Harold Samuel (Londres, 23 de maig de 1879 – Hampstead, Londres, 15 de gener de 1937) fou un pianista, pedagog i compositor anglès, especialment conegut per la seva interpretació de l'obra per a teclat de Johann Sebastian Bach. Va ser una de les figures que més contribuïren, durant les primeres dècades del segle XX, a recuperar per al repertori pianístic modern les grans obres de Bach en la seva forma original.
Formació Samuel estudià al Royal College of Music de Londres, on fou alumne de piano d'Edward Dannreuther i de composició de Charles Villiers Stanford. Posteriorment tornà a la mateixa institució com a professor de piano.
Des de ben jove mostrà un interès especial per la música de Bach. Va arribar a memoritzar pràcticament tota la seva producció per a teclat i va construir bona part de la seva identitat artística al voltant d'aquest repertori.
Carrera El seu debut londinenc es produí a finals del segle XIX, i una de les obres amb què es donà a conèixer foren les Variacions Goldberg, BWV 988, que en aquella època encara eren poc habituals en els recitals de piano britànics. Durant els primers anys de carrera compaginà l'activitat concertística amb la docència, l'acompanyament de cantants i instrumentistes i el treball com a repertorista.
El gran impuls de la seva carrera com a solista arribà després de la Primera Guerra Mundial. El 1919 oferí a Londres un recital íntegrament dedicat a Bach i, el 1921, organitzà una setmana de sis recitals consecutius centrats en l'obra per a teclat del compositor. Els programes incloïen suites, partites, tocates, invencions, preludis i fugues i les Variacions Goldberg. L'èxit d'aquests concerts contribuí a establir una tradició anual de recitals bachians i a augmentar l'interès del públic britànic per interpretar Bach al piano sense les adaptacions romàntiques que havien estat habituals durant el segle XIX.
A partir de 1924 començà a actuar regularment als Estats Units, on també presentà cicles dedicats a Bach. Va realitzar gires per diversos països i consolidà una reputació internacional com a especialista en aquest repertori.
Bach i estil interpretatiu Samuel fou un dels primers pianistes del segle XX a dedicar programes sencers exclusivament a Bach, en una època en què moltes de les grans obres per a teclat del compositor encara no eren habituals a les sales de concerts. La seva aproximació tendia a evitar les grans llibertats expressives pròpies de la tradició romàntica i cercava una interpretació més clara, estructurada i fidel a la partitura.
El seu repertori no es limitava, però, a Bach. Les seves interpretacions de Johannes Brahms també van ser apreciades, i el 1925 estrenà el Concert per a piano de Herbert Howells.
Docència Samuel desenvolupà una activitat pedagògica important tant al Royal College of Music com de manera privada. Entre els seus alumnes hi hagué Benjamin Britten, que estudià piano amb ell entre 1928 i 1930. Britten el tenia en una gran consideració com a intèrpret de Bach; després d'escoltar-lo interpretar un concert en re menor del compositor el 1930, deixà constància de la forta impressió que li havia causat.
També fou professor del compositor i pianista Howard Ferguson, a qui descobrí quan encara era adolescent en un concurs musical a Belfast. Samuel es va oferir a supervisar-ne la formació a Londres i el preparà per a l'ingrés al Royal College of Music. Entre altres alumnes seus també hi hagué la compositora Elizabeth Poston.
Edicions i composició Samuel participà en projectes editorials relacionats amb el repertori pianístic. Col·laborà especialment en una edició d'El clavecí ben temperat de Bach preparada per Donald Francis Tovey per a l'Associated Board of the Royal Schools of Music, aportant-hi les digitacions.
Com a compositor va escriure peces per a piano, cançons i música de cambra. Entre les obres conservades hi ha Three Light Pieces per a clarinet i piano. També va escriure la comèdia musical Hon'ble Phil.
Importància La importància de Samuel rau sobretot en la recuperació de Bach com a compositor central del repertori pianístic modern. Els seus cicles londinencs de 1921 van contribuir decisivament a crear una demanda per les obres de teclat de Bach interpretades íntegrament i en la seva forma original.
La seva activitat se situa en el mateix procés de renovació interpretativa que, durant la primera meitat del segle XX, va portar pianistes com Walter Gieseking a reconsiderar el repertori anterior al Romanticisme. En el context britànic, Samuel exercí una influència particular tant a través dels concerts com de la docència.
Darrers anys Samuel continuà oferint concerts i realitzant gires fins poc abans de morir. A finals de 1936 emmalaltí mentre tornava d'una gira per Sud-àfrica. Va morir a casa seva, a Hampstead, Londres, el 15 de gener de 1937, als cinquanta-set anys.
Referències
Categoria:Compositors londinencs Categoria:Pianistes londinencs Categoria:Morts a Londres Categoria:Pedagogs musicals anglesos Categoria:Alumnes del Royal College of Music Categoria:Professors del Royal College of Music Categoria:Nascuts el 1879 Categoria:Morts el 1937