Bad Saulgau és una ciutat-balneari situada al centre de l'Alta Suàbia. Amb una població de 17.824 habitants és la ciutat més gran del districte de Sigmaringen. Abans de l'any 2000 era coneguda com a Saulgau. La ciutat va ser la seu del districte (oberamst) administratiu de Saulgau fins al 1934, del districte (kreis) de Saulgau entre el 1934 i el 1938, i fins al 31 de desembre de 1972 fou centre administratiu de l'antic districte de Saulgau. Des de 1990, la ciutat va rebre la designació oficial de localitat amb aigües medicinals i instal·lacions balneàries i, des de l'any 2000, incorpora el nom "Bad" (balneari).Rund um das Kloster Sießen. S. 37–39. In: Wanderbar …die schönsten Routen. Erlebnis Kreis Sigmaringen. Landratsamt Sigmaringen, Druckerei Schönebeck, Meßkirch 2004.
Etimologia En la primera menció documentada apareix Sulaga l'any 819. En el dialecte local, el lloc encara s'anomena Sulga. El nom deriva del plural de la paraula de l'alt alemany antic "sūlag", que significa "porquera". El significat encara és present avui dia en el terme "Suhlen": tolls o bassots d'aigua on s'hi revolquen els senglars. Per tant, el nom de la ciutat fa referència a la seva ubicació a les terres baixes de la vall de Schwarzach.
Geografia Localització Bad Saulgau és al nord de la boscosa carena de Wagenhart i a pocs quilòmetres a l'oest-nord-oest de l'Atzenberger Höhe, entre el Danubi i el llac de Constança, al Schwarzach, un afluent del Danubi. La conca hidrogràfica europea, que separa les conques dels rius Rin i Danubi, travessa el districte de Lampertsweiler. L'aigua dels rierols que flueixen cap al sud desemboca al Rin, i l'aigua dels rierols que flueixen cap al nord desemboca al Danubi. La ciutat es troba a la Ruta dels Balnearis de Suàbia, la Ruta dels Molins de l'Alta Suàbia i la Ruta Barroca de l'Alta Suàbia.Von der Kreuzkapelle zur Europäischen Wasserscheide. S. 40 f. In: Wanderbar …die schönsten Routen. Erlebnis Kreis Sigmaringen. Landratsamt Sigmaringen, Druckerei Schönebeck, Meßkirch 2004.
Districtes de la ciutat Bad Saulgau intregra els districtes del ciutat central: Bernhausen, Engenweiler, Nonnenweiler, Schwarzach i Wilfertsweiler, i els 13 districtes de Bierstetten (amb Steinbronnen), Bolstern (amb Heratskirch i Wagenhausen), Bondorf, Braunenweiler (amb Figels, Krumbach, Obereggatsweiler), Fritereggatsweiler i Unberggatsweiler. Fulgenstadt, Großtissen (amb Kleintissen), Haid (amb Bogenweiler i Sießen ), Hochberg (amb Luditsweiler), Lampertsweiler (amb Rieden), Moosheim, Renhardsweiler i Wolfartsweiler.
Municipis veïns Bad Saulgau limita amb els següents municipis (en sentit horari, començant pel nord):
Ertingen, Riedlingen, Allmannsweiler, Bad Buchau
Dürnau, Bad Schussenried (tots dos al districte de Biberach)
Ebersbach-Musbach, Boms, Eichstegen, Hoßkirch (tots al districte de Ravensburg )
Ostrach, Hohentengen, Herbertingen (tots al districte de Sigmaringen )
Àrees protegides Bad Saulgau és en part dins de l'àrea de conservació natural i paisatgística Booser-Musbacher Ried que forma part de l'espai Natura 2000 "Zones humides al voltant d'Altshausen". Altres zones paisatgístiques protegides a Bad Saulgau són:
l'antic castell a prop de Friedberg el Sießener See Schiller- i Kaiserhöhe el Ried al sud de Luditsweiler el Rosengarten la zona paisatgística prop de la Frauenkapelle l'Öhmdwiesen, el turó 646 m. al sud de Haid el Michelsbühlhöhe.
Història Durant l'època dels ducats, Saulgau formava part del Ducat de Suàbia. L'emperador Frederic II va concedir a Saulgau els drets de vila el 1239, i el rei Rodolf I li va atorgar els drets de mercat el 1288. El 1299, Saulgau va passar a mans de la Casa d'Habsburg i es va convertir en una vila administrativa de l'Àustria Anterior, dins dels territoris austríacs del Danubi
Durant la cacera de bruixes, es van dur a terme 46 judicis de bruixes a la ciutat de Saulgau entre 1518 i 1684, amb 29 execucions i dos desterraments. Es desconeix el resultat d'altres procediments. Els dos judicis per bruixes contra Anna Persauter el 1666 i el 1672, que van acabar amb tortura i la seva decapitació, van esdevenir particularment coneguts.Namen der Opfer der Hexenprozesse / Hexenverfolgung in Bad Saulgau. (PDF; 27 kB), abgerufen am 9. Mai 2016
Com a part de la reorganització d'Europa per part de Napoleó Bonaparte, Saulgau va passar a formar part del Regne de Württemberg el 1805 amb la Pau de Pressburg, que es va establir el 1806. Saulgau fou la seu de l'oficina del districte homònim. El 1869, amb la construcció de la línia ferroviària Herbertingen-Isny, la ciutat quedà connectada a la xarxa dels Ferrocarrils Reials de l'Estat de Württemberg .
