"Viatge al centre de la TARDIS" (títol original en anglès "Journey to the Centre of the TARDIS")Viatge al centre de la TARDIS a Doctor Who Català, subtitulat al català és el desè episodi de la setena sèrie de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who. Va ser emès per primer cop per la BBC el 27 d'abril de 2013. Va ser escrit per Stephen Thompson i dirigit per Mat King.
En l'episodi, el viatger en el temps alienígena el Doctor (Matt Smith) obliga un equip de rescat i salvament (interpretat per Ashley Walters, Mark Oliver, i Jahvel Hall) a rescatar la seva companya Clara Oswald (Jenna-Louise Coleman). La Clara es perd a les entranyes de la TARDIS —una nau espacial i màquina del temps dotada de consciència pròpia— després que els motors resultin danyats pel raig tractor de l'equip de rescat.
La història va sorgir de la frustració del productor executiu Steven Moffat amb l'aventura de 1978 The Invasion of Time aquella història pretenia explorar l'interior de la TARDIS, però es va haver de reduir d'escala per problemes pressupostaris. L'episodi es va rodar gairebé íntegrament als estudis Roath Lock. Va tenir una audiència de 6,5 milions d'espectadors i va rebre crítiques que oscil·laven entre el to positiu i el mixt.
Argument La TARDIS és atrapada pel raig tractor magnètic d'una nau de salvament espacial, fet que la danya. La Clara demana a l'Onzè Doctor que la repari, però ell afirma que no existeix cap "gran botó amigable" capaç d'arreglar-ho tot. La Clara veu un estrany dispositiu amb forma d'ou rodolant per terra i intenta agafar-lo, però es crema la mà. La nau sacseja violentament i tots dos cauen en la foscor.
El Doctor es desperta a bord de la nau de salvament, tripulada pels germans Van Baalen: en Gregor, en Bram i en Tricky. El Doctor obliga els germans a cooperar amb ell per rescatar la Clara. En Gregor ordena a en Bram que comenci a desmantellar la consola, moment en què aquest mor a mans d'una criatura humanoide ossificada. La TARDIS atrapa en Gregor, en Tricky i el Doctor en un bucle de passadissos per evitar el robatori dels seus sistemes. El Doctor recupera la Clara i descobreix que els motors de la TARDIS estan danyats a causa d'una fuita temporal provocada per l'incident; han d'anar a la sala de màquines per evitar que explotin.
El Doctor confessa que les criatures ossificades que van matar en Bram i van perseguir la Clara provenen del futur, i intenta evitar que aquest futur esdevingui realitat. Tanmateix, en Gregor i en Tricky entren en contacte amb les seves versions futures i es transformen en la criatura ossificada conjunta que havien vist anteriorment. El Doctor i la Clara fugen cap al motor. El Doctor, creient que moriran, demana a la Clara que expliqui qui és i com és possible que hagi mort dues vegades abans. La Clara no ho entén, i el Doctor s'adona que ella no té cap record de les seves trobades anteriors i que, simplement, és una noia jove.
En arribar a la sala de màquines, descobreixen que el motor ha explotat, però que la TARDIS ha situat la sala en un estat d'estasi temporal com a mesura de seguretat. La Clara es mira la mà i veu que les marques de la cremada han format unes paraules: "gran botó amigable". El Doctor s'adona que han de tornar al moment del desastre i activar el comandament a distància del raig tractor —el dispositiu que la Clara havia agafat— per aturar el raig i evitar la catàstrofe. El Doctor travessa una escletxa temporal i lliura el comandament a la seva versió més jove, indicant-li que premi el botó marcat com a "gran botó amigable". El temps es reinicia i torna al moment anterior als esdeveniments de l'episodi. La TARDIS desapareix de l'escàner dels Van Baalen i el Doctor i la Clara continuen el seu viatge; la Clara no recorda la conversa que ha tingut amb el Doctor.
