va ser un jesuïta basc que va tenir un paper destacat en ocasió del judici de les bruixes de Zugarramurdi, celebrat a Logronyo de 1609 a 1610. En aquella època, Golarte predicava a la zona propera al Baztan (Bera, Etxalar, Lesaka, Arantza, Igantzi, etc.), on molts naturals van ser acusats de bruixeria després d'una caça de bruixes que va provocar el macroprocés de Logronyo i que va continuar uns pocs anys més. Mentre que la majoria dels religiosos de l'època fomentaven aquella persecució, Golarte es va mostrar escèptic amb la febre de la bruixeria i crític amb els mètodes de la Inquisició espanyola. A partir de 1611 va trametre diverses cartes des de Bilbao al Provincial Jesuïta (el coordinador de l'ordre en una província) en què defensava la innocència d'algunes acusades i denunciava els abusos del Sant Ofici. Segons argumentava, moltes de les confessions s'obtenien sota pressió o eren fruit de la imaginació. En aquest sentit, Golarte s'alineava amb les tesis de l'inquisidor Alonso de Salazar y Frías, un dels tres membres del tribunal de Logronyo (els altres dos eren Juan del Valle Alvarado i Alonso Becerra y Holguín) i l'únic que es prenia amb escepticisme totes aquelles acusacions.
Referències
*ZGolarte Categoria:Jesuïtes bascos