miniatura|Edifici de la Gestapo francesa La «Gestapo francesa», també anomenada pels francesos com Carlingue, va ser una estructura col·laboracionista parapolicial activa a la ciutat de París entre els anys 1941 i 1944, operant sota la jurisdicció funcional de la Geheime Staatspolizei (Gestapo) de l'Alemanya nazi, en el context de l'ocupació alemanya del territori francès durant la Segona Guerra Mundial.
La unitat no representava una instància orgànica autònoma de l'aparell policial alemany sinó una extensió operativa que va agrupar elements autòctons reclutats localment. La estar composta majoritàriament per individus amb antecedents penals o participació prèvia en circuits delictius organitzats. Entre els seus integrants es destaquen Henri Lafont, sindicat com a agent principal del dispositiu, Pierre Bonny, exfuncionari policial implicat en processos judicials d'alt perfil com el affaire Stavisky i el cas Seznec, així com Pierre Loutrel, identificat posteriorment com a actor rellevant en la criminalitat organitzada de postguerra.
La Carlingue va efectuar funcions de contrainsurgencia, repressió política, detenció extrajudicial, interrogatori coercitiu i coadyuvancia en procediments de deportació. La seva vinculació operativa amb la Gestapo li va atorgar un marge d'autonomia i impunitat administrativa dins del marc normatiu imposat per les forces d'ocupació.
D'aquest nucli col·laboracionista va sorgir la Brigade nord-africaine, una unitat constituïda per individus originaris del nord d'Àfrica, la funció principal del qual va ser l'execució d'accions repressives contra xarxes de la resistència interna en regions específiques, com el cas de Tulle.
D'acord amb estimacions citades per l'excomissari Henri Longuechaud, la xifra atribuïda als membres o auxiliars vinculats a aquesta estructura hauria oscil·lat entre els 30 000 i 32 000 efectius. En un exemple representatiu, una convocatòria emesa per les autoritats alemanyes per al reclutament de 2000 agents auxiliars a París hauria rebut més de 6000 postulacions.
Després de la alliberació de França pels aliats, i la fi del règim d'ocupació, els principals responsables d'aquesta xarxa van ser processats penalment durant la fase de depuració (épuration llega-li), resultant en múltiples sentències capitals. L'any 2004, va ser produïda l'obra cinematogràfica 93, Rue Lauriston, que, si bé s'emmarca en una narrativa de ficció, es basa en fets històrics documentats i representa figures associades al funcionament d'aquesta estructura, com Henri Lafont i Pierre Bonny.
Nom Carlingue ( /kaʁ.lɛ̃ɡ/) en francès significa la cabina o cos central d'una aeronau. La unitat va adoptar aquest terme com un sobrenom eufemístic per a suggerir que es tractava d'una organització amb estructura i fortalesa. El grup també va ser conegut externament com la banda Bonny-Lafont, en referència a Pierre Bonny i Henri Lafont que varen ser els principals responsables.
L'Oficina Central de Seguretat del Reich (RSHA, per les seves sigles en alemany) es referia oficialment a la Carlingue com el Grup Actiu Hesse, nom posat en honor a l'oficial de les SS «que va supervisar la seva fundació». Era coneguda també com la Gestapo francesa de la rue Lauriston o La Banda Bonny-Lafont.
Membres notables Georges Pujol, excombatent de la Resistència francesa es va convertir en agent doble al servei de la Gestapo, va ser arrestat a l'agost de 1944 i posteriorment executat.
miniatura|Henri Lafont.
Henri Lafont, executat en el Fort Montrouge el 26 de desembre de 1944.
Alexandre Villaplane, executat en el Fort Montrouge el 27 de desembre de 1944.
Clairé, executat en el Fort Montrouge el 27 de desembre de 1944.
Engel, executat en el Fort Montrouge el 27 de desembre de 1944.
Hare, executat en el Fort Montrouge el 27 de desembre de 1944.
Louis Eddy Pagnon, membre de la Brigada Nord-africana, executat en el Fort Montrouge el 27 de desembre de 1944.
miniatura|Pierre Bonny.
Pierre Bonny, condemnat a mort i afusellat el 29 de desembre de 1944.
Xerris Delval, executat al pati de la Presó de Fresnes al febrer de 1945.
Ganioles, executat en el Fort Montrouge el 24 de juny de 1946.
Jourdan, executat en el Fort Montrouge el 13 de juliol de 1946.
Marcel Buat, condemnat a mort al juny de 1946 i executat en Versalles el 12 d'agost de 1946.
Pierre Loutrel, va morir el 6 de novembre de 1946, cinc dies després de rebre un tret en la bufeta durant un robatori en una joieria situada en l'avinguda Kléber, a París.
Bernard Fallot, executat en el Fort Montrouge l'1 d'octubre de 1947.
Maurice Bay, executat el 5 de maig de 1950.
miniatura|Abel Dóna'ns.
Abel Dóna'ns, afusellat el 13 de març de 1952.
Raymond Monange, oficial de la Brigada Nord-africana, afusellat el 13 de març de 1952 en el Fort Montrouge.
Auguste Ricord (1911-1985), jutjat en absència per col·laboració després de la guerra; va complir una condemna de 10 anys (1972-1982) als Estats Units per tràfic de drogues, però no va ser jutjat novament per crims de guerra.
Referències
Bibliografia
(Relativo al carlingue Roger Griveau)
Categoria:Col·laboradors francesos amb l'Alemanya nazi Categoria:Nazisme Categoria:França a la Segona Guerra Mundial