Abrittus o Abritus és una antiga ciutat romana de la província de Mèsia, a prop de l'actual Ràzgrad (Bulgària).Teofil Ivanov & Stoyan Stoyanov, ABRITVS - Its History and Archaeology, Razgrad: Cultural and Historical Heritage Directorate, 1985.Teofil Ivanov, Archäologische Forschungen in Abrittus: (1953-1961), B.A.N. Sofia 1963.
Història Abans del període romà, Abrittus estava habitada pels tracis, la romanització dels quals va conduir als tracioromans, que van ser cristianitzats durant els segles V i VI. La recerca arqueològica ha revelat els murs d'un campament militar romà. La "Línia Jireček" és a prop: a més del llatí, també s'hi parla grec. Els autors antics esmenten Abrit per la batalla del 251, en què l'emperador Trajà Deci va morir enfrontant-se als gots i escites del rei Cniva.Aurelius Victor, Épitomé de Caesaribus, chapitre XXIX, Vie de Dèce. Edward Gibbon, Histoire de la décadence et de la chute de l'Empire romain (chapitre X). En el segle IV, al voltant d'unes 140 àrees es van erigir muralles de tres metres de gruix i dotze d'alçada, perforades per quatre portes i amb 35 torres defensives.Dominic Moreau et Jean-Philippe Carrié, «L’agglomération romaine d’Abritus (Mésie inférieure / Mésie seconde) : sources textuelles et bilan archéologique », in Chr. Freu, S. Janniard & A. Ripoll (éd.), Libera curiositas, mélanges d'histoire romaine et d'Antiquité tardive offerts à Jean-Michel Carrié, Brepols, Turnhout, 2017 (Bibliothèque de l'Antiquité tardive, 31), p. 229-256. esquerra|miniatura| Les restes d'Abrittus a prop de Ràzgrad Les invasions van impulsar l'emperador Justinià, com a part del seu projecte de consolidar les fortaleses de Mèsia, a restaurar Abritus una volta més. Llavors era una ciutat important, i seu d'un bisbat a la regió del baix Danubi (Παριστρίων o "Paristrie", que encara constitueix una seu titular per a les esglésies catòlica i ortodoxa).
Al tornant del segle VII, la creixent penetració dels eslaus i després la victòria dels búlgars el 680 obligaren l'Imperi romà a cedir la regió al Primer Imperi Búlgar. Abrittus fou abandonat, però la ciutat propera de Ràzgrad el va substituir. Els eslaus i els búlgars adoptaren el cristianisme de ritu bizantí en el segle IX i, alhora, els alfabets glagolític i ciríl·lic creats per a les llengües eslaves per Ciril i Metodi a partir de l'alfabet grec.D. Adamesteanu, « Abrittus (Razgrad) Bulgaria » in : Richard Stillwell, William L. MacDonald, Marian Holland McAlister's Princeton Encyclopedia of Classical Sites, Princeton University Press 1976.
Excavacions arqueològiques El 1956, les excavacions realitzades van confirmar la identificació del jaciment com el d'Abritus mercés a la troballa d'una inscripció en llatí en una pedra.
Altres El gènere d'ammonits Abrytusites, que es troba a les calcàries cretàcies del jaciment, deu el nom a Abrittus.Nikolov, T. et Breskovski, St.(1969): « Abrytusites - nouveau genre d'ammonite barrémienne », Bulletin of the Geological Institute, Ser. Paleontology, Bulgarian Academy of Sciences XVIII (Feb.): 91-6.
Notes i referències
Vegeu també Batalla d'Abrittus
Categoria:Ciutats de Mèsia Categoria:Jaciments arqueològics de Bulgària