Producció miniatura|El decorat de la TARDIS El guionista principal i productor executiu Steven Moffat va proposar la idea d'un episodi en què es descobreix el centre de la TARDIS al guionista Stephen Thompson. Thompson va explicar que això es devia al fet que Moffat estava "obsessionat" amb la història de 1978 The Invasion of Time, que s'ambientava a la TARDIS però no va comptar amb nous decorats construïts als estudis; en canvi, la història es va haver de rodar en un hospital en desús. Thompson també s'interessava per les matemàtiques i va comentar: "tot allò que implica geometria multidimensional m'entusiasma". Moffat va deixar que Thompson desenvolupés la resta de la història. Inicialment, Thompson havia previst que la TARDIS es veiés alterada per uns adolescents durant una excursió escolar, però va canviar l'escena perquè hi intervingués un equip de salvament després que Moffat hi posés objeccions. El títol fa referència a la novel·la de ciència-ficció de Jules Verne Viatge al centre de la Terra. És el primer episodi de Doctor Who que inclou "TARDIS" al títol. Inicialment, estava previst que el personatge d'Ashley Walters, Gregor van Baalen, fos un cíborg, i que el personatge de Jahvel Hall s'anomenés Sander en lloc de Tricky. També es va modificar una escena en què la Clara explora una habitació plena de pertinences descartades de companys anteriors; Això es va simplificar perquè ella descobrís la TARDIS de joguina de l'Amy Pond i el bressol del Doctor. Originalment, l'episodi havia de ser l'onzè, en lloc de "L'horror carmesí".
El guió preliminar de l'episodi es va enllestir el juny de 2012. La lectura del guió va tenir lloc el 29 d'agost de 2012 als estudis Roath Lock, després del rodatge de la jornada de "Els ninots de neu". "Viatge al centre de la TARDIS" es va produir de manera independent com a setè bloc de rodatge del calendari de producció. El rodatge es va dur a terme del 4 al 24 de setembre, principalment als platós dels estudis Roath Lock. Les escenes amb la nau dels Hornet es van rodar el 4 de setembre en una nau industrial de Celtic Way, a Newport, mentre que les imatges de la TARDIS sent atrapada pel raig tractor magnètic es van rodar a Roath Lock els dies 4 i 5 de setembre. La majoria de les escenes a l'interior de la TARDIS es van rodar entre el 6 i l'11 de setembre. L'11 de setembre també es va rodar al Castell de Cardiff, que servia d'escenari per a la biblioteca de la TARDIS. El material que incloïa l'Ull de l'Harmonia es va rodar entre el 12 i el 14 de setembre. El rodatge es va interrompre el 17 de setembre perquè la Jenna Coleman estava malalta; aquell dia es van rodar efectes i plans d'inserció. Es va reprendre el rodatge habitual amb la Coleman, amb més plans de la sala de màquines i de la sala de la consola van tenir lloc els dies 18 i 19 de setembre. Les últimes preses de la sala de la consola es van rodar el 24 de setembre. Posteriorment, es van rodar preses d'inserció els dies 18 d'octubre i 27 de novembre. L'última presa va correspondre a l'escena en què el Doctor i la Clara entren a la zona defensiva de la sala de màquines de la TARDIS; es va rodar el 28 de novembre a la pedrera d'Argoed Isha, a la Vale of Glamorgan.
L'actor convidat Ashley Walters va tenir un conflicte amb els productors el primer dia de rodatge quan va publicar a Twitter una foto seva amb el vestuari i dins la caravana, acompanyada de la paraula "space" (espai). La imatge es va retirar immediatament.
Emissió i recepció Emissió i audiència L'episodi es va emetre per primera vegada al Regne Unit a BBC One el 27 d'abril de 2013. Les dades d'audiència immediates van mostrar que 4,9 milions d'espectadors van veure l'episodi en directe. Quan es van calcular les xifres definitives d'audiència, la dada va pujar a 6,5 milions, convertint-lo en el setè programa més vist de la setmana a BBC One. A més, "Viatge al centre de la TARDIS" va rebre 1,19 milions de sol·licituds a la plataforma en línia BBC iPlayer durant els quatre dies que va estar disponible a l'abril, fet que el va situar com el desè programa més vist del servei aquell mes. Va rebre un Appreciation Index de 85.
