El camp de concentració de Royallieu-Compiègne, Frontstalag 122 situat a la ciutat de Compiègne, al nord de França, va funcionar des del juny de 1941 fins l'agost de 1944 com a camp de concentració i trànsit.Per allí van passar presos polítics, membres de la resistència francesa, espanyols fugitius del Franquisme, comunistes, sindicalistes, opositors al govern de Vichy, jueus, gitanos, apàtrides, homosexuals i persones considerades inferiors a la raça ària. Es calcula que al voltant de 50.000 persones van sortir d'aquest lloc amb destinació als diversos camps d'extermini de l'Alemanya nazi.

Història Abans de la Segona Guerra Mundial, la fortalesa de Royallieu era, des del 1913, una caserna i un gran complex militar de l'exèrcit francès en el qual, l'11 de novembre de 1918, es va produir la signatura de l'Armistici de Compiègne que va marcar la victòria de França en la Primera Guerra Mundial.

Segona Guerra Mundial La mateixa caserna va ser l'escenari d'un segon armistici. El 22 de juny de 1940, després de la Batalla de França, s'hi va signar la capitulació i l'ocupació alemanya i Royallieu, des de llavors, es va convertir en l'únic camp, en territori francès, controlat per les autoritats alemanyes, que el van destinar a presó i centre d'internament i trànsit de persones destinades a altres camps d'Alemanya.

El recinte, que tenia una capacitat de 5000 places, amb una superfície de 20 hectàrees, va arribar a concentrar més de 7000 persones que esperaven la deportació. La destinació principal era Auschwitz, però també van sortir combois en direcció a Mauthausen-Gusen, Ravensbrück, Buchenwald o Neuengamme. La primera deportació de jueus, des de Royallieu-Compiègne a Auschwitz, va tenir lloc el 27 de març de 1942.

Els arxius del camp no van ser gestionats de manera gens rigorosa, la qual cosa va impedir conèixer amb exactitud la quantitat real de presoners. Es calcula que hi van haver més d'un miler d'espanyols, anomenats despectivament Rotspaniers. El camp va operar de manera continuada des del 1941 al 1944.

Diverses dones catalanes i espanyoles, republicanes exiliades i vinculades a la Resistència Francesa, van sortir, o van fer parada a Royallieu-Compiègne, algunes venien d'altres presons en els «trens de la mort» en direcció a Dachau, o altres camps, principalment a Ravensbrück, com ara Neus Català, Maria del Carme Gardell, Sabina Bartolí Gardell, Dolors Casadellà Puig, Coloma Seró, Generosa Cortina Roig, Mercè Núñez Targa, Constança Martínez Prieto, Dolors Guillaumes Guitart, Conxita Grangé Beleta, Elvira Ibarz Ibarz o Maria Castelló Ibarz.

Després de la Segona Guerra Mundial L'últim comboi va sortir el 17 d'agost de 1944 i el camp va ser alliberat per les tropes americanes l'1 de setembre del mateix any. Després va ser tancat i es va mantenir inaccessible al públic fins a principis del 2008, quan s'hi va inaugurar un monument commemoratiu.

Memorial El 23 de febrer de 2008 es va obrir al públic el Monument a l'Internament i la Deportació (Mémorial de l'internement et de la déportation Camp de Royallieu), situat en l'antic emplaçament del camp de Compiègne. Durant el recorregut es poden veure els barracons, les estances i també elements decoratius com ara un mur amb els noms dels presoners i una ruta simbòlica d'escapament i un jardí del record.

Referències

Categoria:Camps de concentració nazis Categoria:França de Vichy