The Thriving Cult of Greed and Power és un article escrit el 1991 pel periodista d'investigació estatunidenc Richard Behar, molt crític amb la Cienciologia. Es va publicar per primera vegada a la revista Time el 6 de maig de 1991 com un reportatge de portada de vuit pàgines, i posteriorment va aparèixer a Reader's Digest l'octubre de 1991. Behar ja havia publicat anteriorment un article sobre la Cienciologia a la revista Forbes. Va afirmar que, mentre investigava per a l'article de Time, havia estat investigat al seu torn per advocats i investigadors privats vinculats a l'Església de la Cienciologia, i que aquests investigadors també havien contactat amb amics i familiars seus. L'article de Behar tracta qüestions com L. Ron Hubbard i el desenvolupament de la Cienciologia, les controvèrsies que l'han envoltada al llarg dels anys i el seu historial de litigis, el conflicte amb la psiquiatria i l'Internal Revenue Service dels Estats Units, el suïcidi de Noah Lottick, el seu estatus com a religió i les seves activitats empresarials.
Després de la publicació de l'article, l'Església de la Cienciologia va emprendre una campanya de relacions públiques per respondre a les qüestions plantejades. Va contractar anuncis a USA Today durant dotze setmanes, i el líder de l'Església David Miscavige va ser entrevistat per Ted Koppel a Nightline sobre el que considerava un biaix de l'autor de l'article. Miscavige va afirmar que l'article havia estat impulsat en realitat per l'empresa Eli Lilly, arran de les campanyes de la Cienciologia contra el fàrmac Prozac. L'Església de la Cienciologia va presentar una demanda per difamació contra Time Warner i Behar, i també va demandar Reader's Digest en diversos països europeus per intentar impedir-hi la publicació de l'article. La demanda contra Time Warner va ser desestimada el 1996, i el Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar el 2001 la petició de l'Església de la Cienciologia perquè examinés el cas.
Behar va rebre diversos guardons per la seva feina en l'article, entre els quals el Gerald Loeb Award, el Worth Bingham Prize i el Conscience-in-Media Award. L'article també va tenir repercussions en la manera com els mitjans tractaven la Cienciologia, i algunes publicacions van plantejar que els periodistes podien haver-se tornat més reticents arran dels litigis que havia hagut d'afrontar Time Warner. Anderson Cooper el va citar a la CNN en una informació relacionada amb el programa de Panorama de la BBC de 2007 Scientology and Me, i ha estat utilitzat com a font sobre la història de la Cienciologia tant en obres que la consideren una secta com en estudis que l'analitzen com un nou moviment religiós.
Investigació per a l'article miniatura|El president dels Estats Units George H. W. Bush felicita Richard Behar després que rebés el Worth Bingham Prize per l'article de Time (1992).
Abans d'escriure The Thriving Cult of Greed and Power, Behar havia publicat el 1986 a Forbes l'article «The Prophet and Profits of Scientology», sobre les activitats empresarials de l'Església de la Cienciologia i l'èxit financer de L. Ron Hubbard. Behar va escriure que, mentre investigava per a The Thriving Cult of Greed and Power, tant ell com un editor col·laborador de Time havien estat investigats per deu advocats i sis investigadors privats vinculats a l'Església de la Cienciologia. Segons Behar, els investigadors van contactar amb amics i antics companys de feina seus per preguntar-los si havia tingut problemes fiscals o relacionats amb drogues, i van obtenir una còpia del seu informe de crèdit personal, que havia estat aconseguida il·legalment d'una agència nacional d'informació creditícia. Behar va fer 150 entrevistes durant la investigació per a l'article.
Behar va escriure que l'objectiu d'aquests agents era «amenaçar-lo, assetjar-lo i desacreditar-lo». Posteriorment va saber que l'Església de la Cienciologia havia encarregat al seu principal investigador privat que dirigís la investigació sobre ell. Anderson Cooper 360° va informar que Behar havia estat contactat nombroses vegades per advocats de l'Església de la Cienciologia mentre preparava l'article. Els pares de Noah Lottick, un cienciòleg que s'havia suïcidat, van col·laborar amb Time i Reader's Digest.
Sinopsi El títol complet de l'article és «The Thriving Cult of Greed and Power: Ruined lives. Lost fortunes. Federal crimes. Scientology poses as a religion but is really a ruthless global scam—and aiming for the mainstream». L'article descrivia la fundació de l'Església de la Cienciologia per L. Ron Hubbard, les controvèrsies relacionades amb l'Església i les seves activitats empresarials, així com el suïcidi d'un cienciòleg. Explicava el suïcidi, l'11 de maig de 1990, de Noah Antrim Lottick, fill del doctor Edward Lottick. Lottick era estudiant d'estudis russos i havia seguit diversos cursos de Cienciologia; va morir després de llançar-se per una finestra del desè pis d'un hotel. L'Església de la Cienciologia i la família de Lottick mantenien opinions diferents sobre l'efecte que els cursos de Cienciologia havien tingut sobre ell. Tot i que cap de les parts no va atribuir directament responsabilitats, totes van expressar inquietud sobre les circumstàncies de la seva mort. Inicialment, el seu pare havia considerat que la Cienciologia era semblant a les tècniques de superació personal de Dale Carnegie; després del que havia viscut, però, va arribar a considerar l'organització una «escola per a psicòpates».Church of Scientology International v. Time Warner, Inc., et al., 92 Civ. 3024 (PKL), Opinion and Order, United States District Court for the Southern District of New York, 16 de juliol de 1996. Mike Rinder, aleshores cap de l'Office of Special Affairs de l'Església de la Cienciologia i portaveu de l'organització, va declarar: «Crec que Ed Lottick s'hauria de mirar al mirall... Crec que Ed Lottick va fer intolerable la vida del seu fill».
