La fundació de Valàquia (), el primer principat romanès independent, es produí a l'entrada del fruit de la unificació de diverses entitats més petites situades entre els Carpats i tres rius: el Danubi, el Siret i el Milcov.
Abans de la consolidació de Valàquia, el territori havia vist una onada rere una altra de nòmades, els últims dels quals havien estat els cumans i els mongols. Des del 1242 havia estat el punt de contacte entre l'Horda d'Or (l'extrem occidental de l'Imperi Mongol) i el Regne d'Hongria. Els romanesos de Muntènia, a l'est del riu Olt, pagaven tribut als mongols, mentre que els seus compatriotes d'Oltènia, a l'oest del riu, vivien sota el jou dels bans de Severin, nomenats pels reis d'Hongria. A la darreria del , l'Horda d'Or perdé força a la regió alhora que el Regne d'Hongria se sumia en una profunda crisi política. Aquesta dilució de la influència estrangera permeté que els estats incipients del territori consolidessin la seva autonomia.
Segons una tradició romanesa, la fundació de Valàquia es remuntaria a l'arribada d'un tal Negru Vodă, provinent de la comarca de Făgăraș, que hauria travessat els Alps de Transsilvània a la dècada del 1290 «amb una munió de seguidors». La catedràtica Jean W. Sedlar jutja «més creïble» la versió que afirma que uns quants senyors romanesos de les valls de l'Olt i l'Argeș es reuniren i elegiren un d'ells, Basarab el Fundador, com a cap.
Basarab procedí a trencar els lligams amb Hongria i abjurar el senyoratge del rei hongarès. Una gran victòria sobre Carles I d'Hongria en la batalla de Posada, esdevinguda el 12 de novembre del 1330, li valgué el suport d'altres potències i el reconeixement de l'autonomia de Valàquia. La seu metropolitana de Valàquia, que penjava directament del patriarcat ecumènic de Constantinoble, fou establerta sota Nicolau Alexandre, fill i successor de Basarab. Les primeres monedes valaques de bronze i argent foren encunyades el 1365.
Referències
Bibliografia
Categoria:Valàquia