Jaume Jaume Rosselló, més conegut com el capità Jaume (Manacor, 2 de maig de 1885 – 17 de juny de 1949), va ser un oficial de l'exèrcit i dirigent de Falange a Manacor. Després del cop militar de juliol de 1936 va ser nomenat batle del municipi, i diverses fonts l'assenyalen com un dels principals responsables de la repressió que hi va tenir lloc durant la Guerra Civil.

Trajectòria a l'exèrcit Tenia denou anys quan, el juliol de 1904, va entrar com a voluntari en un batalló de caçadors. En pocs anys va arribar a sergent i va compaginar la carrera militar amb la docència en una escola de topografia. Destinat successivament a diverses unitats d'infanteria, tant a les Balears com a la Península, va obtenir el grau de tinent el 1919. Entre 1922 i 1923 va combatre al Marroc, i el març de 1929 va ser promogut a capità.

Poc després de l'arribada de la República va demanar el retir voluntari que oferia la reforma militar d'Azaña, i va deixar el servei actiu a final de juliol de 1931.

Dirigent falangista Es va afiliar a Falange el febrer de 1934, i va ser el primer militant del partit a Manacor. Com a seu local va utilitzar l'escola militar que ell mateix dirigia, situada just davant del local d'Esquerra Republicana. El gener de 1936 va organitzar al Teatre Principal de Manacor el primer acte públic de Falange a Mallorca.

La primavera de 1936 va passar unes setmanes a la presó de Manacor juntament amb altres falangistes del poble. Un cop alliberat, va visitar Alfonso de Zayas, cap provincial del partit, que estava tancat al castell de Sant Carles. D'aquella trobada en va sortir designat responsable de Falange al partit judicial de Manacor, un càrrec que no podia exercir obertament per la seva condició de militar.

Amb l'inici de la sublevació, es va posar al capdavant dels falangistes manacorins i va tornar al servei actiu. El 20 de juliol de 1936 va substituir al capdavant de l'Ajuntament el batle republicà Antoni Amer, «Garanya». Més endavant també va formar part de la comissió gestora de la Diputació Provincial de les Balears.

Quan les tropes republicanes d'Alberto Bayo van desembarcar a la costa de llevant, el 16 d'agost, va encapçalar el primer grup de falangistes enviat a Portocristo. Després, durant les setmanes de combats, va tenir sota el seu comandament una columna de milicians de Manacor. Va deixar la batlia i el càrrec provincial l'octubre de 1936; segons Nadal, el darrer dia del mes.

Diverses fonts l'assenyalen com a responsable de la repressió que va seguir a la retirada republicana. Va participar en la persecució dels republicans que no havien pogut reembarcar i el vinculaven a la fase més violenta de la repressió. Altres autors matisen aquesta atribució. L'historiador Antoni Tugores considera que a Manacor es va tendir a imputar-li tots els crims, i que això hauria deixat en segon terme altres responsables, com Emilio Ramos Unamuno, cap del comandament militar contra el desembarcament. El mateix autor situa el període de repressió més intensa a Mallorca durant el mandat del governador civil Mateu Torres Bestard, entre l'octubre de 1936 i el maig de 1937.

Després de la guerra A final de 1936 va ser destinat a Palma. Més tard va exercir de jutge militar a Eivissa, on també va dirigir la defensa antiaèria, i a Manacor. El 1941 va passar a la reserva. Al llarg de la seva carrera va rebre diverses distincions militars, entre les quals l'orde de Sant Hermenegild i condecoracions per la campanya del Marroc i per la Guerra Civil.

Va morir a Manacor el juny de 1949, als 64 anys, després de patir durant molt de temps una afecció cardíaca.

Referències

Bibliografia complementària

Enllaços externs

Categoria:Batles de Manacor Categoria:Falangistes Categoria:Militars mallorquins contemporanis Categoria:Morts a Manacor Categoria:Polítics balears morts al segle XX Categoria:Polítics balears nascuts al segle XIX Categoria:Mallorquins del segle XIX