Glanum fou una antiga ciutat situada al peu del massís de les Alpilles, dins el terme de Saint-Rémy-de-Provence, al departament francès de les Boques del Roine. Les seves restes formen actualment un jaciment arqueològic que conserva testimonis de les successives etapes gal·la, hel·lenística i romana de l'assentament.
L'assentament es va desenvolupar a partir del segle VI aC al voltant d'una font permanent considerada sagrada. Els contactes amb la ciutat grega de Massàlia van afavorir, especialment des del segle II aC, la introducció d'elements hel·lenístics en l'arquitectura i la cultura locals. Després de la incorporació de la regió al domini romà, Glanum es va transformar en un oppidum latinum i es va dotar d'un fòrum, una basílica, una cúria, termes i diversos temples.
La ciutat va ser destruïda i abandonada progressivament cap a l'any 270. Amb el temps, la major part de les restes va quedar coberta pels sediments, mentre que l'arc i el mausoleu coneguts conjuntament com les Antigues van romandre visibles. Les excavacions arqueològiques sistemàtiques van començar l'any 1921.
Història L'assentament gal i la font sagrada Els sal·luvis es van establir al lloc de Glanum a partir del segle VI aC. L'emplaçament controlava una via de pas a través de les Alpilles, estava protegit naturalment pels relleus circumdants i disposava d'una font permanent. Al voltant d'aquesta font es va desenvolupar un oppidum.
La font fou consagrada a Glan, una divinitat local associada a les profunditats i a la puresa de l'aigua. El nom del déu es troba també en les denominacions successives de l'assentament: Glano en època gal·la, Glanon durant el període d'influència grega i, finalment, Glanum en època romana.
Influència grega La proximitat de Massàlia, fundada pels foceus cap al 600 aC, i la situació de Glanum en una via de pas a través de les Alpilles van afavorir la seva integració en les xarxes comercials de la Mediterrània occidental. Els intercanvis amb els grecs de Massàlia van introduir progressivament elements culturals i arquitectònics hel·lenístics a l'assentament.
Aquesta influència es va fer especialment visible a partir del segle II aC. La font sagrada i la muralla es van monumentalitzar amb blocs de pedra de grans dimensions, la ciutat es va estendre més enllà del recinte sal·luvi i s'hi van construir edificis de tipus grec, entre els quals habitatges, un bouleutèrion i un centre monumental.
D'aquest període també daten diverses inscripcions gal·logregues, escrites en alfabet grec però en una llengua celta, i monedes de plata amb la llegenda grega «ΓΛΑΝΙΚΩΝ», referida als habitants de Glanum. En aquest context, la ciutat era coneguda amb el nom grec de Glanon.
Domini romà miniatura|300px|Columnes restaurades dels temples bessons de Glanum.
L'expansió romana per la regió va afectar Glanum durant les guerres contra els sal·luvis. L'any 125 aC, les legions del cònsol Gai Sexti Calví van destruir Entremont, principal centre polític sal·luvi, i van imposar el domini romà sobre el territori. A Glanum, els edificis civils i religiosos del període anterior van ser progressivament desmantellats o substituïts per habitatges i per un nou centre monumental romà.
Després de la conquesta de la Gàl·lia per Juli Cèsar, Glanum va esdevenir l'any 49 aC un oppidum latinum. Els seus habitants van obtenir el dret llatí, que permetia ocupar magistratures municipals i, en determinades circumstàncies, accedir a la ciutadania romana. La ciutat, el nom de la qual es va llatinitzar de Glanon a Glanum, va continuar expandint-se cap al nord.
La romanització va comportar una profunda transformació urbanística. Es van construir un fòrum, una basílica, una cúria, unes termes i una font monumental, proveïts d'aigua mitjançant una presa situada al sud de la ciutat. Durant el regnat d'August, cap als anys 20–10 aC, també es van aixecar els temples bessons destinats al culte imperial.
