Political Animals and Animal Politics és un recull d'articles del 2014 publicat per Palgrave Macmillan i editat pels teòrics de la política verda Marcel Wissenburg i David Schlosberg. L'obra tracta l'aparició d'una ètica animal acadèmica informada per la filosofia política, en contraposició amb la filosofia moral. Va ser el primer recull editat publicat sobre aquesta qüestió i el primer intent en forma de llibre d'explorar l'abast i els límits d'aquesta literatura. A més d'una introducció extensa dels editors, inclou deu capítols d'autoria individual dividits en tres parts, dedicades respectivament al canvi institucional per als animals, a la relació entre l'ètica animal i l'ecologisme i a les lleis reals aprovades en benefici dels animals.
Els autors dels capítols són Wissenburg, Schlosberg, Manuel Arias-Maldonado, Chad Flanders, Christie Smith, Clemens Driessen, Simon Otjes, Kurtis Boyer, Per-Anders Svärd i Mihnea Tanasescu. Els seus enfocaments varien, però entre els temes recurrents hi ha l'excepcionalisme humà, les maneres com les qüestions relatives als animals són o podrien ser presents en el discurs polític i la relació entre teoria i pràctica en política.
Political Animals and Animal Politics va sorgir en part d'un taller acadèmic que Wissenburg i Schlosberg van organitzar durant les Joint Sessions del 2012 de l'European Consortium for Political Research, tot i que no tots els assistents van contribuir posteriorment al volum ni tots els autors del llibre havien presentat ponències al taller. Imatges de la trobada van aparèixer a De Haas in de Marathon (The Pacer in the Marathon), un documental del 2012 sobre el Partit pels Animals neerlandès. El llibre es va publicar dins de la Palgrave Macmillan Animal Ethics Series, dirigida per Andrew Linzey i Priscilla Cohn.
Els crítics van destacar especialment les contribucions de Driessen, Flanders i Boyer, però van qüestionar la inclusió de capítols centrats en el medi ambient. També van criticar que el llibre no inclogués contribucions de figures fonamentals de la literatura polititzada sobre ètica animal, ni interactués prou amb les seves obres, com ara Robert Garner, Sue Donaldson i Will Kymlicka, Alasdair Cochrane, Kimberly Smith o Siobhan O'Sullivan. El capítol de Wissenburg va ser identificat com el que interactuava més directament amb aquesta literatura, tot i que des d'una perspectiva crítica. Garner va afirmar que Political Animals and Animal Politics mereixia ser elogiat pel seu caràcter pioner, encara que va predir que acabaria sent superat per reculls més sòlids sobre el mateix tema.
Producció i publicació El teòric neerlandès de la política verda Marcel Wissenburg i el teòric estatunidenc de la política verda David Schlosberg van organitzar un taller acadèmic titulat «Political Animals and Animal Politics» a les Joint Sessions del 2012 de l'European Consortium for Political Research, celebrades a la Universitat d'Anvers, a Bèlgica, entre el 10 i el 15 d'abril del 2012.
Tots dos feia aproximadament un any que parlaven d'organitzar una conferència sobre el tema general de «la natura, els animals i la teoria política». El taller pretenia cobrir un buit en la literatura política sobre l'estatus dels animals no humans, una qüestió que, segons els organitzadors, fins aleshores només s'havia tractat als marges d'estudis centrats principalment en el medi ambient o la gestió de recursos, o bé per part d'autors més interessats en qüestions morals.
Wissenburg i Schlosberg hi van presentar ponències, així com Manuel Arias-Maldonado (Universitat de Granada), Susan Boonman-Berson (Universitat i Centre de Recerca de Wageningen), Kurtis Boyer (Universitat de Lund), Clemens Driessen (Universitat d'Utrecht), Chad Flanders (Universitat de Saint Louis), Robert Garner (Universitat de Leicester), Margareta Hanes (Vrije Universiteit Brussel), Paul Lucardie (Universitat de Groningen), Christopher Neff (Universitat de Sydney), Kaspar Ossenblok (Universitat de Gant), Simon Otjes (Universitat de Leiden), Christie Smith (Universitat d'Exeter), Mihnea Tanasescu (Vrije Universiteit Brussel) i Catherine Zwetkoff (Universitat de Lieja).
