La Cort de Girona de 1321 fou una convocatòria de la Cort General de Catalunya celebrada a Girona durant l'estiu de 1321, sota el regnat de Jaume II. Entre els principals assumptes tractats hi hagué la preparació de la futura conquesta de Sardenya, empresa que la Corona iniciaria militarment el 1323. Les constitucions de la Cort General foren promulgades el 14 d'agost de 1321 al claustre de la Catedral de Girona.

Context Jaume II havia rebut del papa Bonifaci VIII el 1297 la investidura del regne de Sardenya i Còrsega, però durant més de dues dècades la Corona ajornà l'ocupació efectiva de Sardenya per les dificultats polítiques, militars i financeres que comportava l'empresa i per la resistència que era previsible trobar-hi, especialment per part de Pisa. A començament de la dècada de 1320, el rei intensificà els preparatius diplomàtics i militars per materialitzar la concessió pontifícia.

La Crònica de Pere el Cerimoniós assenyala que Jaume II acudí a Girona i hi celebrà una cort general dels catalans, a la qual assistí també Sanç I de Mallorca. Segons la crònica, a la reunió «es tractà lo viatge de Sardenya» i el rei de Mallorca oferí al d'Aragó ajuda en galeres i diners per a l'expedició.

Celebració La Cort se celebrà durant l'estiu de 1321. La documentació de l'itinerari reial situa Jaume II a Girona entre el 19 de juny i el 19 d'agost, i les constitucions resultants de la reunió estan datades el 14 d'agost de 1321. El text conservat precisa que els acords foren adoptats en la cort general reunida a Girona, «en la claustra de la seu de la dita ciutat», és a dir, al claustre de la catedral.

La presència de la Cort General a Girona també és documentada per les despeses de la casa reial. El 10 de juliol Jaume II reconegué, entre altres pagaments, 435 sous barcelonesos destinats a Jaume i Antoni, trompeters de València, i a Pericó, tabaler, que havien acudit a les Corts gironines, així com pagaments a músics vinculats a Sanç de Mallorca i al rei Robert I de Nàpols. Aquesta documentació testimonia també el component cerimonial que acompanyava la reunió.

Girona vivia aleshores una etapa de creixement urbà i havia esdevingut una de les principals ciutats del Principat. Les fonts historiogràfiques locals situen expressament la Cort de 1321 als claustres de la catedral i relacionen la convocatòria amb els preparatius per a la conquesta de Sardenya.

Acords La participació de Sanç I de Mallorca tenia una importància especial per a Jaume II, que cercava recursos dels diferents territoris vinculats a la Corona per poder emprendre l'expedició a Sardenya. La Crònica de Pere el Cerimoniós afirma que Sanç oferí galeres i una aportació econòmica per a l'expedició. La conquesta no començà efectivament fins al 1323, quan la flota comandada per l'infant Alfons, fill i hereu de Jaume II, salpà cap a Sardenya. La reunió de Girona constitueix, per tant, un dels episodis de preparació política de l'empresa sarda, però no s'ha de confondre el debat desenvolupat a la Cort General amb la campanya militar posterior. La conquesta s'allargà entre 1323 i 1326 i implicà una complexa confrontació amb els interessos pisans a l'illa.

La Cort no es limità, però, a la qüestió de Sardenya. Se'n conserva una acta datada el 14 d'agost de 1321 que consta de 29 capítols. En aquests, Jaume II confirmà als catalans dels diferents estaments disposicions aprovades en corts anteriors pels seus predecessors Pere el Gran i Alfons el Franc, així com constitucions que ell mateix havia acordat en diverses corts de Barcelona i a la Cort de Lleida de 1301.

El text incorporà també addicions, modificacions i aclariments de disposicions anteriors i aprovà nous capítols. Jaume II ordenà als seus oficials que observessin i fessin observar aquestes normes, i l'infant Alfons, en qualitat de procurador general del rei, també les jurà. D'aquesta manera, la reunió gironina s'inscrigué en el procés d'acumulació i confirmació de les constitucions pactades entre la reialesa i els estaments catalans.

Entre les qüestions regulades per les disposicions de Girona hi havia aspectes relacionats amb l'administració de justícia. La historiografia jurídica ha documentat, per exemple, que a petició de la Cort Jaume II autoritzà que la cort del veguer de Vilafranca del Penedès pogués disposar d'un assessor, malgrat que anteriorment no hi fos habitual aquesta figura.

Documentació Les constitucions de la Cort de Girona de 1321 han arribat almenys a través de dos testimonis manuscrits conservats a la Real Biblioteca del Monestir d'El Escorial. Un es troba al manuscrit Z.III.14, als folis 42-45, i l'altre al manuscrit O.I.12, als folis 156rb-165ra. Aquest darrer presenta el text sota la rúbrica «La Cort de Gerona tenguda per lo molt alt senyor en Jacme Rey d'Aragó» i conserva la datació de l'acte al claustre de la seu gironina el 14 d'agost de 1321.

La documentació fou publicada també per la Real Academia de la Historia a la primera part del primer tom de Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña, on els textos corresponents a aquesta cort ocupen les pàgines 248-272.

Un dels manuscrits dels Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya, avui conservat a la Biblioteca Nacional de França (ms. Lat. 4670 A, f. 233), inclou una miniatura que encapçala precisament el text de les Corts de Girona de 1321 i representa Jaume II presidint l'assemblea. És la darrera cort general il·lustrada en aquest còdex i constitueix una representació gairebé contemporània de la reunió.

Referències

Girona (1321) Categoria:Història de Girona