Destrucció i abandonament miniatura|300px|Vista general de les restes arqueològiques de Glanum des de la part alta del jaciment.
Cap a l'any 270, Glanum va ser destruïda i abandonada progressivament en el context de les primeres incursions germàniques a la regió. Els habitants es van desplaçar cap al nord, on es desenvolupà l'actual nucli de Saint-Rémy-de-Provence, i van reutilitzar com a material constructiu una part de les pedres procedents dels edificis de la ciutat antiga.
Amb el pas del temps, les restes de Glanum van quedar cobertes per una capa de sediments al·luvials que en alguns punts arribava a prop de vuit metres de gruix. L'arc i el mausoleu, coneguts conjuntament com les Antigues, van ser els únics grans monuments del conjunt que van romandre permanentment visibles.
Urbanisme i monuments La font sagrada i el santuari miniatura|300px|La font sagrada de Glanum.
La font sagrada constituïa el nucli religiós al voltant del qual es va desenvolupar Glanum. Un passadís pavimentat i una escala formada per tres trams, amb un total de vint-i-dos graons, conduïen fins a la font subterrània. Les seves aigües, a les quals s'atribuïen propietats terapèutiques, estaven vinculades al culte del déu Glan i de les anomenades Mares Glàniques.
Inicialment, la font consistia en un dipòsit excavat a la roca. Durant el segle II aC es va transformar en una construcció coberta i dotada d'un pis superior. El dipòsit, de planta trapezoidal i amb aigua durant tot l'any, rebia les aportacions del vessant mitjançant una galeria de captació. Se'n conserva un arc de carreus, parcialment reconstruït, que sostenia la coberta i contribuïa a contenir les parets.
Durant el període romà, els cultes de Valetudo, deessa romana de la salut, i d'Hèrcules van adquirir protagonisme al santuari. Els fidels hi practicaven rituals i dipositaven ofrenes relacionades amb les propietats atribuïdes a l'aigua.
El centre monumental miniatura|300px|Restes del jaciment arqueològic de Glanum.
El centre monumental de Glanum va experimentar transformacions successives. Durant el període d'influència grega s'hi va formar un conjunt d'edificis d'estil hel·lenístic, entre els quals hi havia construccions civils i religioses i un bouleutèrion. Després de la incorporació de la ciutat al domini romà, una part d'aquests edificis fou desmantellada i substituïda per habitatges i per un nou conjunt públic.
El centre monumental romà s'articulava al voltant del fòrum i incloïa una basílica civil, una cúria i diversos edificis religiosos. La transformació del sector reflecteix el pas de l'organització urbana hel·lenística al model cívic i monumental propi de les ciutats romanes.
El fòrum i els temples bessons miniatura|300px|Columnes dels temples bessons vistes des de la part alta de Glanum.
El fòrum era el centre de la vida cívica de la ciutat romana. La seva construcció va comportar el desmantellament o la cobertura d'una part dels edificis del centre monumental hel·lenístic. Al seu voltant es disposaven la basílica civil, destinada a funcions administratives i judicials, i la cúria, on es reunien els magistrats locals.
Sota el fòrum es conserva un pou monumental de finals del segle II aC, descobert durant les excavacions de la dècada del 1980. El pou, d'uns deu metres de profunditat i tres metres de diàmetre, era accessible mitjançant una escala coberta de trenta-set graons. Els arqueòlegs li atribueixen una funció religiosa vinculada al culte de l'aigua i a un temple pròxim; posteriorment va quedar cobert per la construcció del fòrum romà.
Durant el govern d'August, cap als anys 20–10 aC, Glanum es va dotar de dos temples bessons dedicats al culte imperial. L'any 1995, el més petit dels dos temples va ser objecte d'una reconstrucció parcial que en va restituir el podi, les columnes, l'entaulament i el frontó a partir dels fragments descoberts durant les excavacions.