Per a Schlosberg, el taller i la gran varietat de ponències presentades mostraven «la majoria d'edat de la política animal com a subcamp de la teoria política».
miniatura|esquerra|Representants vinculats al Partit pels Animals neerlandès (logotip a la imatge) es van incorporar al taller durant el segon dia, i imatges de la conferència van aparèixer al documental De Haas in de Marathon (The Pacer in the Marathon, 2012), dedicat al partit.
El taller va incloure una conferència de Michel Vandenbosch, de l'organització belga Global Action in the Interest of Animals. Durant el segon dia s'hi van incorporar Niko Koffeman, del Partit pels Animals neerlandès, i Karen Soeters, de la Nicolaas G. Pierson Foundation, el laboratori d'idees del partit.
Imatges d'aquell dia, filmades per Joost de Haas, es van incloure al documental De Haas in de Marathon (The Pacer in the Marathon, 2012). La pel·lícula, creada per de Haas per encàrrec de la Nicolaas G. Pierson Foundation, se centra en els primers deu anys del Partit pels Animals i inclou entrevistes amb persones vinculades al partit i una exploració de la seva recepció pública. Es va estrenar el 28 d'octubre del 2012 durant una trobada per celebrar el desè aniversari del partit i posteriorment es va posar a disposició en nombroses llengües.
El taller de Wissenburg i Schlosberg va constituir la base de Political Animals and Animal Politics, un recull editat pels dos teòrics, ja que versions anteriors de molts dels capítols del llibre s'hi havien presentat. Inicialment, els editors havien previst incloure debats sobre teoria política, moviments de defensa dels animals i política real, però el volum final va quedar una mica més orientat cap a la teoria.
Political Animals and Animal Politics va ser publicat el 2014 per Palgrave Macmillan; forma part de la Palgrave Macmillan Animal Ethics Series, dirigida per Andrew Linzey i Priscilla Cohn. Aquesta sèrie interdisciplinària pretén explorar els reptes pràctics i conceptuals plantejats per l'ètica animal.
El llibre es va publicar en tapa dura (), tapa tova (), llibre electrònic () i format en línia ().
Political Animals and Animal Politics va ser el primer recull editat dedicat al «gir polític de l'ètica animal» i el primer «intent en forma de llibre de definir els contorns» d'aquesta literatura. Segons Siobhan O'Sullivan, podria haver estat la primera vegada que l'expressió gir polític de l'ètica animal —que ja s'utilitzava des de feia anys en congressos europeus— apareixia impresa.
Aquesta «filosofia política animal» és descrita pels editors com una literatura acadèmica situada al punt de trobada entre l'ètica animal, la filosofia política i la política real, tot i que orientada per la teoria. Wissenburg i Schlosberg sostenen que aquesta literatura, que en un principi només constituïa una petita part d'una ètica animal més centrada en qüestions morals, s'ha desenvolupat fins a convertir-se en un camp de recerca propi.
Els editors destaquen dos textos fonamentals: A Theory of Justice for Animals (2013), de Robert Garner, publicat per l'Oxford University Press, i Zoopolis (2011), de Sue Donaldson i Will Kymlicka, publicat per la mateixa editorial.
Acceptant la identificació del gir polític en l'ètica animal feta pels editors, Garner, juntament amb O'Sullivan i Alasdair Cochrane, argumenta que aquesta literatura es distingeix i alhora s'unifica pel seu èmfasi en la justícia. Segons aquests autors, les contribucions d'aquest corrent «imaginen com es podrien transformar les institucions, estructures i processos polítics per garantir la justícia tant per als animals humans com per als no humans. Dit senzillament, el tret essencial del gir polític és aquest enfocament constructiu en la justícia».
Sinopsi Political Animals and Animal Politics té tres objectius principals i, en correspondència, els seus capítols es divideixen en tres seccions. Aquests objectius consisteixen a analitzar tres «innovacions» principals que els editors identifiquen a la introducció.
