When Megan Went Away és un àlbum il·lustrat infantil del 1979 escrit per Jane Severance i il·lustrat per Tea Schook. És el primer àlbum il·lustrat que va incloure personatges LGBT i, concretament, el primer que va presentar personatges lesbianes, una distinció que de vegades s'ha atribuït erròniament a Heather Has Two Mommies (1989), de Lesléa Newman. El llibre, publicat per l'editorial independent Lollipop Power, retrata una nena anomenada Shannon que afronta la separació de la seva mare i Megan, la parella de la mare.
Severance, que era lesbiana i treballava en una llibreria feminista de Denver quan tenia poc més de vint anys, volia posar remei a l'absència d'àlbums il·lustrats destinats als infants amb mares lesbianes. When Megan Went Away no va tenir una distribució àmplia quan es va publicar, tot i que el text de la història va ser reproduït per la revista Ms. el 1986 sota el pseudònim R. Minta Day. L'obra va dividir la crítica: alguns comentaristes van elogiar-la com un exemple antisexista de vida lesbiana, mentre que d'altres van considerar poc oportú que representés la separació d'una parella del mateix sexe en un moment en què la maternitat lesbiana començava a augmentar. A partir de la dècada del 2010, els exemplars de When Megan Went Away es trobaven principalment en arxius i col·leccions especials de biblioteques.
Context Jane Severance va néixer a Moscow, Idaho, el 1957. Recordava haver intentat escriure històries quan tenia set anys, ja que «sempre havia volgut ser escriptora». Malgrat l'afició familiar per la lectura, Severance considerava que la família no l'havia animada gaire a dedicar-se professionalment a l'escriptura.
miniatura|Severance el 2015.
Severance va sortir de l'armari com a lesbiana i es va traslladar a Denver per estudiar educació infantil a la universitat; va acabar els estudis després d'una dècada i a finals de la dècada del 1970 treballava com a mestra de preescolar. A Denver es va implicar en allò que ella mateixa va descriure com «un subconjunt molt petit de la comunitat lesbiana... les feministes lesbianes molt joves». La comunitat organitzava protestes i manifestacions i gestionava una productora, un diari i la llibreria feminista Woman to Woman.
Severance havia observat entre les seves companyes «unes pràctiques de criança força lamentables» i considerava que l'absència de lesbianes més grans que poguessin servir de model, sumada a la manca de formació sobre criança, la pobresa generalitzada, els problemes de salut mental i l'abús de substàncies, contribuïa a les dificultats que afrontaven les persones de la seva comunitat. Cap de les mares lesbianes que coneixia havia planificat tenir fills amb la seva parella femenina; la majoria dels infants procedien de relacions anteriors de les mares amb homes. Severance va detectar la necessitat d'àlbums il·lustrats sobre infants amb mares lesbianes com els de la seva comunitat. També va observar una tendència contemporània de llibres infantils sobre el divorci i va decidir «matar dos pardals d'un tret» amb When Megan Went Away, abordant alhora la maternitat lesbiana i la separació dels progenitors.
Argument When Megan Went Away té com a protagonista Shannon, una nena preadolescent la mare de la qual acaba de separar-se de la seva parella, Megan. Al començament de la història, Shannon recorre la casa i es fixa tant en els objectes que Megan s'ha endut com en els que hi ha deixat i que li fan pensar en ella. Shannon recorda com era la vida abans de la separació. Tant ella com la seva mare estan profundament afectades per la ruptura.
Shannon treu un trencaclosques, però recorda que a la seva mare no li agraden. Prepara per sopar entrepans i llet per a totes dues i s'entristeix quan la mare no es menja el que ha preparat. L'acumulació de ràbia i tristesa fa que Shannon tingui una enrabiada a la sala d'estar, on la seva mare va a consolar-la. A les fosques, totes dues s'abracen sota una manta i recorden els bons i els mals moments que havien compartit amb Megan. Exhaustes després de plorar juntes, Shannon i la seva mare van a la cuina, on la mare prepara hamburgueses per a totes dues. La història acaba quan la mare de Shannon li diu que agafi un trencaclosques perquè el puguin fer juntes.
Història de la publicació Severance va escriure When Megan Went Away quan tenia aproximadament vint-i-un anys. Va explicar que el procés de publicació li era completament desconegut. Va enviar el manuscrit a Lollipop Power, una editorial independent amb seu a Chapel Hill, Carolina del Nord, l'adreça de la qual havia trobat a la contracoberta dels llibres que publicava. Fundada el 1970, Lollipop Power es dedicava a publicar obres que pretenien reduir els estereotips de gènere i els comportaments associats al gènere entre els infants. Durant el procés d'edició, l'editorial va reescriure una secció del llibre contra la voluntat de Severance. Lollipop Power també li va suggerir que canviés els noms «Shannon» i «Megan» per evitar que els lectors tinguessin la impressió que «només les dones d'ascendència irlandesa eren lesbianes».
When Megan Went Away es va publicar el 1979 com un llibre de butxaca de 32 pàgines il·lustrat per Tea Schook. Tant les pàgines com les cobertes eren de paper i estaven unides amb grapes. Recomanat per a lectors d'entre cinc i dotze anys, el llibre no va tenir una distribució àmplia quan es va imprimir.
El text es va reproduir el 1986 a la revista Ms. sense les il·lustracions de Schook. La història es va publicar amb el pseudònim R. Minta Day dins de la secció Stories for Free Children, una secció habitual dedicada a ficció infantil antisexista i antiracista. Malgrat que el text de Severance havia aparegut a Ms., Lesléa Newman, una altra autora de literatura infantil LGBT, va afirmar que Lollipop Power no havia promocionat prou el llibre, fet que en va limitar el nombre potencial de lectors. El 2023, després d'una campanya de micromecenatge reeixida, el llibre també es va publicar en coreà.
