Joshua David Angrist (; nascut el 18 de setembre de 1960) és un economista estatunidenc-israelià i professor Ford d'Economia a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. Angrist, juntament amb Guido Imbens, va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 2021 "per les seves aportacions metodològiques a l'anàlisi de les relacions causals".
Es troba entre els principals economistes del món en economia del treball, economia urbana, econometria, i economia de l'educació, i és conegut pel seu ús de dissenys de recerca quasi-experimentals (com ara les variables instrumentals) per estudiar els efectes de les polítiques públiques i els canvis en les circumstàncies econòmiques o socials. És codirector i cofundador del Blueprint Labs del MIT, que investiga la relació entre el capital humà i la desigualtat de ingressos als Estats Units. També va cofundar Avela, una empresa emergent de tecnologia educativa que proporciona programari i serveis relacionats amb les sol·licituds i la matriculació a districtes escolars, escoles de tot tipus, i a organitzacions com Teach For America, i les Forces Armades dels EUA.
Biografia Angrist va néixer en una família jueva a Columbus, Ohio, i es va criar a Pittsburgh, on es va graduar a la Taylor Allderdice High School el 1977. Va obtenir el seu B.A. en economia a l'Oberlin College el 1982. Va viure a Israel des de 1982 fins a 1985 i va servir com a paracaigudista a les Forces de Defensa d'Israel. Va obtenir un M.A. i un Ph.D. en economia per la Universitat de Princeton el 1987 i 1989, respectivament. La seva tesi doctoral, Econometric Analysis of the Vietnam Era Draft Lottery (Anàlisi economètrica del sorteig de la lleva de l'era de Vietnam), va ser supervisada per Orley Ashenfelter i posteriorment publicada en parts a la revista American Economic Review. Després de completar el seu doctorat, Angrist es va incorporar a la Universitat Harvard com a professor ajudant fins al 1991, quan va tornar a Israel com a professor lector a la Universitat Hebrea. Després de ser ascendit a professor agregat, es va incorporar al Departament d'Economia del MIT el 1996 com a professor agregat, abans de ser ascendit a professor titular el 1998. Des de 2008, és el professor Ford d'Economia del MIT i imparteix classes d'econometria i economia del treball als seus estudiants. Addicionalment va servir com a professor visitant Wesley Clair Mitchell a la Universitat de Colúmbia el 2018. Angrist està afiliat al National Bureau of Economic Research, l'Institut d'Economia del Treball (IZA), la Associació Econòmica Americana, la Associació Nord-americana d'Estadística, l'Econometric Society, la Population Association of America i la Society of Labor Economists. Pel que fa al servei professional, ha realitzat tasques editorials a les revistes Econometrica, American Economic Review, American Economic Journal: Applied Economics, Journal of Business & Economic Statistics, Economics Letters, Labour Economics i el Journal of Labor Economics.
Angrist té doble nacionalitat estatunidenca i israeliana i viu a Brookline, Massachusetts.
Recerca Els interessos de recerca d'Angrist inclouen l'economia de l'educació i la reforma escolar, els programes socials i el mercat laboral, els efectes de la immigració, la regulació i les institucions del mercat de treball, i els mètodes economètrics per a l'avaluació de programes i polítiques. Es troba entre els 50 millors de més de 56.000 economistes registrats a IDEAS/RePEc pel que fa a la producció de recerca. És coautor freqüent de Guido Imbens, Alan B. Krueger, Victor Lavy, Parag Pathak i Jörn-Steffen Pischke. Juntament amb Pischke, Angrist va publicar Mostly Harmless Econometrics el 2008, en què exploren les eines economètriques utilitzades pels investigadors empírics. El 2014, Angrist i Pischke van publicar Mastering 'Metrics': The Path from Cause to Effect, adreçat a estudiants de grau d'econometria.
Economia de l'educació Recerca sobre el rendiment de la scolarització La major part de la recerca d'Angrist s'ha concentrat en l'economia de l'educació, començant pel rendiment de la escolarització. En un primer estudi, Angrist i Krueger van aprofitar la relació entre l'estació de naixement dels nens i el nivell educatiu assolit degut a les polítiques i lleis que estableixen l'edat d'inici escolar i l'escolarització obligatòria, trobant que els rendiments de l'educació estan a prop de les seves estimacions per MCO i que les lleis d'escolarització obligatòria obliguen aproximadament un 10% dels estudiants a romandre a l'escola que d'altra manera la haurien deixat. Un altre intent primerenc d'utilitzar VI per estimar el rendiment de l'escolarització per part d'Angrist i Krueger va ser aprofitar el sorteig de la lleva de l'era de Vietnam. Tot i així, mentre que la seva recerca posterior sobre VI de mostra dividida va confirmar les troballes de la seva investigació sobre escolarització obligatòria, no va donar suport a les estimacions del rendiment de la escolarització derivades de la recerca del sorteig de la lleva. Angrist va utilitzar a més la variació en les lleis d'escolarització obligatòria dels EUA en una investigació amb Daron Acemoglu per tal d'estimar les externalitats del capital humà, les quals van trobar que eren d'al voltant de l'1% i no estadísticament significatives. Angrist també ha estudiat la forta disminució dels rendiments econòmics de la escolarització a la Cisjordània i la Franja de Gaza durant la dècada de 1980. Juntament amb Lavy, Angrist també ha explorat el rendiment de l'escolarització al Marroc, aprofitant un canvi en la seva llengua d'instrucció del francès a l'àrab per trobar que la política va reduir substancialment el rendiment escolar dels joves marroquins en deteriorar les seves habilitats d'escriptura en francès.