El barri residencial i les termes miniatura|300px|Font tallada que alimentava la natatio de les termes de Glanum.
El sector residencial de Glanum comprenia habitatges organitzats al voltant de patis. La denominada casa de les Antes, de més de 600 m² i construïda en època hel·lenística, s'articulava al voltant d'un pati interior envoltat de columnes i dotat d'un impluvi per recollir l'aigua de pluja. Les estances disposades al voltant del pati conservaven restes de revestiments pintats i havien tingut paviments de mosaic.
Les termes públiques constituïen un dels principals equipaments de la ciutat romana. El conjunt comprenia sales de bany calent, tebi i fred, una palestra, una natatio i un sistema d'hipocaust per escalfar les sales. Les aigües residuals s'evacuaven a través del sistema de clavegueram urbà.
Les Antigues miniatura|300px|El mausoleu dels Julis i l'arc de Glanum, coneguts conjuntament com les Antigues.
Les Antigues són els dos monuments romans situats al nord de la ciutat antiga: el mausoleu dels Julis i l'arc de Glanum. La seva situació assenyalava l'accés septentrional a la ciutat. A diferència de la major part de Glanum, els dos monuments no van quedar enterrats pels sediments i van romandre visibles després de l'abandonament del nucli urbà.
El mausoleu va ser erigit aproximadament entre els anys 30 i 20 aC per membres de la família dels Julis en memòria del seu pare i del seu avi. El monument consta d'un basament rectangular decorat amb relleus, un cos central en forma d'arc i un templet circular amb columnes que contenia les efígies dels difunts.
L'arc va ser construït cap a l'any 20. La part superior no s'ha conservat, però als pilars encara són visibles relleus amb figures de captius i motius vegetals. El conjunt escultòric relacionava la conquesta romana de la Gàl·lia amb la prosperitat atribuïda a la Pax Romana.
Redescobriment i excavacions arqueològiques miniatura|300px|Superposició de restes constructives al jaciment de Glanum.
Tot i que l'arc i el mausoleu de les Antigues havien romàs visibles, el nucli urbà de Glanum va quedar enterrat sota els sediments i durant segles el seu emplaçament va estar ocupat per camps d'oliveres i construccions rurals. Les primeres excavacions sistemàtiques van començar l'estiu de 1921, quan l'arquitecte en cap dels monuments històrics Jules Formigé va encarregar-ne la direcció a Pierre de Brun.
Pierre de Brun va dirigir les excavacions, va descriure nombrosos objectes arqueològics i va preparar una guia del jaciment, publicada pòstumament l'any 1942. Formigé va col·laborar en l'estudi i la restauració de les estructures descobertes i va promoure l'adquisició pública de l'Hôtel de Sade, a Saint-Rémy-de-Provence, perquè servís com a dipòsit arqueològic de Glanum.
A partir de 1941, l'arqueòleg i numismàtic Henri Rolland va ampliar les excavacions i contribuí a donar projecció nacional al jaciment. Durant la dècada del 1980, equips vinculats al CNRS i a l'Institut de recherche sur l'architecture antique d'Ais de Provença van reprendre les investigacions arqueològiques.
Conservació i gestió del jaciment miniatura|300px|Delimitació dels jaciments de Glanum i de les Antigues en l'annex de l'ordre prefectural de protecció del biòtop de 27 de juliol de 1998.
Glanum és actualment un parc arqueològic obert al públic i gestionat pel Centre des monuments nationaux. La presentació del jaciment permet recórrer les restes dels diferents períodes de l'assentament i comprendre'n l'evolució urbana.
Les intervencions de conservació i restauració van precedides, quan és necessari, d'operacions de diagnosi arqueològica encarregades a l'Institut national de recherches archéologiques préventives. En l'estudi, la restauració i la conservació de les restes hi han participat arqueòlegs, arquitectes, enginyers, conservadors i especialistes en restauració.