El setge d'Arles, que va tenir lloc el 411, va ser l'episodi decisiu de la guerra civil romana del 406 al 411 lliurada entre els exèrcits que van romandre lleials a l'emperador romà d'Occident Honori (r. 395-423) i els de l'usurpador Constantí (r. 407-411). La victòria del magister militum d'Honori, Constanci, va marcar el final del regnat de Constantí i el retorn de part de les províncies occidentals sota el control d'Honori.

Context històric miniatura| Retrat de Constantí en una moneda El 31 de desembre de l'any 406, una horda bàrbara de proporcions extraordinàries, formada per vàndals, alans i sueus, expulsada cap a l'oest pels huns, va creuar el Rin glaçat i va entrar a la Gàl·lia.Prospero Tirone, s.a. 406; Zòsim, VI,3. Segons Gregori de Tours, la invasió va ser oposada pels francs, aliats dels romans, a la batalla de que estaven a punt de guanyar avantatge sobre els vàndals, que ja havien perdut en batalla el seu rei Godigisil i uns 20.000 dels seus propis soldats, quan les tropes alanes comandades pel seu rei Respendial van arribar per ajudar, gràcies a les quals els invasors del Rin van guanyar la batalla: segons Gregori de Tours, si no hagués estat per la intervenció oportuna del rei dels alans, els francs haurien tingut clarament l'avantatge en la batalla i la invasió del Rin hauria fracassat.Gregori de Tours, II,9.

Les incursions dels invasors bàrbars a totes les províncies de la Gàl·lia van ser tan devastadores que van atreure l'atenció d'un clergue resident a Betlem, Jeroni d'Estridó, que va escriure en una epístola:

La invasió de la Gàl·lia (amb la consegüent por que els bàrbars també envaïssin Britània) i la debilitat mostrada pel govern d'Honori, van empènyer les legions britàniques ja en revolta (en els darrers mesos del 406 havien aclamat com a emperador un tal Marc, i després, uns mesos més tard, un tal Gracià), després de la negativa de Gracià a intervenir amb els bàrbars, a nomenar com a emperador el general Flavi Claudi Constantí, defensor de les províncies britàniques contra els escocesos, pictes i saxons.Zòsim, VI,3.Olimpiodor, frammento 12. Aquests últims, havent creuat el Canal de la Mànega, van aconseguir bloquejar temporalment l'avanç dels bàrbars i recuperar el control de la Germània. Segons Zòsim, Constantí, havent desembarcat a la Gàl·lia, es va enfrontar als vàndals, alans i sueus invasors, amb un èxit limitat:

El relat de Zòsim és, però, confús i poc fiable, ja que sembla que vol suggerir que els invasors del Rin van ser rebutjats més enllà del Rin, mentre que se sap per altres fonts que van continuar devastant la Gàl·lia sense trobar oposició, fins que van ocupar la major part d'Hispània. Alguns estudiosos, però, creuen que Constantí inicialment va aconseguir contenir l'avanç dels invasors limitant el seu saqueig a les províncies del nord de la Gàl·lia. Constantí, segons el testimoni d'Orosi, va signar uns * incerta foedera* amb les tribus bàrbares que amenaçaven la Gàl·lia, però va ser enganyat pels bàrbars. Entre els bàrbars amb qui l'usurpador va signar aquesta incerta foedera hi havia certament francs i alamans, que en diverses ocasions van proporcionar tropes auxiliars a Constantí, però probablement també es van fer tractats d'aliança amb els burgundis del rei Gondicari i amb els alans del rei Goar. Alguns estudiosos també donen suport a la conjectura segons la qual la incerta foedera hauria implicat els mateixos invasors del Rin, que, a canvi de la pau, haurien pogut establir-se a les províncies del nord de la Gàl·lia, rebent subsidis i subministraments dels funcionaris de l'usurpador; d'aquesta manera, podrien haver estat utilitzats en una funció anti-bagàudica (els bagaudes eren els bandits secessionistes que infestaven Armòrica).