Rebuda When Megan Went Away no va rebre cobertura de les principals revistes de crítica literària quan es va publicar, però sí que va ser ressenyat en diverses publicacions especialitzades. Lenore Gordon va elogiar la història a l'Interracial Books for Children Bulletin el 1980 i va escriure que la seva força residia «tant en la delicada veu narrativa [de Severance] com en l'ús del detall». Carrie Dearborn va escriure a Gay Community News que el llibre havia tingut un impacte emocional sobre ella i les seves amistats. Va descriure l'obra com «una història que ajudarà els fills de lesbianes a sentir-se menys sols» i va elogiar les decoracions de les il·lustracions de Schook qualificant-les d'«estil bollera nord-americana primitiva». Gordon va descriure les il·lustracions de Schook com posseïdores d'«una agradable qualitat infantil», tot i que considerava que el seu to no encaixava amb el text ombrívol de Severance. Carolyn Moskovitz va qualificar la història d'«una mica depriment» al WLW Journal.
El 1989, la professora de literatura anglesa Virginia L. Wolf va suggerir que els lectors infantils podien no percebre la naturalesa romàntica de la relació entre la mare de Shannon i Megan, tot i que alguns lectors adults probablement sí que n'identificarien el context lèsbic. El 2022, l'estudiosa de literatura anglesa Jennifer Miller va descriure l'obra com a resistent a les lectures normatives que podia suggerir la seva senzilla il·lustració de coberta, en què una mare consola la filla, ja que el text «mostra una relació entre mare i filla emocionalment complexa que inclou diversos moments en què la filla intenta cuidar la mare».
Tot i elogiar l'intent de representar una família antisexista, Gordon va criticar When Megan Went Away per presentar «un estil de vida lèsbic inusualment alliberat», cosa que, al seu parer, reduïa la rellevància del llibre per a un conjunt més ampli de lectors. Encara que alguns lectors van valorar positivament la representació d'una llar amb progenitors del mateix sexe, d'altres van mostrar preocupació perquè la primera història publicada sobre la qüestió girés al voltant d'una relació trencada.
Segons l'especialista en educació primària multicultural Danné E. Davis, el moment en què es va publicar el llibre va ser criticat per algunes lesbianes i feministes contemporànies, que consideraven que la història de separació de When Megan Went Away podia perjudicar la percepció pública de les llars lesbianes precisament quan la maternitat lesbiana començava a augmentar. Quan va escriure la història, Severance pretenia representar preocupacions compartides tant per les famílies lesbianes com per les no lesbianes, com ara la separació dels progenitors.
Llegat Abans de finals de la dècada del 1970 existien diversos àlbums il·lustrats amb personatges que no s'ajustaven a les convencions de gènere, però, altrament, no hi havia personatges LGBT en aquest tipus de literatura infantil. Els estudiosos de la literatura infantil consideren generalment When Megan Went Away el primer àlbum il·lustrat publicat que va incloure personatges LGBT, així com el primer que va presentar específicament personatges lesbians i el primer que va representar una separació dins d'una relació entre persones del mateix gènere.
Tot i que el text de la història no utilitza mai explícitament la paraula «lesbiana» per identificar els personatges, el terme apareix en el paratext de la dedicatòria de Severance i Schook al començament del llibre: «Aquesta història és per a tots els fills de mares lesbianes, per les dificultats particulars que poden haver d'afrontar i per la comprensió que esperem que arribin a assolir». El 2022, When Megan Went Away continuava sent un dels únics dos àlbums il·lustrats infantils documentats amb personatges LGBT que representaven un divorci o una separació.
When Megan Went Away és oblidat de vegades com el primer àlbum il·lustrat amb personatges lesbians, una distinció que s'atribueix en canvi a Heather Has Two Mommies (1989), de Lesléa Newman. Durant un temps, el lloc web d'Alyson Books, editorial dHeather Has Two Mommies, presentava Heather com el primer àlbum il·lustrat lèsbic.
Tot i que Newman havia afirmat originalment que Heather era el primer àlbum il·lustrat lèsbic, posteriorment va reconèixer que When Megan Went Away era anterior a la seva obra. Newman descriu el seu llibre com «el primer àlbum il·lustrat que representa una família feliç formada per dues mares lesbianes i la seva criatura». Severance ha expressat el desig que Newman identifiqui Heather com «el primer llibre d'èxit sobre mares lesbianes», en referència a l'èxit i la notorietat de l'obra. Tant Severance com Newman, que es coneixen personalment, han coincidit que factors intangibles com el moment de publicació i la sort probablement van contribuir a la popularitat relativa d'''Heather.
Severance també va descriure Newman com «una buscavides» que «va saber aprofitar» la popularitat del seu llibre. Newman va afirmar que, al seu parer, Lollipop Power havia fet una mala feina de promoció de When Megan Went Away quan es va publicar. Malgrat haver estat una obra pionera en la representació de personatges lesbians, els estudiosos de la literatura infantil no tenen constància que When Megan Went Away fos objecte de impugnacions o intents de prohibició com els que posteriorment van afectar Heather i altres àlbums il·lustrats amb personatges LGBT. En comparar la rebuda dHeather i de When Megan Went Away, Davis va escriure que tots dos llibres potser havien arribat «massa aviat per al seu temps».