El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord. Es tracta de l'estat independent més proper al pol Nord i, per la seva extensió, el segon més gran del món després de Rússia. Políticament és una federació de deu províncies i tres territoris governada com a monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació.
La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i el Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary (que voreja el milió). Passen també de 500.000 habitants les ciutats d'Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.
Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i el Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i la Commonwealth, a més d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès —aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.
Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica, al sud; i a l'oest, (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Groenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Groenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits marins són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic; al nord, amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin; i a l'est, amb l'oceà Atlàntic.
Té molts recursos naturals, entre els quals destaquen el gas natural, el petroli, la fusta, l'alumini, el coure, la indústria química, la maquinària industrial, el paper i el cartró. http://www.analdex.org/eContent/library/documents/DocNewsNo1831DocumentNo1431.PDF A més, té grans aliats, especialment el del seu major soci comercial: els Estats Units. Són molt poques les deficiències del segon país més gran del món, excepte, potser, el seu enorme territori, que —juntament amb la seva baixa densitat de població— el fa una nació que no pot defensar totes les seves fronteres de forma eficient.
Toponímia miniatura|esquerra|Mapa del Canadà El nom del Canadà prové d'una paraula ameríndia (iroquès), canada, que significa «vila» o «assentament». El 1525 els habitants de l'àrea de la ciutat actual de Quebec van fer ús d'aquesta paraula per dirigir Jacques Cartier cap a la vila de Stadacona. Cartier va utilitzar la paraula «Canada» per referir-se no solament a aquesta vila, sinó també a tota l'àrea sota el domini de Donnacona, el cap de Stadacona; el 1547 els mapes van utilitzar aquest nom per referir-se a aquesta regió i les àrees que l'envoltaven.
La colònia francesa del Canadà, Nova França, es va establir al llarg del riu de Sant Llorenç i les costes al nord dels Grans Llacs. Després, sota el domini britànic es va dividir en dues colònies: l'Alt Canadà i el Baix Canadà, que s'unificarien el 1841 com a «Província Britànica del Canadà». Després de la formació de la Confederació, el 1867 es va adoptar el nom «Canadà» per referir-se al domini britànic, amb el nom de «Domini del Canadà».J. E. Hodgetts. 2004. «Dominion». Oxford Companion to Canadian History, Gerald Hallowell, ed. () Toronto: Oxford University Press; p. 183: Des de l'Acta de 1982 el nom oficial és només «Canadà», l'únic nom legal i bilingüe.
Geografia física
El Canadà és situat a la part més septentrional del subcontinent de l'Amèrica del Nord. Limita amb els estats continentals dels Estats Units al sud, i amb Alaska al nord-oest; amb l'oceà Atlàntic a l'est, amb l'oceà Pacífic a l'oest, i amb l'oceà Àrtic al nord. En superfície total (incloent-hi les masses d'aigua), el Canadà és el segon país més extens del món, després de Rússia i el més gran del continent. Des de 1925, el Canadà reclama la porció de l'Àrtida entre el 60 °W i el 141 °W, però aquesta reivindicació no és reconeguda universalment. L'assentament més septentrional del Canadà és l'Estació de les Forces Canadenques d'Alert a l'illa Ellesmere, a 817 km del pol Nord. El Canadà té la costa més llarga del món, de 243.000 km.
miniatura|esquerra|Parc Nacional de Banff miniatura|esquerra|Costa de Nova Escòcia La densitat de població és de 3,5 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més baixes del món. La part més densament poblada del país és el Corredor de la ciutat de Quebec - Windsor, al llarg del riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al sud-est. Al nord d'aquesta regió hi és l'Escut del Canadà, una regió de pedra netejada per l'última edat de gel, rica en minerals i plena de llacs i rius. El Canadà té més llacs que qualsevol altre estat del món i una gran quantitat de les reserves d'aigua dolça del món.
Al Canadà oriental, la majoria de les persones viuen als grans centres urbans a les planes de les terres baixes de Sant Llorenç. El riu Sant Llorenç s'eixampla fins a convertir-se en l'estuari més gran del món, abans de desembocar al Golf de Sant Llorenç. El Golf limita al nord amb l'illa de Terranova i les províncies marítimes al sud. Les províncies marítimes s'estenen cap a l'est sobre els Apalatxes del nord de Nova Anglaterra i la Península de Gaspèsia de Quebec. Nova Brunswick i Nova Escòcia són dividides per la Badia de Fundy, la qual experimenta les variacions de marea més grans del món. Ontario i la Badia de Hudson es troben al centre del Canadà. A l'oest d'Ontario, les Praderies canadenques s'estenen fins a les muntanyes Rocoses, que les separen de la Colúmbia Britànica. miniatura|Mont Robson a les muntanyes Rocoses canadenques Al Canadà nord-occidental, el riu Mackenzie corre des del Gran Llac de l'Esclau cap a l'oceà Àrtic. Un tributari d'un tributari del Mackenzie és el riu Sud Nahanni, llar de les Cascades de Virgínia, amb una altitud molt superior a les Cascades del Niàgara. La vegetació del nord del Canadà varia de les coníferes a la tundra i finalment a les zones desèrtiques àrtiques del nord. Al nord del Canadà continental hi ha l'arxipèlag Àrtic Canadenc que inclou moltes de les illes més grans del món en superfície.
