El Morley College London és una institució d'educació d'adults amb seu principal al barri de Waterloo, a Londres. Fundat el 1889 com a Morley Memorial College for Working Men and Women, va néixer amb l'objectiu d'oferir educació accessible a les classes treballadores del sud de Londres i és una de les institucions especialitzades en educació d'adults més antigues del Regne Unit.
L'origen del centre està estretament relacionat amb la reformadora social Emma Cons, que havia convertit l'actual Old Vic en un espai de cultura, educació i entreteniment sense alcohol. Les conferències populars i les classes iniciades en aquest entorn durant la dècada del 1880 van donar lloc finalment al Morley Memorial College, anomenat en honor del filantrop i polític Samuel Morley.
Al llarg de la seva història, el College ha tingut una vinculació especialment important amb la música. Gustav Holst va ser-ne director de música entre 1907 i 1924 i hi va desenvolupar una intensa activitat coral, mentre que Michael Tippett va ocupar el mateix càrrec entre 1940 i 1951.
Història miniatura|esquerra|Emma Cons, impulsora de les activitats educatives que donaren origen al Morley College.
Els antecedents del Morley College es troben en l'activitat social d'Emma Cons al barri londinenc de Lambeth. El 1880, Cons va assumir la gestió del Royal Victoria Hall, un antic teatre popular que transformà en el Royal Victoria Coffee and Music Hall, precedent de l'actual Old Vic, amb una programació concebuda com una alternativa educativa i recreativa als teatres i tavernes tradicionals. A més dels espectacles, el centre començà a oferir conferències populars d'un penic, conegudes com a Penny Lectures, sobre ciència, política, literatura i qüestions socials.
L'èxit d'aquestes activitats va portar a l'establiment de classes regulars a partir de mitjan dècada del 1880. El 1889 es va crear formalment el Morley Memorial College for Working Men and Women, gràcies a una dotació relacionada amb Samuel Morley, destacat defensor de l'educació popular. En els primers anys, les classes continuaren utilitzant espais situats al darrere de l'Old Vic, inclosos camerinos i altres dependències del teatre.
La institució es va distingir aviat per una concepció àmplia de l'educació d'adults. No es limitava a la formació professional, sinó que oferia també literatura, història, ciència, art i música, amb l'objectiu de proporcionar als treballadors i treballadores accés a formes de cultura que habitualment quedaven fora del seu abast. Aquest model s'inscriu en el desenvolupament de l'educació popular britànica de finals del segle XIX.
Durant les primeres dècades del segle XX, el College es va independitzar progressivament de l'Old Vic. L'activitat teatral va quedar sota la direcció de Lilian Baylis, neboda d'Emma Cons, mentre que el centre educatiu es va establir en un edifici propi a Westminster Bridge Road. El centre de Waterloo continua sent la seu històrica de la institució.
Educació d'adults Morley College es va convertir en un dels exemples destacats de l'educació d'adults britànica basada en l'accés obert. Des dels primers anys, la institució admetia estudiants que treballaven durant el dia i organitzava nombrosos cursos al vespre, facilitant la participació de persones que no podien accedir a l'educació convencional.
Aquest plantejament també afavorí la participació de les dones en l'educació superior i cultural. La mateixa Emma Cons havia defensat l'ampliació de les oportunitats educatives femenines, i el College va oferir des de ben aviat activitats destinades tant a homes com a dones, un fet encara poc habitual en alguns àmbits educatius britànics de finals del segle XIX.
Entre les persones que hi van impartir classes destaca Virginia Woolf, aleshores Virginia Stephen, que va ensenyar al Morley College entre 1905 i 1907. Va impartir cursos d'història d'Anglaterra, composició anglesa i literatura, i va dirigir també un cercle de lectura dedicat a poetes com John Keats, Percy Bysshe Shelley i Robert Browning.
Música miniatura|Gustav Holst, director de música del Morley College entre 1907 i 1924.
