miniatura|350px|Restes del Pont de Cabrianes, punt de pas històric del camí ral de Manresa a Vic.
El camí ral de Manresa a Vic era un camí ral que comunicava Manresa amb Vic a través del Bages i el Moianès. Formava part dels sis principals camins rals que tenien Manresa com a centre a principis del segle XIX. El recorregut passava per Sant Fruitós de Bages, Sant Jaume d'Olzinelles, el Pont de Cabrianes, Calders, Moià i Collsuspina abans d'arribar a Vic.
El camí fou durant segles una de les principals vies terrestres de comunicació entre el Bages i la plana de Vic i tingué una especial importància en les comunicacions del Moianès.
Traçat Des de Manresa el camí es dirigia cap a Sant Fruitós de Bages i Sant Jaume d'Olzinelles, on travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes. Des d'aquest punt continuava cap a les Tàpies i Calders, i després seguia cap a Moià, Collsuspina i Vic.
Al terme de Calders, el camí pujava des del sector de Pont de Cabrianes fins a la casa de les Tàpies. Des d'allà passava pel Forn de la Calç i per sota de Torrecabota fins a arribar a la cruïlla amb els camins d'Artés i Viladecavalls, a l'entrada del poble.
El recorregut travessava el nucli de Calders seguint aproximadament els actuals carrer Manresa, plaça Major, carrer Raval i carrer Moià. Després sortia del poble en direcció a Moià, passava pel camí de Trullàs i Reixac i continuava cap a la Grossa i la Moratona.
Aquest itinerari condicionà el desenvolupament urbà de Calders, que adoptà una morfologia allargassada al llarg de l'antic camí ral.
Història El camí té un origen medieval i es mantingué en ús durant segles com a via de comunicació entre Manresa i Vic.
Un dels elements més importants del recorregut era el Pont de Cabrianes, construït per facilitar el pas del Llobregat i evitar el gual de Navarcles. El pont és documentat l'any 1086, quan encara devia estar en construcció; després de diverses reconstruccions, fou volat al final de la Guerra Civil espanyola i no es reconstruí.
Durant l'alta edat mitjana es documenta a la zona la denominada Strata Francisca, una via que comunicava Vic amb Barcelona per Moià i de la qual sortien ramals cap al Bages. Les fonts de Calders consideren el camí ral de Vic continuador d'aquest sistema viari anterior, però la identificació entre tots dos itineraris no és necessàriament exacta en tot el recorregut.
El camí no era apte per al trànsit de carruatges en tot el seu recorregut. La seva funció principal començà a disminuir amb la construcció de la nova carretera de Manresa a Vic, acabada l'any 1853, que permetia una circulació més còmoda de vehicles.
Conservació Al terme de Calders es conserven diversos sectors del traçat històric, tot i que alguns trams s'han degradat pel desús. L'antic recorregut continua sent identificable tant a l'entorn rural com dins del nucli urbà.
En altres sectors, especialment a l'entorn del Pont de Cabrianes, només subsisteixen elements parcials de les infraestructures històriques associades al camí.
Referències
Categoria:Camins de Catalunya Categoria:Història de Manresa