Les temperatures hivernals i estivals del Canadà varien segons la regió. Els hiverns poden ser frígids a moltes regions del país, especialment a l'interior i a les províncies de les Praderes, el clima de les quals és continental, amb temperatures mitjanes de −15 °C tot i que poden arribar a menys de −40 °C. A les regions no costaneres la neu pot cobrir el terra durant sis mesos de l'any. La regió costanera de la Colúmbia Britànica n'és una excepció i gaudeix d'un clima temperat amb hiverns plujosos.
El Canadà és una regió geològicament activa, sísmica, amb la presència de volcans potencialment actius, com ara el Mont Meager, el Mont Garibaldi, el Mont Cayley i el complex volcànic del Mont Edziza.
Història
Les Primeres Nacions i els colonitzadors miniatura|El comerç de pells fou la indústria més important del Canadà fins al Les tradicions de les Primeres Nacions o els amerindis canadencs i els inuit diuen que els pobles aborígens han residit a llurs terres des del començament del temps. Els estudis arqueològics suggereixen que hi havia presència humana al nord del Yukon fa 26.500 anys, i al sud de l'Ontario fa 9.500 anys.
Els europeus hi arribaren per primera vegada quan els vikings s'establiren a L'Anse aux Meadows al voltant del 1000 dC. La costa atlàntica del Canadà fou explorada per John Cabot el 1497 en nom del Regne d'Anglaterra i per Jacques Cartier el 1534 en nom de França; els baleners i pescadors temporals bascos treballaren entre els Grancs Bancs de Terranova i Tadoussac per més d'un segle. L'explorador francès Samuel de Champlain hi arribà el 1603 i establí el primer assentament europeu permanent a Port Royal el 1605 i la ciutat de Quebec el 1608, les quals es convertirien en les capitals d'Acàdia i el Canadà, respectivament. Entre els colons francesos de la Nova França, els canadencs s'assentaren sobretot a la vall del riu Sant Llorenç, mentre que els acadians s'establiren a les actuals províncies marítimes; els mercaders de pells i els missioners catòlics exploraren els Grans Llacs, la Badia de Hudson i les vores del riu Mississipi cap a Louisiana. Amb el temps esclatà la guerra francesa-iroquesa sobre el control del comerç de pells.
Els anglesos establiren assentaments de pescadors a Terranova al voltant del 1610, i colonitzaren les Tretze Colònies al sud. Una sèrie de guerres intercolonials esclataren entre 1689 i 1763. La Nova Escòcia continental passà al control britànic després del Tractat d'Utrecht (1713); el Tractat de París (1763) cedí el Canadà la major part de la Nova França a l'imperi Britànic després de la Guerra Franco-Índia. La Proclamació Reial de 1763 tragué la província del Quebec de Nova França i annexà l'illa del Cap Bretó a la Nova Escòcia. També restringí la llengua i els drets religiosos dels francocanadencs. El 1769, l'illa St. John (en l'actualitat, l'illa del Príncep Eduard) es convertí en una colònia separada. Per prevenir el conflicte amb el Quebec, l'Acta del Quebec de 1774 expandí el seu territori cap als Grans Llacs i al riu Ohio i hi restablí la llengua francesa, la fe catòlica i la llei civil francesa, la qual cosa molestà als residents de les Tretze Colònies del sud, i fou un dels catalitzadors de la Guerra d'Independència dels Estats Units. El Tractat de París (1783) reconegué la independència dels Estats Units i cedí els territoris al sud dels Grans Llacs als Estats Units. Aproximadament, 50.000 lleials a l'Imperi fugiren dels Estats Units i s'establiren al Canadà. Nova Brunswick fou creada en separar-la de la Nova Escòcia com a part de la reorganització dels assentaments dels lleials a les províncies marítimes. Per rebre els immigrants lleials a l'Imperi a la província del Quebec, l'Acta Constitucional de 1791 dividí la província en dues: el Baix Canadà francòfon, i l'Alt Canadà angloparlant, atorgant-les una Assemblea Legislativa pròpia. El Canadà (el Baix i l'Alt) fou el principal front en la Guerra de 1812 entre els Estats Units i l'Imperi Britànic. La defensa del Canadà contribuí al sentiment d'unitat dels nord-americans britànics. La immigració a gran escala al Canadà començà el 1815, principalment de la Gran Bretanya i Irlanda. La indústria de la fusta sobrepassà el comerç de pells en importància durant les primeres dècades del .
Cap a l'autonomia miniatura|esquerra|Els Pares de la Confederació, de Robert Harris El desig d'un govern responsable tingué com a resultat les fallides rebel·lions de 1837 i 1838. El Report Durhman recomanava la creació d'un govern responsable i l'assimilació dels francocanadencs a la cultura britànica. L'Acta d'Unió de 1840 uní les dues províncies del Baix i l'Alt Canadà en una sola Província Unida del Canadà. Els francocanadencs i els anglocanadencs participaren tots junts en l'Assemblea per restaurar els drets francesos. El govern responsable o l'autonomia fou establerta a totes les províncies nord-americanes britàniques el 1849.
La signatura del Tractat d'Oregon per la Gran Bretanya i els Estats Units el 1846 acabà amb la disputa de la frontera d'Oregon, estenent-la a l'oest sobre el paral·lel 49è, i obrint el pas a la colonització de l'illa de Vancouver (1849) i la Colúmbia Britànica (1858). El Canadà emprengué una sèrie d'expedicions exploratòries per reivindicar la Terra de Rupert i la regió àrtica. La població canadenca creixé ràpidament, a causa de les taxes de natalitat elevades; la immigració britànica contrarestada per l'emigració als Estats Units.