La unió dinàstica d'Aragó i Barcelona, també denominada unió dinàstica d’Aragó i Barcelona en referència als títols dels dos casals implicats, fou el procés polític iniciat el 1137 amb l'acord entre Ramir II d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona pel qual la filla i hereva del rei aragonès, Peronella d'Aragó, fou promesa al comte de Barcelona. L'acord vinculà el Regne d'Aragó amb els dominis de la Casa de Barcelona sota una mateixa dinastia i constituí l'origen de la formació política coneguda posteriorment com a Corona d'Aragó.
L'acord de Barbastre, de l'11 d'agost de 1137, establia que Ramir II lliurava Peronella com a futura esposa de Ramon Berenguer IV i li encomanava el regne d'Aragó i els seus habitants, preservant els usos i costums aragonesos. Ramir conservà el títol de rei, mentre que Ramon Berenguer IV exercí el govern d'Aragó amb títols com els de príncep d'Aragó i comte de Barcelona. El matrimoni entre Ramon Berenguer i Peronella no se celebrà fins al 1150, a Lleida, quan ella ja tenia l'edat necessària per contreure'l.
La unió no comportà la fusió jurídica dels territoris: Aragó i els dominis vinculats a la Casa de Barcelona conservaren els seus ordenaments, costums i estructures polítiques pròpies sota una mateixa dinastia. A la mort de Ramon Berenguer IV el 1162, els dominis catalans i aragonesos recaigueren conjuntament en el seu fill Alfons el Cast, que es titulà rei d'Aragó i comte de Barcelona i fou el primer sobirà que reuní hereditàriament ambdós conjunts territorials. Aquesta monarquia composta s'amplià posteriorment amb nous territoris i esdevingué una de les principals potències polítiques de la Mediterrània medieval.
Referències
Categoria:Regne d'Aragó Categoria:Casal de Barcelona Categoria:Corona d'Aragó