L'atemptat contra el Lloc de Govern de Tifariti va ser una acció armada del Front Polisario que va tenir lloc el 17 de desembre de 1974 a Tifariti, Sàhara Espanyol.
Atac A la nit del 17 de desembre de 1974 va ser tirotejat el Lloc de Govern de Tifariti pel Front Polisario, qui a més tenien com a objectiu el segrest de l'intèrpret Hamudi Uld Kureina. Els atacants procedien de Mauritània, cap a on es van replegar després de l'atac. A la seva captura va acudir una patrulla de la Policia Territorial de Smara, que va ser emboscada i atacada amb metralladores el dia 18 en la zona de Gleibat Akyeyemat i Gor le Freinina (Mauritània). Davant les difícils condicions per a contrarestar l'atac, aquesta va sol·licitar reforços i mitjans aeris per a suport i evacuació. Es va sumar a l'acció una patrulla de l'Agrupació de Tropes Nòmades (ATN) des de Smara i una Secció de la 3a Companyia de la IX Bandera del 4t Terç, constituïda com d'Operacions Especials des del 23 de març de 1972, al comandament del tinent Cuesta Núñez. Durant la nit el Front Polisario va abandonar aparentment la zona, a excepció de tres dels seus membres, que van ser capturats en el matí del 19 per la Secció helitransportada de la 1a Companyia de la VII Bandera del Terç 3r, al comandament del tinent Alonso Marcili. Durant el replegament van ser novament tirotejats en el barranc, on va morir en l'acte el sergent Carazo i foren ferits el cap Suárez i el legionari Parreira.
Víctimes Va ser mort el sevillà sergent Francisco José Carazo Orellana. Havia rebutjat el permís que tenia per casar-se per a entrar en acció. A més van ser morts un cap i quatre agents natius de la Policia Territorial. El cap Jesús Suárez González va ser ferit per trets al peu i l'ull, i el legionari Antonio Parreira Horta en el maluc i el braç. A més va ser ferit el soldat operador de radi de la ATN José Luis Maceiras Prieto, al costat d'un cap i set agents natius de la Policia Territorial. Al mort i a alguns dels ferits els van ser concedides les Creus del Mèrit Militar amb distintiu vermell.
Conseqüències La informació pública sobre aquest atac, produït durant el tardofranquisme, va ser controlada per les autoritats. El Front Polisario va continuar atacant a espanyols, especialment en relació amb les mines de Fos Bucraa i, després de la invasió del Marroc del Sàhara espanyol, a pesquers espanyols en el banc canari saharià, com el Junquito o la patruller Tagomago. Aquest atac no va tenir conseqüències penals per al Front Polisario. No va haver-hi reparació a les víctimes per part del Front Polisario. A més, en 2017 la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior de Juan Ignacio Zoido, va afirmar que Front Polisario no era una organització terrorista, la qual cosa va suposar que en 2019 l'Audiència Nacional denegués al sergent Carazo l'estatus de víctima del terrorisme.
Referències
Categoria:Esdeveniments del 1974 Categoria:Història del Sàhara Occidental