La música va formar part del programa educatiu del Morley College des de les primeres dècades, però va adquirir una importància especialment gran durant la direcció de Gustav Holst. Holst va ser nomenat director de música el 1907 i va mantenir el càrrec fins al 1924. Durant aquest període va elevar considerablement el nivell de les activitats musicals del centre i va consolidar l'activitat del cor del College com un dels eixos de la seva vida musical.
Holst defensava la música com una activitat col·lectiva i educativa més que com un àmbit reservat exclusivament als professionals. Al Morley College va treballar amb intèrprets aficionats i estudiants adults, i va impulsar interpretacions de repertori antic i contemporani que sovint quedava fora dels programes de concerts habituals. Aquesta concepció formava part d'una tradició britànica de participació musical comunitària que posteriorment continuaria Michael Tippett.
Ralph Vaughan Williams, amic de Holst, també va estar vinculat al College i hi va impartir el 1908 un curs titulat The Progress of Music from Haydn to Wagner. Altres músics i compositors van participar en concerts, conferències i activitats pedagògiques, convertint Morley en un centre important per a la música amateur londinenca.
Michael Tippett Michael Tippett va ser nomenat director de música del Morley College el 1940, durant la Segona Guerra Mundial, i hi va romandre fins al 1951. El seu període al capdavant del departament musical coincidí amb una etapa especialment difícil per a Londres, marcada pels bombardeigs del Blitz, però els concerts del College van continuar tenint un paper rellevant en la vida cultural de la ciutat.
Tippett va ampliar l'ambició del repertori i va combinar músics professionals amb estudiants i cantaires aficionats. La seva activitat al Morley College reflectia la convicció que els compositors havien de participar activament en la vida de la comunitat i que la música podia tenir una funció social i educativa. Aquesta orientació continuava en bona part la tradició establerta per Holst, a qui Tippett admirava particularment.
Durant aquests anys, el College esdevingué també un espai de difusió d'obres antigues poc habituals i de música contemporània. L'activitat de Tippett contribuí a mantenir una oferta musical ambiciosa enmig de les dificultats de la guerra i reforçà la reputació de Morley com a institució on l'educació musical d'adults podia assolir un nivell artístic elevat.
Arts i literatura A més de la música, el Morley College ha mantingut una forta tradició en les arts visuals, la literatura i les humanitats. Entre els artistes i escriptors vinculats a la institució figuren Virginia Woolf i el pintor i il·lustrador Edward Bawden, que va crear murals per al refectori del College inspirats en Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.
La presència de figures procedents de camps molt diversos reflecteix la concepció original del centre com un espai de cultura general per a adults, més que no pas com una institució dedicada a una única disciplina. Aquesta orientació interdisciplinària s'ha mantingut en bona part fins a l'actualitat, amb una oferta que inclou art, música, llengües, humanitats, ciències aplicades i formació professional.
Organització actual Morley College London continua especialitzat principalment en educació d'adults, encara que també ofereix programes destinats a estudiants més joves i estudis d'educació superior. El 2020 la institució es va ampliar amb la incorporació de centres a Chelsea i North Kensington, de manera que disposa de tres centres principals: Waterloo, Chelsea i North Kensington.
El centre històric de Waterloo es troba al número 61 de Westminster Bridge Road, prop de l'estació de Waterloo i de l'Old Vic. La institució ofereix cursos diürns, nocturns i de cap de setmana i manté com a objectiu facilitar l'accés a l'educació a persones de diferents edats i procedències socials.
Llegat La importància històrica del Morley College deriva especialment de la seva combinació d'educació d'adults, accés social i pràctica cultural. Els estudis sobre la institució han destacat que, ja des de finals del segle XIX, els estudiants no eren tractats simplement com a receptors passius de coneixement, sinó com a participants d'una comunitat cultural i cívica pròpia.
En l'àmbit musical, l'activitat de Holst i Tippett va convertir Morley en un exemple destacat de la relació entre composició professional i pràctica musical comunitària a la Gran Bretanya del segle XX. La continuïtat d'aquesta tradició explica el pes que encara tenen la música coral, l'òpera, el jazz, la composició i les agrupacions instrumentals dins de l'oferta educativa del centre.
Referències
Categoria:Centres educatius de Londres Categoria:1889