Un terratrèmol va afectà la ciutat el 27 juny de 1935 i 6.250 edificis van patir danys. Els danys causaren unes pèrdues de 0,75 milions de Reichsmarks.
El 1934, l' Oberamt Saulgau va ser rebatejat com a Kreis Saulgau. El 1938, els districtes de Saulgau i Riedlingen es van fusionar per formar el nou Landkreis Saulgau .
Durant la Segona Guerra Mundial, Luftschiffbau Zeppelin GmbH va gestionar un camp de concentració vinculat al de Dachau a la vora de l'estació de tren. Els components del míssil balístic de combustible líquid Aggregat 4 (Vergeltungswaffe 2, abreujat V2 ) es van produir en aquest camp.Georg Metzler: „Geheime Kommandosache“. Raketenrüstung in Oberschwaben. Das Außenlager Saulgau und die V2 (1943–1945). Bergatreute 1996Albert Knoll: Saulgau. In: Wolfgang Benz, Barbara Distel (Hrsg.): Der Ort des Terrors. Geschichte der nationalsozialistischen Konzentrationslager. Band 2: Frühe Lager, Dachau, Emslandlager. C.H. Beck, München 2005, , S. 477–480. Fins a 400 presoners de camps de concentració van ser obligats a realitzar treballs en captiveri i 43 van morir-hi. Al monument als caiguts del cementiri municipal, hi ha dues plaques que commemoren les víctimes de les dues guerres mundials. Un monument inaugurat el 2005 també commemora el camp i les seves víctimes al seu antic emplaçament.Jürgen Witt: Gedenken an Opfer der NS-Tyrannei. Nazi-Verfolgung in der Region. In: Südkurier, 29. Januar 2015.Gedenkstätten für die Opfer des Nationalsozialismus. Eine Dokumentation. Band I. Bonn 1995, , S. 74.
Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Saulgau va restar sota la zona d'ocupació francesa el 1945 i el 1947 passà a formar part del nou estat de Württemberg-Hohenzollern. Es fusionà amb l'estat de Baden-Württemberg el 1952.
La ciutat del districte de Saulgau va passar a formar part del districte de Sigmaringen el 1973, com a part de la reforma del districte, i ara és la ciutat més gran del districte. L'1 de gener de 1975 es van incorporar a Saulgau els municipis, independents fins aleshores: Bierstetten, Bolstern, Bondorf, Braunenweiler, Friedberg, Fulgenstadt, Großtissen, Haid, Hochberg, Lampertsweiler, Moosheim, Renhardsweiler i Wolfartsweiler.
Agermanament de ciutats Chalais al departament de Charente, França, des de 1981 Himmelberg a Caríntia, Àustria, des del 2006
A més, hi ha contactes amistosos amb Kobe al Japó.
Cultura i llocs d'interès Bad Saulgau és dins de la Ruta Barroca de l'Alta Suàbia, la ruta de les cases d'entramat de fusta d'Alemanya la Ruta de d'avingudes arbrades Alemanya i la Ruta dels Balnearis de Suàbia.Ferienstraßen. In: Schwäbische Alb Tourismusverband (Hrsg.): Schwäbische Alb! hin-reisend natürlich the nature place to go. Bad Urach 2010, S. 10 f.
Turisme i balnearis El turisme i les activitats turístiques són pilars importants de l'economia de la ciutat. Segons l'Oficina Estatal d'Estadística, el nombre de pernoctacions registrades a Bad Saulgau va augmentar de 228.947 el 2008 a 253.051 el 2009. Segons les estadístiques de la ciutat, una gran part d'aquest resultat és atribuïble a les pernoctacions a les clíniques, que van passar de 168.078 el 2008 a 195.141 el 2009. De totes les pernoctacions registrades al districte de Sigmaringen, el 45,4 per cent van ser a Bad Saulgau.Übernachtungszahlen in der Kurstadt steigen um 9,5 Prozent. Kreis profitiert von der Stärke Bad Saulgaus. In: INFO. Die regionale Wochenzeitung, 26. Mai 2010.Nicht nur Störche residieren gerne in Bad Saulgau. In: Südkurier, 27. Mai 2010.
Empreses locals Claas Saulgau GmbH (anteriorment Bautz ); fabricant de màquines de recol·lecció de farratge Knoll Maschinenbau, fabricant de sistemes de transport i filtratge, així com bombes Georg Reisch GmbH & Co. KG, empresa constructora dins d'un grup d'empreses que inclou el desenvolupament de projectes i la gestió d'edificis Platz-Haus GmbH, fabricant de cases prefabricades, després de la seva segona insolvència el gener de 2009, és propietat des del març de 2009 del grup bavarès Fuchs&Huber, que inclou el constructor de cases prefabricades FischerHaus des del 2006.Übernahme. Fertighausbauer Platz bekommt Investor. In: Schwäbische Zeitung, 6. März 2009. Bad Saulgau acull les seus de Raiffeisenbank Bad Saulgau eG (cinc sucursals) i Volksbank Bad Saulgau eG (fundada el 1869, amb 22 sucursals).Kurt Loescher: 140 Jahre Volksbank Bad Saulgau. Bankinstitut feiert Jubiläum mit rund 500 Gästen im Stadtforum in Bad Saulgau. 80 Kindergärten wurden dabei mit Schecks beglückt. In: Südkurier, 10. Oktober 2009.
Categoria:Ciutats de Baden-Württemberg Categoria:Municipis de Baden-Württemberg Categoria:Articles amb traduccions sense revisar
Referències