Recepció de la crítica "Viatge al centre de la TARDIS" va rebre crítiques que oscil·laven entre les mixtes i les positives. Dan Martin, de The Guardian, va opinar que el final molestaria els seguidors per burlar-se'n "audaçment" i que l'episodi, "de manera frustrant... fa avançar l'arc narratiu per després tornar directament al punt de partida". Va elogiar l'aspecte "inquietant" de l'episodi i va escriure que l'actuació dels actors convidats va salvar la trama poc desenvolupada dels tres germans. Morgan Jeffery de Digital Spy va puntuar l'episodi amb cinc estrelles de cinc; el va descriure com "una autèntica delícia per als fans de Doctor Who" i també per als espectadors ocasionals, i va afirmar que la resolució no era "només un acudit recurrent, sinó un gir temporal de reinici que realment funciona tant a nivell lògic com dramàtic, i que no dona la sensació de ser un recurs fàcil". També va lloar els valors de producció, considerant-los una millora respecte a episodis anteriors. Tanmateix, va opinar que la naturalesa de la trama no permetia a la Clara fer gaire cosa més que córrer i cridar.
Mark Snow, dIGN, va puntuar "Viatge al centre de la TARDIS" amb un 8,5 sobre 10. Es va mostrar decebut per la quantitat de temps que passaven als passadissos, però va valorar positivament el monstre. Va lloar l'enfrontament entre el Doctor i la Clara, tot i que va criticar que quedés anul·lat per un final de tipus deus ex machina que, sens dubte, dividiria l'opinió del públic. Patrick Mulkern, crític de Radio Times, va descriure l'episodi com "una aventura raonablement entretinguda i lúdica sobre les complexitats del temps, amb molts detalls encertats". Tot i que va elogiar l'escenografia i l'actuació de Coleman, hauria preferit un estil més coherent per a la TARDIS —com el de la sèrie clàssica— i va qualificar els tres germans de "colla de beneits singularment ineptes". Neela Debnath de The Independent va escriure que l'episodi era "divertit" però, sobretot, "una excusa per explorar la [TARDIS]", amb una trama poc sòlida i tres personatges secundaris pels quals era difícil sentir interès. Va escriure que "l'estètica aporta valor a aquesta aventura, en particular la biblioteca del Doctor".
Escrivint per SFX, Dave Golder va puntuar "Viatge al centre de la TARDIS" amb tres estrelles de cinc. Va criticar especialment l'argument per ser "mitjà" i "una aventura de ciència-ficció força convencional i típica —amb corredors i persecucions— que culmina amb un final de "botó de reinici" molt oportú". Va considerar que l'episodi deixava escapar moltes oportunitats i va qualificar els tres germans de "insulsos i fàcils d'oblidar". Gavin Fuller de The Daily Telegraph va puntuar l'episodi amb una estrella i mitja; també hi va veure «oportunitats perdudes» i va opinar que semblava «una reedició d'elements antics de "Doctor Who"». Fuller va escriure que «l'únic aspecte positiu era l'evolució conflictiva de la relació entre el Doctor i la Clara», però va opinar que això «ni de bon tros bastava per salvar un episodi extremadament avorrit».
Graham Kibble-White en va fer una crítica majoritàriament negativa a la revista Doctor Who Magazine. Va descriure l'episodi com una obra «centrada exclusivament en l'emoció i l'espectacle». Tanmateix, es va queixar que l'episodi mancava de matisos o subtilesa, i va qualificar els germans Van Baalen de «germans amb la pitjor interpretació de la sèrie des dels bessons Sylvest», a més de descriure la revelació que en Tricky no era un androide com un dels «punts de la trama més estúpids de la història de Doctor Who». A més, va criticar que l'amenaça fictícia del Doctor de destruir la TARDIS resultava poc coherent amb el seu caràcter. Tanmateix, va admetre que «la banda sonora sublim de Murray Gold manté la cohesió del conjunt» i, més tard, va descriure la història com una «diversió grandiosa, sorollosa i sense pretensions».
Referències
Enllaços exters
Categoria:Episodis de Doctor Who Categoria:Episodis de sèries de televisió del 2013