L'article oferia una breu història de la Cienciologia, explicava els inicis de Hubbard com a escriptor de ciència-ficció i citava un jutge de Califòrnia que havia qualificat Hubbard de «mentider patològic». També descrivia l'historial de litigis de l'Església de la Cienciologia, els seus conflictes amb l'Internal Revenue Service i amb diversos països sobre el reconeixement de la Cienciologia com a religió, així com la seva oposició a la psiquiatria. Behar va escriure sobre els elevats costos de participar en l'Església de la Cienciologia, el que va anomenar «grups pantalla i estafes financeres», i l'assetjament dels crítics. Va estimar que l'Església de la Cienciologia pagava anualment 20 milions de dòlars a més d'un centenar d'advocats. Behar sostenia que, malgrat que l'Església de la Cienciologia es presentava com una religió, en realitat era un «negoci fraudulent mundial enormement lucratiu» que intimidava membres i crítics d'una manera semblant a la Màfia.
Cynthia Kisser, aleshores directora de la Cult Awareness Network, va ser citada afirmant: «La Cienciologia és molt probablement la secta més despietada, la més pròpiament terrorista, la més litigant i la més lucrativa que ha conegut mai el país. Cap secta no extreu més diners dels seus membres».
Després de la publicació Resposta de l'Església de la Cienciologia L'Església de la Cienciologia va respondre a la publicació de The Thriving Cult of Greed and Power contractant anuncis en color a pàgina completa a USA Today durant els mesos de maig i juny de 1991, tots els dies laborables durant dotze setmanes, per denunciar l'article de portada de Time. Dues respostes oficials de l'Església de la Cienciologia es titulaven «Facts vs. Fiction, A Correction of Falsehoods Contained in the May 6, 1991, Issues of Time Magazine» i «The Story That Time Couldn't Tell». Abans de la campanya de publicitat, membres de la Cienciologia van distribuir fullets enquadernats de 88 pàgines que rebatien diversos punts de l'article de Behar. El fulletó «Fact vs. Fiction», d'uns 6,4 mm de gruix, criticava l'article de Behar i afirmava que «l'article de Behar omet informació sobre les desenes de programes de servei comunitari que duen a terme els cienciòlegs... i que han estat reconeguts per responsables de la comunitat». Un dels anuncis apareguts a USA Today acusava Time de promoure Adolf Hitler i el Tercer Reich, i reproduïa un número de Time de 1936 que duia una fotografia de Hitler a la portada. L'Església de la Cienciologia va distribuir un comunicat de premsa que condemnava la «horrible història de suport al feixisme» de Time i afirmava que l'article havia estat escrit perquè la revista havia rebut pressions d'«interessos creats». Quan el St. Petersburg Times va preguntar al director executiu de Time, Richard Duncan, si això era cert, va respondre: «Déu meu, no». Heber Jentzsch, aleshores president de Church of Scientology International, va publicar un comunicat de quatre pàgines on afirmava: «La publicitat és l'única manera que té l'Església d'assegurar-se que el seu missatge i la seva versió dels fets arribin al públic sense que els mateixos interessos creats que hi ha al darrere de l'article de Time els distorsionin».
Un cop acabada la sèrie d'anuncis contra Time a USA Today, l'Església de la Cienciologia va emprendre el juny de 1991 una campanya de relacions públiques sobre la Cienciologia valorada en tres milions de dòlars, també a USA Today. Va inserir un suplement publicitari de 48 pàgines en 1,8 milions d'exemplars del diari. En declaracions al St. Petersburg Times, el portaveu de la Cienciologia Richard Haworth va explicar: «El que intentem fer és donar a conèixer els fets reals sobre la Dianètica i la Cienciologia».
En resposta a les acusacions de l'Església de la Cienciologia sobre suposades inexactituds de l'article, un advocat de Time va declarar: «Hem revisat totes les seves acusacions i no hem trobat res d'incorrecte en l'article de Time». El juny de 1991, Newsweek va informar que treballadors de Time afirmaven haver rebut trucades d'un home que deia ser auxiliar jurídic de la revista i que els preguntava si havien signat un acord de confidencialitat sobre l'article. Els editors de Time van enviar una nota interna per ordinador als treballadors per advertir-los d'aquestes trucades, i alguns d'ells van explicar a Newsweek que «fonts citades en l'article diuen que detectius els han preguntat sobre les seves converses amb Time». Un portaveu de l'Església de la Cienciologia va qualificar aquestes acusacions de «calumnioses».