Mentrestant, Constantí, havent elevat el seu fill Constant al rang de Cèsar, l'havia enviat a Hispània, juntament amb el general Geronci (a qui Zòsim anomena erròniament Terenci) i el prefecte del pretori de la Gàl·lia Apol·linar, per reprimir la revolta de dos parents d'Honori, Dídim i Verinià que s'havien negat a reconèixer l'autoritat de l'usurpador i havien reunit un exèrcit que amenaçava d'envair la Gàl·lia i deposar-lo.Zòsim, VI,4.Orosi, VII,40. Tot i que als soldats rebels es va unir una immensa massa d'esclaus i camperols, l'exèrcit de Constant va aconseguir, després d'algunes dificultats inicials, reprimir la revolta i capturar Verinià i Dídim, els quals, fets presoners a la Gàl·lia pel seu pare, van ser executats.Sozomen, IX,12. Els germans dels dos rebels, Teodosiol i Lagodi, que residien en altres províncies, van fugir d'Hispània: el primer va fugir a Itàlia, a Honori, el segon a l'Orient, a Teodosi II. miniatura| L'Imperi Romà d'Occident l'any 410. Mentrestant, el 409, mentre els burgundis s'establien a la riba esquerra del Rin per establir el seu propi regne, Constantí va cridar el seu fill Constant a la Gàl·lia per preparar els pròxims passos a seguir; Constant, que havia establert la seva cort a Saragossa, es va acomiadar de la seva dona i va marxar cap a la Gàl·lia; Constant, però, havia comès l'error de confiar temporalment el govern d'Hispània al general Geronci mentre era fora, amb la tasca de custodiar els Pirineus; un altre error que va cometre va ser substituir les guarnicions locals que abans custodiaven els passos per tropes d'origen bàrbar (els Honoriaci ).Zòsim, VI,5. La substitució de les tropes locals que vigilaven els Pirineus per regiments mercenaris, segons Orosi i Sozomen, va ser la causa de la ruïna d'Hispània: en els darrers mesos del 409, els vàndals, alans i sueus, a causa de la traïció o negligència dels regiments honoriaci que vigilaven els Pirineus, van entrar a Hispània, subjugant-la en la seva major part.

Mentrestant, a la Gàl·lia, Constantí va ordenar al seu fill Constant que tornés a Hispània; i mentre Constant enviava les seves tropes endavant, i encara era amb el seu pare, van arribar notícies d'Hispània que Geronci s'havia revoltat, havia entrat en una aliança amb els invasors bàrbars d'Hispània i havia nomenat un tal Màxim (r. 409-411) com a emperador. La revolta sembla haver-se originat en el fet que, mentre Constant es preparava per tornar a Hispània per segona vegada per governar-la com a Cèsar, va anunciar la seva intenció de destituir Geronci del comandament de l'exèrcit hispànic i substituir-lo per un tal Just. Geronci, enfadat per la substitució, però també per ànsia de poder, es va revoltar, proclamant un tal Màxim com a emperador al seu torn i fent una aliança amb els invasors bàrbars d'Hispània, als quals a canvi va cedir la part occidental de la península Ibèrica. També sembla que va incitar els bàrbars que pressionaven la frontera del Rin a envair l'Imperi. El nord-oest de la Gàl·lia (Armòrica) i Britània van ser colpejades per atacs tan devastadors que les poblacions locals es van revoltar contra Roma per defensar-se dels atacs enemics, sense cap ajuda de Roma ni de Constantí, segons Zòsim:

Alarmat per la revolta de Geronci, Constantí va enviar el general Edobic a les tribus bàrbares, per sol·licitar reforços per reprimir la revolta; Constant i Decimi Rústic, primer magister officiorum i després prefecte del pretori de la Gàl·lia, es van dirigir a la Gàl·lia, amb la intenció de tornar a Constantí amb reforços francs i alamans i tots els soldats a la seva disposició.