La primera és el pas, dins de l'ètica animal, de pensar en el canvi personal a pensar en la implementació de normes o regles de conducta a escala social.
La segona és un possible acostament entre l'ètica animal i l'ecologisme, incloent-hi l'ètica ambiental i la teoria política verda.
La tercera és la presència creixent de lleis de protecció dels animals aprovades en benefici dels mateixos animals no humans.
A banda de la introducció, el llibre conté deu capítols d'autoria individual: tres a la primera part, dedicada a la politització del discurs de defensa dels animals; tres a la segona, dedicada a l'acostament entre l'ètica animal i l'ecologisme, i quatre a la tercera, sobre la introducció de lleis i institucions en benefici dels animals.
+ Llista de capítols Secció Núm. Títol del capítol Autor Afiliació — 1 «Introducing Animal Politics and Political Animals» Marcel Wissenburg i David Schlosberg Universitat Radboud de Nimega / Universitat de Sydney Part I: La politització del discurs de defensa dels animals 2 «Rethinking the Human-Animal Divide in the Anthropocene» Manuel Arias-Maldonado Universitat de Màlaga 3 «An Agenda for Animal Political Theory» Marcel Wissenburg Universitat Radboud de Nimega 4 «Public Reason and Animal Rights» Chad Flanders Universitat de Saint Louis Part II: L'acostament entre l'ètica animal i l'ecologisme 5 «Articulating Ecological Injustices of Recognition» Christie Smith Universitat d'Exeter 6 «Ecological Justice for the Anthropocene» David Schlosberg Universitat de Sydney 7 «Animal Deliberation» Clemens Driessen Universitat i Centre de Recerca de Wageningen Part III: La introducció de lleis i institucions en benefici dels animals 8 «Animal Party Politics in Parliament» Simon Otjes Universitat de Groningen 9 «The Limits of Species Advocacy» Kurtis Boyer Universitat de Lund 10 «Slaughter and Animal Welfarism in Sweden 1900–1944» Per-Anders Svärd Universitat d'Estocolm 11 «The Rights of Nature: Theory and Practice» Mihnea Tanasescu Vrije Universiteit Brussel
Contribucions «Rethinking the Human-Animal Divide in the Anthropocene», Manuel Arias-Maldonado
Arias-Maldonado argumenta que les apel·lacions tradicionals al valor dels animals no humans no han aconseguit motivar prou la població i que les relacions entre humans i no humans s'haurien de fonamentar, en canvi, en les idees d'excepcionalisme humà i domini humà. Segons ell, aquestes nocions poden constituir la base d'una transformació política en benefici dels animals no humans.
Argumenta que, un cop enteses adequadament, aquestes idees poden fonamentar una concepció de la simpatia humana envers els animals no humans, que seria una de les parts d'un Antropocè atent i sostenible. Fins i tot si, en última instància, fos preferible una política alternativa, Arias-Maldonado sosté que centrar-se en la simpatia podria constituir una estratègia política útil i realista.Arias-Maldonado, Manuel (2014). "Rethinking the Human-Animal Divide in the Anthropocene". In: Marcel Wissenburg and David Schlosberg (eds.) Political Animals and Animal Politics. Basingstoke, United Kingdom: Palgrave Macmillan. pp. 17–29. .
«An Agenda for Animal Political Theory», Marcel Wissenburg
miniatura|esquerra|Tom Regan. Wissenburg qüestiona tant el «vell» liberalisme de Regan com el «nou» liberalisme de Sue Donaldson i Will Kymlicka en matèria de drets dels animals. miniatura|Will Kymlicka.
Per a la seva contribució, Wissenburg dona per assumides moltes de les posicions habituals de l'ètica animal. Tanmateix, qüestiona la tendència dels especialistes predominants en ètica animal a adoptar el llenguatge del liberalisme, que, segons ell, interpreta erròniament els animals no humans com a individus i planteja falses dicotomies sobre el seu estatus.