Recerca sobre els determinants de l'aprenentatge dels estudiants Una altra línia de la recerca d'Angrist en l'economia de l'educació fa referència a l'impacte de diverses entrades i regles en l'aprenentatge. Per exemple, en un treball posterior amb Lavy, Angrist va aprofitar la Regla de Maimònides, que limita la mida de les classes a 40 estudiants, per estudiar l'impacte de la mida de les classes en el rendiment acadèmic a les escoles d'Israel, trobant que la reducció de la mida de la classe augmenta substancialment les puntuacions dels exàmens per als alumnes de 4t i 5è de primària, tot i que no per als de 3r. En posteriors investigacions a les escoles israelianes, troben que la formació del professorat pot millorar de manera eficient en costos les puntuacions dels exàmens dels estudiants (almenys a les escoles laiques), que l'ensenyament assistit per ordinador no ho fa i que els incentius econòmics van augmentar el rendiment a l'educació secundària entre les noies (en induir-les a augmentar el temps invertit en la preparació dels exàmens), però no van ser efectius per als nois. De manera similar, en un estudi d'Angrist, Philip Oreopoulos i Daniel Lang comparant l'impacte dels serveis de suport acadèmic, els incentius financers i una combinació de tots dos en estudiants universitaris canadencs de primer any, el tractament combinat va augmentar les notes de les dones durant el seu primer i segon any, però no va tenir cap impacte en els homes. En una investigació sobre xecs escolars per a escoles privades a Colòmbia amb Eric Bettinger, Erik Bloom, Elizabeth King i Michael Kremer, Angrist va trobar que els receptors dels xecs tenien 10 punts percentuals més de probabilitats de completar el primer cicle de secundària, de 5 a 7 pp més de probabilitats de completar el batxillerat, i de puntuar 0,2 desviacions estàndard més alt en exàmens, el que suggereix que els beneficis dels xecs probablement van superar el seu cost de 24$. Un altre tema de la recerca d'Angrist són els efectes dels parells en l'educació, que ha explorat per exemple amb Kevin Lang en el context de les integracions escolars del programa METCO o amb Atila Abdulkadiroglu i Parag Pathak a les escoles d'exàmens amb excés de sol·licituds de Boston i Nova York, tot i que els efectes que troben són breus i modests en tots dos casos. Pel que fa a l'efecte de les avaluacions al professorat, que Angrist ha estudiat amb Jonathan Guryan als EUA, troba que l'avaluació de professors imposada per l'estat augmenta els salaris dels professors sense augmentar la seva qualitat, tot i que redueix la diversitat del professorat en reduir la fracció de nous professors que són hispans. En un treball amb Lavy i Analia Schlosser, Angrist també ha explorat la hipòtesi de Gary Becker sobre un compromís entre la qualitat i la quantitat dels fills aprofitant la variació en el naixement de bessons i les preferències dels pares per composicions de germans de sexes mixtes, amb evidència que rebutja la hipòtesi.
Recerca sobre escoles xàrter Des de finals dels anys 2000, Angrist ha dut a terme una extensa recerca sobre les escoles xàrter als EUA amb Pathak, Abdulkadiroglu, Susan Dynarski, Thomas Kane i Christopher Walters. Per exemple, estudiant la KIPP Lynn Academy, estimen que l'assistència a KIPP Lynn va augmentar les puntuacions en matemàtiques dels estudiants en 0,35 SD i les seves puntuacions en anglès en 0,12 SD, obtenint la majoria dels guanys els estudiants amb domini limitat de l'anglès o necessitats d'educació especial o aquells que van puntuar baix a la línia de base. Més enllà de KIPP Lynn, troben que l'assistència a escoles xàrter de Boston generalment augmenta les puntuacions dels exàmens per a estudiants de secundària, especialment per a escoles amb sorteigs d'assignació vinculants, mentre que les escoles pilot (escoles públiques cobertes per algunes disposicions de negociació col·lectiva i més independència pel que fa a polítiques educatives) tenen generalment en el millor dels casos efectes estadísticament insignificants o petits en les puntuacions dels exàmens dels estudiants. Recerques posteriors han atribuït l'eficàcia relativa de les escoles xàrter urbanes a l'adopció per part d'aquestes escoles de l'enfocament "Sense Excuses" (No Excuses) per a l'educació urbana, que emfatitza la disciplina i el comportament dels estudiants, les habilitats tradicionals de lectura i matemàtiques, el temps d'instrucció i la contractació selectiva de professors.
Economia del treball