Setge Avanç de Geronci L'any 411 la situació político-militar finalment va arribar a un punt d'equilibri. Geronci, general de Constantí, com ja s'ha esmentat, s'havia revoltat, elegint Màxim com a usurpador, el seu amic íntim segons Sozomen, i fins i tot el seu fill segons Olimpiodor.Sozomen, IX,13. Havent establert la seva seu a Tarragona, Geronci, després de fer les paus amb els vàndals, els alans i els sueus que havien envaït la península Ibèrica, va marxar contra Constantí.Olimpiodor, frammento 16. Quan Constantí va ser informat de la usurpació de Màxim, alarmat per la revolta, va enviar el seu general Edobic a través del Rin, per reclutar un exèrcit d'auxiliars francs i alamànics, mentre confiava al seu fill Constant i al prefecte del pretori Decimi Rústic, anteriorment magister officiorum, la tasca de reunir totes les tropes a la seva disposició per oposar-se a Geronci; Constant va ser col·locat en la defensa de Viena (a la Gàl·lia) i les ciutats veïnes, en un intent d'oposar-se a l'avanç de Geronci.

Constant, però, no va poder aturar l'avanç de Geronci, qui, després de derrotar-lo en batalla, el va fer presoner i el va matar a Viena; després d'aquest primer èxit, Geronci aviat va arribar a Arelate (l'actual Arles), que va assetjar.Orosi, VII,42. Flavi Constanci, magister militum i nou home fort de la cort de Ravenna, va aprofitar la delicada situació i va reunir un exèrcit i va dirigir-se cap a Arles.

Constanci derrota Geronci i assetja Arelate esquerra|miniatura| Moneda de l'usurpador Joví, derrotat el 413. esquerra|miniatura| Moneda de Constanci, co-emperador d'Honori el 421. Natural de Naissus, i d'orígens romans, Flavi Constanci havia escalat els rangs del poder en poc temps, fins que va obtenir el càrrec de magister peditum (comandant de la infanteria) entre el 410 i el 411, presumiblement succeint Al·lobic; aviat, gràcies als seus èxits contra els usurpadors, seria ascendit a magister utriusque militiae.Olimpiodor, frammento 39. Després d'haver venjat l'execució d'Estilicó fent matar Olimpi, que en un moment no especificat entre el 410 i el 411 havia tornat a la cort d'Honori, Constanci va decidir recuperar les parts de la Gàl·lia i Hispània que encara no estaven ocupades pels bàrbars, però que havien caigut en mans dels usurpadors.Olimpiodor, frammento 8. En la seva campanya contra els usurpadors, va rebre l'ajuda d'Ulfila, magister equitum (comandant de la cavalleria).

Quan l'exèrcit de Constanci va arribar a Arelate, Geronci va aixecar el setge precipitadament i es va retirar a Hispània amb només uns quants soldats, mentre que la majoria de les seves tropes van desertar en massa per unir-se a l'exèrcit de Constanci. Geronci va ser obligat a suïcidar-se pels seus propis soldats, que, amb la intenció de matar-lo, van atacar casa seva a la nit. Un dels soldats que va romandre fidel a Geronci, un tal Alanus, però, va pujar a les teulades amb altres arquers i el mateix Geronci, matant aproximadament 300 soldats rebels amb fletxes. Quan les fletxes es van acabar, els servents van intentar escapar baixant en secret de l'edifici, però Geronci va decidir quedar-se, per l'afecte que sentia per Nonnichia, la seva esposa. A l'alba de l'endemà, els soldats van calar foc a la casa i, sense cap altra via d'escapament, Geronci es va suïcidar amb els seus familiars. Mentrestant, Màxim va abdicar i es va refugiar entre els bàrbars.

Batalla Mentrestant, el setge d'Arelate continuava, ara per part de Constanci, malgrat tot, Constantí continuava resistint, esperant l'arribada del seu general Edobic amb els seus auxiliars francs i alamans reclutats de més enllà del Rin.Sozomen, IX,14. En sentir la notícia de l'arribada de reforços sota el comandament d'Èdobic, les tropes d'Honori, sota les ordres de Constanci i Úlfilas, van travessar el riu Roine: el pla de Constanci era esperar l'aproximació de l'enemic, mentre Úlfilas s'havia posicionat per preparar una emboscada amb la seva cavalleria. Mentre l'exèrcit enemic, havent arribat al camp de batalla, estava decidit a xocar amb les tropes de Constanci, aquest va donar el senyal a Úlfilas, que va atacar l'enemic per darrere, deixant-lo en derrota: alguns van fugir, altres van ser massacrats, alguns van baixar les armes i van demanar perdó, i van ser generosament salvats, reforçant les files de Constanci.