves importacions, el Fons Monetari Internacional (FMI) va imposar un programa d'ajust estructural en 1980. Com a part d'aquest pla, es van implementar mesures d'austeritat severes en el pressupost de 1983, que van incloure:
Eliminació de 19.000 ocupacions en el sector públic. Reducció de 600 milions de dírhams en subsidis a productes bàsics. Increment d'impostos al consum. Devaluació del dírham en un 20%. Augment dels preus de productes essencials (18% en el sucre, 67% en la mantega, 20% en els combustibles). Noves taxes d'inscripció en l'educació: 50 dírhams en secundària i 100 en la universitat.
Aquestes mesures van incrementar la pobresa i el descontentament, afectant especialment les ciutats del nord, on l'economia depenia del contraban amb Ceuta i Melilla. A Nador, per exemple, es van imposar taxes de 100 dírhams per a vianants i 500 per a automòbils que creuaven a Melilla, la qual cosa va intensificar la indignació.
Context polític Addicionalment, el Marroc es trobava en plena etapa dels anomenats anys de plom, caracteritzats per la repressió política i la persecució d'opositors. La revolta de 1984 va ser precedida per protestes estudiantils en 1981 a Casablanca, que també van ser reprimides violentament.
A més, al gener de 1984, el país organitzava a Casablanca la IV Cimera de Països Islàmics, la qual cosa va concentrar les forces de seguretat a la ciutat i va deixar a altres regions amb menor presència policial, facilitant l'esclat de les protestes.La révolte des "awbach"، عن موقع أوروبا المغرب، نقلا عن مجلة تيل كيل
Desenvolupament cronològic 17 de gener: Primeres vagues i protestes estudiantils a Al Hoceima i Nador contra l'augment de les taxes educatives.La révolte des "awbach"، عن موقع أوروبا المغرب، نقلا عن مجلة تيل كيل 19 de gener: La repressió de les manifestacions a Nador i Al Hoceima provoca l'extensió de les protestes a altres ciutats com Tetuan, Kasr al-Kabir i Marràqueix. A Nador, s'estima la participació de 12.000 manifestants, i les forces de l'ordre responen amb trets de foc real.القصر الكبير تخلد الذكرى 26 لانتفاضة يناير 1984 المجيدة، بقلم محمد بدر البقالي الحاجي عن موقع مغرس، نقلا عن بوابة القصر الكبير بتاريخ 11 فبراير 2010 21 de gener: El Telegrama de Melilla informa de 40 morts en Nador. 22 de gener: En un discurs televisat, Hasán II qualifica als rifeños de "esvalotadors" i "facinerosos" ("Awbach"), i atribueix les revoltes a una conspiració estrangera suposadament dirigida per grups marxistes-leninistes, Iran i Israel. 24 de gener: La premsa espanyola publica imatges d'un helicòpter disparant contra manifestants en Nador.
25 de gener: El govern informa oficialment de 29 morts i 114 ferits, amb la següent distribució: Nador: 16 morts i 37 ferits. Tetuan: 9 morts i 72 ferits. Al Hoceima: 4 morts i 4 ferits.
26 de gener: El diari El Periódico de Catalunya estima 400 morts en tot el país. Fins al 2 de febrer: S'imposa un toc de queda a les ciutats afectades.
Conseqüències La revolta de 1984 va deixar un saldo tràgic. Encara que el govern marroquí mai va publicar xifres oficials, fonts independents estimen que el nombre de morts va ser de desenes a centenars i que va haver-hi milers de detinguts. La repressió va instaurar un clima de por que va silenciar la dissidència durant anys.
Hassan II, en un intent per justificar la repressió, va arribar a referir-se als manifestants del Rif com a "bandits". Aquesta declaració va augmentar la bretxa entre el govern central i la població rifenya, deixant una ferida que encara persisteix en la història contemporània del Marroc.
Llegat La revolta de 1984 és recordada com un dels episodis més foscos en la història recent del Marroc. La marginació del Rif i el nord del país va continuar en les dècades següents, desembocant en noves protestes en 2016-2017 amb el moviment del Hirak. La falta de justícia per a les víctimes de la repressió de 1984 continua sent un punt de tensió entre la societat civil i el govern marroquí.
Vegeu també Anys de plom al Marroc Revolta del Rif (1958-1959) Disturbis de Casablanca de 1981 Moviment del Hirak del Rif (2016-2017)
Referències
Categoria:Esdeveniments del 1984 Categoria:Segle XX al Marroc Categoria:Drets humans al Marroc